Treballar…de qualsevol cosa

14 gener, 2020
buscar trabajo

El desajust educatiu creix en èpoques de recuperació. Tot i que el futur és incert, el que és indubtable és que la crisi que vivim durant la primera dècada de segle s’ha superat i estem en una època en què, tot i que a ritmes moderats, sembla que anem creixent.

El mercat laboral és un dels valors que ho demostra. Des dels primers anys de segle XX fins 2012 l’atur va anar creixent de manera constant i a partir de l’any 2013 redueix, mostrant així certa reactivació de l’economia.

actius

Si ens fixem en l’augment dels aturats des de 2005 a 2012, veiem que es deu a un doble efecte: l’augment d’Actius (és a dir persones en edat de treballar) i el descens dels Ocupats (persones que realment treballen). És un desequilibri en el qual augmenta l’oferta laboral i baixa la demanda (es redueixen els llocs de treball per tancaments d’empresa, disminució de plantilla, etc.)

En els següents set anys el nombre d’actius no creix, fins redueix lleument, però hi ha dos milions de persones que es reincorporen al mercat laboral.

Però, com ha estat aquesta reincorporació al mercat laboral durant la recuperació? La resposta és que ha generat un cert desajust. Anem a les causes

Quines són les causes del desajust?

D’una banda, hi ha hagut un interès creixent en la formació dels treballadors. El sistema econòmic i social actual afavoreix el treballador qualificat versus el manual i per tant, incentiva el treballador a formar-se. Aquesta reacció encara s’accentua més entre els aturats, que veuen que l’única manera de trobar de nou treball és a través de la formació.

D’altra banda, la reestructuració formativa no ha anat acompanyada d’una reestructuració en la mateixa magnitud de l’economia espanyola, que s’ha recuperat però mantenint certs vicis del passat.

Un factor més, no només propi del nostre país sinó general, és que en haver tanta oferta laboral els ocupadors tenen més possibilitat de triar, i per tant, tendeixen a contractar treballadors qualificats o altament qualificats encara que no els necessiten. La formació es converteix al seu torn en el mesurador per discriminar entre un candidat o un altre, i per tant els mateixos aturats busquen aquests títols que els serveixen per demostrar la seva vàlua, independentment de si els seran útils en la seva vida laboral.

Tot això porta al que s’anomena desajust educatiu. El desajust pot ser tant vertical com horitzontal. Entenem per desajust vertical quan l’educació d’un individu és menor o superior al nivell d’educació requerit pel seu treball actual. D’altra banda, es refereixen al desajust d’habilitats o horitzontal quan el tipus d’habilitats formatives d’un individu són diferents de les habilitats requerides per al treball.

Un treball d’acord amb la nostra formació, és possible?

L’Agència de Qualitat Universitària (AQU) realitza una enquesta entre els graduats del sistema universitari català tres anys després d’haver-se graduat.

Si ens fixem en l’última columna, veiem que el nivell de graduats va creixent des dels 9.400 de 2001 fins als 15.400 de 2017. Si mirem les tres columnes del mig, a la de l’esquerra són els que consideren que el seu lloc de treball està d’acord amb la seva formació. En aquest cas el valor màxim de coincidència -quant a percentatge- és en 2008 amb un 67%, per tant, en plena crisi és quan hi havia més ajust.

nivel-estudis-aqu
Font: AQU

A partir de llavors, va entrant gent al mercat laboral (el nombre de graduats amb treball augmenta en més de 3000), però ho fa sobretot en les columnes del mig i dreta. El percentatge de persones que consideren que per al seu treball simplement havien de ser graduats (encara que no coincidís el grau amb les necessitats de la feina) puja entre un 2 i un 3%, en concret al voltant de 1000 persones cada any (desajust horitzontal). I el percentatge dels que declaren que ni tan sols necessitaven el grau creix d’un 18% el 2008 a un 24% el 2017 (desajust vertical)

Entrant en detall, sabem que alguns dels Graus més perjudicats són estudis de Filosofia i Història, Art i disseny o Llengües. Són graus on la probabilitat d’estar desajustat és més gran que en altres com serien els relacionats amb les Tecnologies Industrials o especialment la Medicina

També alguns treballs com el comerç al detall (els dependents) o els relacionats amb el món de la restauració (per exemple, cambrers), acostumen a patir d’una major probabilitat d’estar desajustats. Són sectors en què es treballa durant un període fins a trobar la feina que més s’ajusta a la seva formació. Aquells treballs més científics, o que requereixen un nivell tecnològic alt, demostren un major ajust entre formació i habilitats requerides.

Podem concloure, doncs, que la formació és important per trobar feina però no ens assegura poder treballar en allò que ens agrada o per al que ens hem format, especialment en una època de recuperació econòmica com la que estem vivint

(Visited 42 times, 1 visits today)
Autor / Autora
És professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Economia per la UOC.
Comentaris
Deixa un comentari