Retards en la logística de la vacunació contra la Covid-19

11 gener, 2021
vacuna covid19

Si alguna cosa li ha quedat clar a la ciutadania en els últims mesos, és que la vacuna desenvolupada pel laboratori Pfizer requereix unes condicions ambientals exigents i per a res convencionals, en la qual els ultracongeladors suposen un dels eixos principals de la seva distribució i emmagatzematge. Són moltes les línies que s’han escrit al respecte i és per això que costa creure que, en plena campanya de vacunació, coneguem la notícia que el govern de Catalunya no disposa de les neveres necessàries per al seu correcte emmagatzematge. Problema a què se li afegeix el retard en l’arribada de mercaderies (en aquest cas, dels ultracongeladors) a causa del tancament de fronteres amb Gran Bretanya per la detecció de la nova soca de virus o per les festivitats de Cap d’Any i any nou.

Aquesta necessitat d’emmagatzemar les vacunes durant molt de temps representa un clar indici del retard, més que evident, en el procés de vacunació. En aquest sentit, les vacunes de Pfizer podrien estar fins a trenta dies en gel sec (amb renovació d’aquest cada cinc dies) i cinc dies més a una temperatura d’entre 2 i 8 °C a la nevera convencional el que proporciona fins a trenta-cinc dies de marge per la seva utilització. No obstant això, aquests terminis no s’estan complint i veiem com sorgeix la necessitat d’emmagatzemar les vacunes per més temps (a -80 °C), moment en el qual es requereix els famosos ultracongeladors. Aquest no és un problema específic d’una sola comunitat, tampoc ho és únicament d’Espanya, ja que també pot apreciar-se en la resta dels països de la Unió Europea.

Figura 1. Taxa vacunació a dia 2021.01.04 de la UE sense dades d’Espanya per no existir registres oficials (Font: Euronews[1]).

Si bé és cert que els primers lliuraments de la vacuna van patir alguns retards derivats de problemes logístics menors, relacionats principalment amb la traçabilitat de la temperatura, no justifica per si sola la lentitud amb la qual els diferents països estan encarant la vacunació i hem de començar a valorar la possibilitat que no hi hagi prou personal per dur a terme aquesta tasca. Perquè dins de el pla logístic de vacunació no només ha de contemplar-se la distribució i arribada a el punt d’ús de les dosis si no, també, amb el personal de què es disposarà per a la seva inoculació. Així, cal que es comencin a valorar altres alternatives que facilitin l’increment de personal com pot ser la incorporació de el sector privat, de l’exèrcit o de la utilització de noves vacunes com la de Oxford amb unes condicions menys exigents i que podria facilitar, per què no, la seva posada en marxa en farmàcies.

És efectiu l’actual pla logístic de vacunació?

Si atenem, per exemple, a les xifres actuals a Espanya i no tenim en compte les problemàtiques esmentades de manca de personal, es disposaran aproximadament d’unes 350.000 dosis setmanals de la vacuna de Pfizer per inocular a la població. Atès el fet que són dues dosis per persona, en un any no hauríem estat capaços de vacunar més de 9.000.000 de persones (18% de la població), portant-nos fins a cinc anys poder vacunar tota la ciutadania. Així que quan el ministre Illa informa que la vacuna estarà disponible per al 100% de la població oblida puntualitzar per quan. Pel que va sent necessari deixar de banda la “lluita política” i començar a treballar per reduir aquests terminis de què disposem amb les condicions actuals. Un constant “pengi de medalles” que a la vista està és innecessari i injustificat, ja que encara queda molt camí per recórrer.

Per tant, a curt termini, el principal repte logístic que travessa la campanya de vacunació a Europa implica incrementar la velocitat a l’hora de fer-la arribar a la població. No serveix de res disposar de dosi si aquestes es troben emmagatzemades en un ultracongelador mentre la tensió sanitària segueix augmentat per les xifres diàries de contagis. Només si s’aconsegueix augmentar aquesta velocitat serem capaços d’afrontar el repte a llarg termini, en el qual es requerirà un increment en les dosis a subministrar setmanalment.

Per aquest motiu és necessari aconseguir com més aviat millor un augment de la capacitat a l’hora de subministrar les vacunes així com començar a treballar com més aviat millor amb la resta d’alternatives existents com les de Moderna o Oxford, que seran necessàries si tenim com a objectiu reduir l’horitzó de vacunació de tota la població.

(Visited 54 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctor cum laude en Administració i Direcció d'empreses, Màster en Enginyeria d'organització industrial i enginyer tècnic en electrònica industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professor lector dels Estudis d'Economia i Empresa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els seus interessos de recerca se centren en el terreny de les operacions logístiques i productives de les empreses així com en l'àmbit d'organització d'empreses, específicament pel que fa al canvi organitzacional.
Comentaris
Deixa un comentari