Quan la Xina es va quedar amb el nostre estoc

20 setembre, 2021
rotura de stock desabastecimiento

Després de gairebé dos anys acaparant el focus mediàtic (i amb tota la raó), la COVID-19 deixa pas a un altre tipus de titulars que, tot i estar-se tractant ara, fa mesos que s’estan esdevenint. I és que des de la fi dels confinaments massius, estem vivint una de les majors crisis de desproveïment global que afecta multitud de sectors, molt dispars entre ells, però amb punts en comú sobre l’origen de les causes que l’han provocat: pandèmia, deslocalització productiva i estratègia geopolítica xinesa.

Com a conseqüència a aquesta manca d’estoc de matèria primera ens trobem amb un increment, no només dels terminis de lliurament – que en alguns casos s’allarguen fins a sis mesos en comparació amb l’era prepandèmia – sinó també dels preus de compra que han arribat a triplicar-se. Perquè tinguem un ordre de magnitud, en la següent gràfica s’observa l’increment mitjà que han experimentat algunes d’aquestes matèries tal com es desprèn de l’informe publicat pel Banc Mundial[1] en el qual es compara el període d’abril a juny de l’any 2021 respecte a l’any 2020.

costes materia prima y causas de la rotura de stock global
Gràfica 1. Increment percentual del cost de la matèria primera dels mesos d’abril-juny de 2021 pel que fa al mateix període de 2020. Font: Banc Mundial. Elaboració pròpia.

Així, una matèria primera com el cautxú RSS33 ha vist en tan sols un any incrementat el seu preu de compra en un 61,03%, passant de valer 1,36 $ / kg l’any 2020-2,19 $ / kg el 2021. Uns increments en els costos de compra que, si en un inici assumien les empreses en contra dels seus marges (en el millor dels casos), ara comencen a repercutir en el preu final de venda i, en conseqüència, a la butxaca del consumidor.

Si ens centrem en els motius que han portat fins a aquesta situació de desproveïment i increment de preus de matèria primera, ens trobem davant d’un problema multifactorial. Si bé és cert que són moltes les causes interrelacionades que originen aquest trencaclosques, hi ha alguns punts clau comuns en pràcticament tots els sectors que ens serveixen per resumir i entendre el que està succeint.

Primera causa. Pandèmia + Confinament = Coll d’ampolla

Els confinaments massius de la població durant els primers mesos de la pandèmia van tenir un impacte sobre el comerç mundial que avui en dia seguim arrossegant. Un impacte amb doble cara d’una mateixa moneda; D’una banda, a la cara més negativa, trobem com a exemple el sector automobilístic, que a Espanya va patir una caiguda de fins al 96,5% de les seves matriculacions respecte de les de l’era pre-COVID [2], el que va obligar els fabricants a paralitzar pràcticament totes les seves comandes a proveïdors. Entre ells, les comandes a fabricants de semiconductors que, davant la paralització de comandes, van haver de reorganitzar la seva distribució. Una tasca que, tot i això, va resultar ser més fàcil del que s’esperava: l’augment de les vendes de l’electrònica de consum va esdevenir la cara amable de la moneda. Aquest sector, el de l’electrònica de consum, va experimentar durant la pandèmia un creixement de fins a un 2% anual[3] segons un informe de la consultora GfK, motivat en gran manera per l’auge del teletreball i de l’educació en línia.

L’exemple del sector dels semiconductors és extrapolable a molts altres, on els confinaments van provocar desajustos pronunciats en les previsions anuals de consum. I, encara que a simple vista sembli beneficiós que alguns sectors veiessin incrementades les seves vendes, un creixement tan accelerat en tan poc de temps porta amb si a la saturació de sistema. I és aquí on apareixen els colls d’ampolla i el col·lapse de la cadena logística mundial, ja que després dels mesos més durs de la pandèmia i amb la relaxació de mesures de confinament, les fàbriques van haver de fer front a la demanda que havia estat adormida sumant-se més, els increments excepcionals derivats dels confinaments.

La saturació de la cadena logística no només té el seu origen en els colls d’ampolla dels fabricants, també es troba en els ports d’embarcament de milers de contenidors especialment aquells situats a Àsia. Si tenim en compte que la Xina és el principal exportador del món[4] i un dels països que ha aplicat restriccions de confinament més dures per pal·liar la pandèmia obtenim com a resultat el bloqueig de milers de milions d’enviaments. Unes conseqüències que, com hem comentat anteriorment, no només afecten els terminis de lliurament sinó als costos, a causa de l’increment en aquest cas dels nolis. El principal exemple d’aquest fet el trobem en la ruta marítima entre Xangai i Rotterdam que va experimentar un increment de fins al 659%[5].

Segona causa. La deslocalització del teixit industrial

D’altra banda, la pandèmia, ha posat de manifest una altra de les causes que agreugen la crisi actual d’abastament: la deslocalització de la nostra producció. Un exemple clar el trobem amb el proveïment dels materials de protecció per a sanitat que, a inicis de la crisi de la COVID-19, va haver de lidiar amb els trencaments d’estoc i amb els proveïdors a l’altra punta de món. Cal destacar que com a país vam reaccionar de pressa i que part de la nostra indústria es “va adaptar” per disposar de material de fabricació nacional, però, fins abans de la crisi, la seva producció es trobava deslocalitzada, principalment pel cost de mà d’obra associada. I, encara avui en dia, aquesta deslocalització segueix vigent.

