Són possibles noves estratègies i alternatives dins l’economia col·laborativa?

En aquest nou lliurament de la sèrie audiovisual sobre Sharing Economy, el Dr. Lluís Garay Tamajón explica quines són les vies per a transitar cap a noves estratègies i alternatives dins l’economia col·laborativa: un nou model de governança, un nou model de gestió i noves propostes normatives.

La naturalesa i els impactes de l’economia col·laborativa

El debat conceptual sobre l’economia col·laborativa és un tema que s’ha abordat al llarg de la sèrie audiovisual sobre Sharing Economy i també en entrades anteriors en aquest blog. Com bé explica la professora Oksana Mont, una de les ponents al 7th International Workshop on the Sharing Economy, en el seu article Economia col·laborativa: sostenibilitat i cultures, “les definicions d’economia col·laborativa són tan profuses com els models de negoci de les plataformes col·laboratives lucratives i de les organitzacions de base sense ànim de lucre que enalteixen les veritables aspiracions de la col·laboració”. Per al professor Agustí Canals, “de la naturalesa de les transaccions realitzades en plataformes depèn si és o no economia col·laborativa”.

En aquest sentit, la visió optimista de l’economia col·laborativa com un sistema d’ús compartit entre peers (obert, participatiu i social, com apuntava l’expert Albert Cañigueral) confronta amb un creixement de l’anomenat “capitalisme de plataforma”, en què “les plataformes amb més èxit són controlades i gestionades de manera oligopòlica, amb interessos allunyats de la compartició, finançades a vegades per capital risc i, aprofitant buits legals, sent responsables de diferents formes de dúmping econòmic i social”, explica Lluís Garay en el vídeo.

Això es tradueix en impactes en l’increment dels preus del lloguer residencial en ciutats turístiques o en la plataformització de les relacions laborals, “que apunten a una reconfiguració de les relacions laborals i a un desafiament per als tradicionals pactes entre capital i treball”, afegeix Garay.

És possible transitar cap a models més sostenibles i justos?

Segons l’expert en Economia, en els últims anys han proliferat noves propostes que tenen com a objectiu retornar als valors inicials de l’economia col·laborativa, a partir de tres vies no excloents:

1. Un nou model de governança: El cooperativisme de plataforma es pot entendre com un fenomen de transició cap a models col·laboratius més sostenibles, afavorint la propietat i la presa de decisions compartides i el repartiment dels beneficis en termes d’igualtat, aprofitant al màxim el valor afegit dels usuaris i generant un autèntic procés de cocreació interactiva.
2. Un nou model de gestió: Les propostes vinculades a la responsabilitat social i al concepte de desenvolupament sostenible passen, per exemple, per evitar la precarització laboral a les plataformes, garantir condicions de treball justes, fomentar la transparència o que la seva gestió sigui mesurable d’acord amb els ODS proposats per l’ONU.
3. Noves propostes normatives entorn d’aquest fenomen: Tots els experts apunten a la necessitat d’una major o més innovadora regulació de les plataformes, “que propiciï aprofitar els seus avantatges, evitant els impactes més negatius”, especialment pel que fa a la precarietat de les relacions laborals. “Estaríem parlant d’una corregulació, basada en la cooperació i diàleg entre les plataformes i els ens de govern públic”.

Com exposa el professor Garay, per potenciar processos de canvi “és fonamental conèixer l’existència d’estratègies de governança alternatives, enfortir els mecanismes de generació de confiança per als grups d’interès així com observar els impactes i les respostes reguladores a tots els nivells i contextos territorials”.

▶ Cap.12. Són possibles noves estratègies i alternatives dins l’economia col·laborativa? amb Lluís Garay.

També podeu trobar més informació sobre noves estratègies i dimensions alternatives de l’economia de plataforma en el darrer número de la revista Oikonomics, coordinat pel professor Lluís Garay.