«Workation», vacances i feina en un mateix destí

La difícil vivència d’una pandèmia ha canviat hàbits i modificat certs comportaments. El contacte humà més gran, propi de la cultura mediterrània, ha pogut quedar mediatitzat i potser ja no tornarem a ser tan pròxims a les nostres presentacions i trobades. El temps dirà si ens acabem assemblant més a altres cultures de més distància social en les interaccions. Ho dubto.

Simultàniament al canvi en aquests comportaments socials, els nostres costums laborals i vacacionals també es modifiquen. Així, la necessitat forçosa d’augmentar el teletreball per les setmanes de quarantena viscudes han acabat tenint impacte i accelerant processos de treballar a distància; tant a l’activitat empresarial privada com a les administracions públiques. 

En aquesta conjuntura, el sector turístic, tan adaptatiu i dinàmic com sempre, torna a reinventar-se i termes com a workation apareixen amb fruïció. Workation seria el nou terme provinent de l’anglès que ve a unir la feina i les vacances. Es tracta d’una avantguardista tendència al sector hoteler que ofereix tota classe de facilitats per treballar a la vegada que es gaudeix d’una estada de vacances, diguem-ne que a mitja jornada.

Poques són les grans cadenes hoteleres que no estan anunciat millores en aquest sentit. Lluny comencen a quedar ja les tristes cantonades de ’halls’ de recepció on un ordinador amb connexió a internet i una impressora animaven a sortir corrents a la platja o la plaça abans que a fer un intent per resoldre algun assumpte laboral. Ara els hotels ofereixen tota classe de facilitats, connexions i espais per dedicar hores a les tasques laborals.

Si ho pensem bé, ens adonarem que és una tendència lògica a d’altres ja en marxa com els nòmades digitals, els espais de coworking, el coliving i fins i tot els apartaments turístics de la mal anomenada economia col·laborativa. Efectivament, els nòmades digitals són una tendència creixent entre els treballadors tecnològics que s’ho poden permetre, i que estan àvids d’experimentar -i en molts casos mostrar– el seu tipus de vida itinerant. 

No obstant això, aquests viatgers-treballadors necessiten també espais de convivència i feina adequats on no sentir la soledat de l’hiperconnectat (espais de coworking o bars i cafeteries preparades per a aquest ús i de creixent oferta a les urbs); i fins i tot viure una temporada a la destinació si et va agradar més de l’esperat (coliving). Finalment, els apartaments turístics ben preparats per al teletreball comencen a ser escenaris freqüents en les destinacions orientades a aquests viatgers o turistes connectats a la feina.

Turisme de Barcelona llança una campanya de workation

Les destinacions turístiques capten aquestes dinàmiques i presenten els seus espais com a idíl·lics per a treballar a distància de turistes digitals d’interessant consum. Així, recentment, Turisme de Barcelona llançava la seva campanya ‘Barcelona Workation’ com una espècie de programa ampliat de vacances i feina a una destinació, oferint allotjament, descomptes i fins i tot programes de salut i mobilitat especials per als visitants workationers. Hi ha molta feina per fer en aquest sentit, ja que Barcelona, malgrat els bons ingredients que sembla tenir per atraure aquests turistes, no apareix als principals rànquings de ciutats per treballar en remot. Ciutats com Budapest, Lisboa i fins i tot Madrid, a Europa, semblen superar Barcelona depenent del rànquing que es visualitzi. Cert és que la majoria d’aquests rànquings es focalitzen en aspectes del cost de la vida com a principals factors, però alguna cosa volen dir els mateixos. 

La pràctica pot suposar un pas més enllà en l’explotació turística de Barcelona

En todo caso, se trata de programas de reactivación de un sector tan dañado en la pandemia y con tanta necesidad de recuperación que, digamos, la necesidad ha podido hacer virtud. Atraer y fidelizar a este creciente número de turistas-trabajadores que pueden operar a distancia y por lo tanto alargar sus estancias vacacionales y su consumo es, sin duda, muy interesante y hasta estratégico. Sin embargo, esta práctica puede suponer otra vuelta de tuerca, si es que no existía ya, a la explotación turística de la ciudad (en este caso de Barcelona). No olvidemos, que los turistas que ahora parecemos echar de menos, antes parecía que los echábamos de más. La incidencia de estos cambios de tendencia y convivencia pueden tener efectos a medir y considerar.