És cert que en alguns casos, la deslocalització està obligada pels recursos naturals del territori. Per exemple, en el sector de la fusta, encara que Europa és productora, ho és només amb fustes més pesades (pi, pollancre, bedoll, etc.) i d’aplicació molt concreta. Però, si parlem de les fustes tropicals necessàries per a la fabricació en sectors com la construcció o nàutica, hem de tirar la vista a altres continents com l’africà. Per tant, una deslocalització en aquest cas, obligada.

No obstant això en altres sectors com el dels semiconductors, la deslocalització ha representat un terrible error que en aquests moments estem pagant car. Durant les últimes tres dècades, Europa ha permès que altres països, especialment els ubicats a Àsia, es converteixin en els principals fabricants de semiconductors, prenent més un paper de dissenyador per part seva. Si l’any 1990, Europa fabricava el 44% dels semiconductors a escala mundial, avui dia només representa el 9%, quedant així a costa de fabricants com TSMC (Taiwan) i Samsung (Corea del Sud) per al seu proveïment. Dos principals proveïdors que conformen l’oligopoli dels semiconductors i que no donen l’abast per complir amb la demanda mundial. I seguim amb els colls d’ampolla … Encara que Europa està prenent cartes en l’assumpte per tornar a reactivar aquesta fabricació, amb inversions com la de Bosch que obre la seva segona planta de semiconductors a Dresden (Alemanya), els seus efectes no es veuran en el curt termini i, malauradament, haurem de seguir depenent d’altres països per al subministrament dels components que estan definint el nostre present i futur, per exemple, amb el vehicle elèctric.

Tercera causa. Estratègia geopolítica xinesa: acció proteccionista

Si tot això ja és per si sol un detonant de les dificultats per al subministrament, s’agreuja encara més si tenim en compte l’estratègia proteccionista que està portant la Xina des de fa anys i que ha agafat més força en els últims mesos.

Aquesta estratègia proteccionista prima el subministrament de matèria primera nacional en contra de les exportacions i, tenint en compte el seu pes en el comerç internacional, el seu acaparament d’estoc posa en risc el subministrament de l’altra part de la planeta. Només en sectors com el dels semiconductors, la Xina va importar l’any 2018 al voltant de 312.000 milions de dòlars. I encara que no és la principal fabricant de microxips, sí que ho és en la seva aplicació en, per exemple, dispositius tecnològics: ordinadors, tauletes o telèfons intel·ligents, de manera que les compres massives realitzades per evitar situacions com les d’Europa de desproveïment, tensa encara més la cadena logística. En altres sectors, com el de la fusta, la Xina igual que Europa no és principal productora, però dins de la seva estratègia geopolítica, ha aconseguit una forta presència en el continent africà controlant les seves exportacions i, com no podia ser d’altra manera, primant els enviaments al seu país. Una decisió amb conseqüències nefastes que provoca retards del sector de fins a quatre mesos.

I per si això no fos poc, el proteccionisme xinès també contempla la supremacia en la gestió de terres rares. Actualment, el país asiàtic extreu del seu propi territori el 80% de la producció mundial de terres rares[6], el que els atorga un lideratge geopolític. ¿I per què són tan importants els elements químics continguts en aquestes terres?, doncs per dur a terme la fabricació de productes tecnològics. Així que, disposar del seu control, permet deixar en escac a la resta de països, creant en ells una dependència absoluta per al subministrament d’aquests productes. Un posicionament estratègic a què se li ha de sumar l’interès recentment mostrat per part de la Xina per dur a terme inversions a l’Afganistan. Inversions atretes pel potencial que presenta aquest país en disposar, aproximadament, d’1,4 milions de tones de terres rares.

Per tant, quan parlem en aquests moments de manca d’estoc no estem sent totalment sincers doncs, no és que no hi hagi estoc, sinó que aquest es troba retingut per una gran potència comercial com és la Xina. I molt al nostre pesar, des d’Europa, no ens queda una altra que intentar guanyar rellevància en alguns sectors com el dels semiconductors per reduir aquesta dependència. Però, com ens sol passar, vam arribar com a mínim trenta anys més tard. Així que, quan intentis comprar un ordinador o un cotxe nou i et trobis amb terminis de lliurament desorbitats, recorda que la Xina és la que es va quedar amb el teu estoc.


[1] Banco Mundial (september, 2021). “Latest Commodity Prices Published”.

[2]https://elpais.com/economia/2020-05-04/los-concesionarios-preparan-el-desconfinamiento-tras-perder-un-95-de-ventas-en-abril.html

[3] https://insights.gfk.com/es/covid-19-como-estan-cambiando-los-los-habitos-de-consumo-en-espana

[4] https://es.statista.com/estadisticas/635356/principales-paises-exportadores-a-nivel-mundial-en/

[5] https://www.drewry.co.uk/

[6]https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/statistics/268011/top-countries-in-rare-earth-mine-production/

(Visited 62 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctor cum laude en Administració i Direcció d'empreses, Màster en Enginyeria d'organització industrial i enginyer tècnic en electrònica industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professor lector dels Estudis d'Economia i Empresa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els seus interessos de recerca se centren en el terreny de les operacions logístiques i productives de les empreses així com en l'àmbit d'organització d'empreses, específicament pel que fa al canvi organitzacional.
Comentaris
Deixa un comentari