Turisme en reanimació

El turisme ha viscut l’any més fatídic de la seva història. De tots és conegut que ha estat el sector més impactat, dels primers a tancar la seva activitat i que serà dels últims a recuperar-se plenament. La repercussió de la pandèmia ha estat tal que el pes del turisme en l’economia espanyola va passar d’estar per sobre del 12% del PIB el 2019, per a sota del 5% el 2020. L’any 2021 es presenta una mica més esperançador gràcies a les vacunes, però amb una alta incertesa per les amenaçadores onades de virus si aquelles no es despleguen amb rapidesa. Molt s’ha escrit respecte a la possibilitat que il·lumini un nou tipus de turisme, més sostenible i conscienciat. No obstant això, algunes investigacions incideixen que el que primer que es reclama és una espècie de reanimació urgent per al sector amb més ERTEs i amenaces de tancament.

Els debats s’estenen en un gran ventall de punts que van des del passaport víric als temps de la recuperació. Certament hi ha aspectes delicats en el passaport víric per la discriminació i la incertesa de la seva extensió en el temps. No obstant això, moltes veus s’aixequen a favor del mateix com a forma de reactivació primerenca d’un mínim d’activitat que salvi el sector. El que em sembla segur és que un aspecte del mateix pot ser considerat positiu i compensatori: si els primers que estan rebent la vacuna són les persones grans, aquests serien els primers a poder viatjar internacionalment i oblidar els mals temps viscuts.

Un altre estiu de turisme nacional

Mai s’havia viscut una situació similar. Si al principi de la pandèmia es va especular amb què els països amb menor incidència es podrien veure beneficiats de cara al turisme internacional, finalment l’extensió de la mateixa va colpejar a totes les destinacions pràcticament per igual. No obstant això, l’actual sortida de la crisi sanitària pot fer que aquest estiu els turistes internacionals es decideixin per visitar latituds en millor situació sanitària i aquest seria un factor clau per a la recuperació. Treballar en aquest sentit i repartir les ajudes necessàries de manera urgent ha de ser una prioritat, fons voltor es troben a l’aguait.

Destinacions competidores com Itàlia i França semblen tornar a majors restriccions mentre Espanya tindria la possibilitat de diferenciar-s’hi les xifres evolucionessin favorablement. Entre tant, les possibles millores a la mobilitat dins de país haurien animat el sector. Molta població es troba àvida de desconnexió i relaxació, de viatjar pels encants de la nostra geografia. Tal com vaig mantenir l’estiu passat, s’aproxima una ocasió irrenunciable de gaudir de manera -qui sap si irrepetible- del turisme a casa nostra. Entre tant arriben o no les xifres milionàries de turistes internacionals tenim la possibilitat de gaudir amb menys aglomeracions dels fantàstics recursos que posseïm. Serà l’any de la reanimació.