Una nova oportunitat per als joves?

És evident que els joves neden a contracorrent, ja que les experiències prèvies i les dades actuals ens porten a pensar que seran els més perjudicats per la crisi actual, però hi ha un indici d’esperança a l’horitzó. Les seves condicions, que després detallarem, fan que siguin els primers a perdre la feina quan l’economia va malament; així ho van patir en el període 2008 – 2012 i el mateix està passant ara. No obstant això, vull posar sobre la taula alguns arguments que ajudarien a pensar que els joves es troben davant d’una oportunitat única no només per sortir airosos de la situació actual, sinó per revertir els hàndicaps i convertir-los en avantatges.

Per què sempre els toca a ells pagar els plats trencats? Bàsicament perquè el seu acomiadament és l’opció més barata. Podríem parlar de formació, d’experiència, d’estima… Però quan una empresa està al límit econòmicament busca rebaixar costos i un dels mètodes més habituals és reduir la plantilla. Els alts costos dels acomiadaments, especialment els que hi havia abans de la Reforma Laboral de l’any 2012, fan que sigui extremadament car fer fora un treballador que fa molts anys que és a l’empresa.

Mirant el gràfic relatiu a la taxa d’atur des de 2008 fins a l’actualitat, és evident l’efecte devastador de les crisis en els menors de vint-i-cinc anys. Durant els quatre anys de recessió, passa d’haver-hi 10 punts de diferència entre l’atur total i el dels joves, a més de 25 punts en el primer trimestre del 2013. I això es resumeix en el fet que el primer trimestre del 2008 una de cada deu persones i dos de cada deu joves estaven a l’atur, mentre que, cinc anys més tard, Espanya arribava a unes taxes d’atur molt superiors a la resta d’Europa, amb una de cada quatre persones a l’atur (27% d’atur en el primer trimestre del 2013). Però és que més de la meitat dels joves que buscaven activament feina, no podien fer-ho (57% a principis de 2013).

Després d’un llarg període de convergència, la crisi de la COVID-19 s’ha disparat de nou l’atur juvenil i ho ha fet especialment durant el segon semestre del 2020, separant de nou les dues corbes.

Per què la pandèmia ha disparat l’atur juvenil?

Bàsicament, dos són els factors que expliquen aquest procés, un estructural i un altre contractual, i tots dos interrelacionats entre si. L’estructural ve provocat pels sectors en els quals els efectes negatius han estat més accentuats. Si bé la crisi de l’any 2008 va ser provocada per problemes financers, a Espanya es va notar especialment en el sector de la construcció. Una etapa anterior, amb forts desequilibris i molt generadora de deute per gastar per sobre de les possibilitats de la societat en general, va portar a un procés d’impagaments que va provocar una crisi més profunda al nostre país que a la resta d’Europa. Un dels exemples més clars van ser les hipoteques cedides per comprar habitatges i, per tant, un dels sectors que més va patir posteriorment la crisi va ser el de la construcció. Aquest sector sol tenir treballadors joves i poc formats i per tant aquest va ser un dels principals perfils que es va quedar sense feina (sumat al fet que són condicions, especialment la del baix nivell formatiu, que no ajuden a la reocupació cap a altres sectors).

Paral·lelament, i enllaçant amb el segon factor, el contractual, la construcció i, en general, el mercat laboral espanyol es basa en un percentatge important de contractes temporals. Aquests treballadors, per la seva facilitat d’acomiadament o no renovació i la seva economicitat, són els que abans perden la feina en època de crisi. I la majoria són menors de 25 anys.

Tots dos factors s’han replicat en la crisi de la Covid-19. I a més amb més magnitud, ja que si el sector de la construcció tenia un volum de contractació de joves i temporals alt, més el tenen tots aquells que tant han estat afectats per la crisi actual, especialment el turisme i la restauració.

Els problemes patits per restaurants i l’oci nocturn, així com els que ha patit el turisme (sent una de les banderes de l’economia de país) han tingut un impacte molt negatiu a l’atur juvenil. D’altra banda els ERTO s’han aplicat a treballadors amb contractes fixos o de llarga durada. A llarg termini, aquests ERTO poden acabar en situació d’atur real, però, de moment, minimitzen les pèrdues de llocs de treball dels que portaven més temps a les empreses, versus els que eren temporals o amb contractes de prova (majoritàriament joves)

Un mercat laboral més digital i sostenible per als joves

No en va, i malgrat les xifres actuals, crec que estem davant d’una gran oportunitat per als menors de vint-i-cinc anys. El que és dolent en èpoques de crisi, pot ser bo en les recuperacions, i si els contractes temporals són fàcils de rescindir, també ho són de donar d’alta. Davant la incertesa actual i la impossibilitat de saber què passarà d’aquí a dos o tres mesos, l’existència de contractes fixos com a única forma contractual seria un fre molt important a la contractació. Per contra, la flexibilitat permet als ocupadors ser una mica més arriscats a l’hora de reactivar la seva activitat. Els pocs moments esperançadors de l’últim any i mig han demostrat aquesta voluntat de contractar i, per tant, és la primera llum d’esperança davant d’una possible recuperació de la feina en general, però també, i especialment, de l’ocupació entre els joves.

A això cal sumar-li els canvis estructurals que està havent-hi i hi haurà al nostre país. D’una banda, a ningú se li escapa que el teletreball i l’ús de les tecnologies digitals de comunicació han vingut per quedar-se. Algunes empreses recuperaran la presencialitat, però moltes altres incorporaran noves eines per desenvolupar les tasques laborals, eines amb les quals els joves estan habituats a interactuar i en canvi, poden resultar incòmodes per als treballadors de certa edat. Això tindrà un efecte a curt termini, donant-li un valor afegit al treballador jove, i un altre a mitjà i llarg termini, reduint la productivitat dels treballadors d’edat més avançada.

Lligat a això hi ha el fet que la reestructuració de l’economia després de la crisi de la Covid es vol basar en una Europa més ecològica, més digital, més resilient i millor adaptada als reptes actuals i futurs, com defineix el Fons d’ajudes europeu NextGenerationUE i pel qual Espanya ha hagut de presentar projectes en aquesta línia per rebre les ajudes europees.

Més enllà de la covid, hi ha una clara reindustrialització cap a sectors més tecnològics. Tenim un exemple amb el sector automobilístic del tancament de Nissan que serà substituïda per, si no es presenta una gran empresa, petites empreses basades en l’automoció elèctrica i els gestors i treballadors acostumen a ser joves, com Malena Engineering, Volta o SILENCE. És un canvi generacional, no només a escala industrial, sinó també a escala laboral.

En els pròxims anys veurem si és així i si Espanya aprofita l’oportunitat, o es queda amb una metodologia de treball arcaica i basada en una indústria tradicional que tant ha perjudicat els joves.