María Jesús Martínez Argüelles: “Els Estudis d’Economia i Empresa continuem sent una palanca impulsora i facilitadora de la transformació social”

María Jesús Martínez Argüelles és, des de maig de 2019, la directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.  Nascuda l’any 1970 a Gijón (Astúries), és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universidad de Oviedo, Màster en Economia per la UPF, Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB i Màster en Qualitat Industrial per la UNED. Es va incorporar a la UOC fa vint anys i des de l’aleshores ha estat bolcada a la docència i a la recerca en l’àmbit del management i l’e-learning.

• Els estudis d’Economia i Empresa de la UOC enguany celebren 25 anys del seu naixement.  Com ha estat la seva evolució?

Els Estudis d’Economia i Empresa (EEE) han evolucionat al ritme de la mateixa Universitat  -som una part substancial de la mateixa-, i igual que ella, aquests 25 anys constitueixen una història d’èxit. La UOC va néixer amb 100 estudiants de Psicopedagogia i 100 estudiants de Ciències Empresarials (CE). Aquesta diplomatura -la qual es va extingir amb l’entrada en l’Espai Europeu d’Educació Superior-, va condicionar molt els primers anys de vida dels EEE, perquè va ser tot un èxit, arribant a tenir, en aquells moments, més de 6.000 estudiants. 

L’evolució es podria resumir amb dues paraules: compromís i creixement. Des de l’original CE hem crescut moltíssim en oferta formativa oficial i pròpia – cobrint tots els àmbits de la nostra disciplina- i sobretot, hem crescut en talent intern – per desenvolupament del ja existent i per captació de nou-. Gràcies a aquest talent hem pogut fer front a aquesta diversificació de l’oferta formativa, però sobretot a una activitat de recerca i transferència cada vegada més elevada en quantitat, i especialment en qualitat reconeguda externament. 

I el que és clau perquè tot funcioni, aquest talent no només és excel·lent sinó que sempre ha estat compromès amb els Estudis i amb la UOC. Compromès en fer que aquesta sigui una Universitat cada dia millor -tant pel que fa al seu funcionament intern-, com especialment pel seu reconeixement i impacte extern. En aquest punt, he de dir que em sento molt orgullosa d’aquesta història i alhora molt honorada de dirigir aquest talentós i compromès equip dels EEE de la UOC. Haver arribat fins aquí és fruit de l’esforç de tothom i això s’ha d’agrair sempre, però especialment en efemèrides com aquesta. 

• Quina fita destacaries en aquests 25 anys?

Passar de tenir 100 estudiants fa 25 anys a ser actualment la Facultat d’Economia i Empresa de Catalunya amb més estudiants representa l’assoliment d’una gran fita. Però, a més,  tenim 23.000 graduades i graduats amb uns indicadors de satisfacció amb la formació i d’ocupació excel·lents. Haver estat d’ajut a la progressió personal i professional de tantes persones és la millor de les fites assolides. 

• Quines són les prioritats dels EEE avui en dia? 

Desenvolupar tota l’activitat que fem (docència, recerca, innovació i transferència) amb el major rigor i qualitat possibles, de manera que tingui el major impacte social, que els EEE continuem sent una palanca impulsora i facilitadora de la transformació social. 

De fet, volem ser reconeguts per tots els estudiants i grups d’interès com a un agent que ofereix processos d’aprenentatge d’elevada qualitat, que genera coneixement de frontera, i que és capaç de transferir-ho de manera adaptada a cada col·lectiu, contribuint a la innovació i al desenvolupament dels diferents agents amb els quals interactua, i amb la societat en el seu conjunt. 

Per assolir aquest objectiu, considerem que hem de treballar en dues direccions fonamentals: una, obrint-nos més cap en fora. És a dir, establint relacions holístiques i amb visió de permanència amb els diferents grups d’interès (estudiants, alumni, empreses, institucions, administracions, col·lectius i la societat en general), per tal d’esdevenir un veritable hub entre ells, de manera que es promogui la generació dinàmica d’aprenentatge, coneixement i innovació al llarg del temps.  

I, l’altra -que ens ha de facilitar donar resposta a aquest repte-, és continuar cuidant i incrementant el talent, de manera que continuï la seva excel·lent progressió, així com la seva contribució i compromís envers la Universitat. 

• Com veus el futur dels Estudis?

Jo veig un futur ple d’oportunitats. Tenim la possibilitat de consolidar el nostre posicionament com a una “Facultat” d’Economia i Empresa, de qualitat i prestigi, i amb un gran impacte social.

• Ara parlem de tu i de la teva trajectòria a la UOC. De fet, ets gairebé tan veterana com la universitat…

Sí, fa vint anys que treballo a la UOC! Em vaig incorporar com a coordinadora-docent el juliol del 2000. Ho vaig fer en el moment que es creava l’operatiu d’Ibeoramérica, que significava l’inici de la docència de la UOC en castellà. Dos anys després vaig passar a formar part de l’equip de professorat de la UOC en català i des d’aleshores, a part de les activitats de docència i de recerca, he assumit diferents càrrecs de direcció acadèmica: Directora de programa de la Diplomatura de Ciències Empresarials, del Grau en Administració i direcció d’empreses, i del Màster universitari en Direcció de les organitzacions en l’economia del coneixement, i més recentment, Sotsdirectora docent i, finalment, des de fa gairebé dos anys, sóc directora d’Estudis d’Economia i Empresa. És que vint anys… donen per molt!

• Què has après dels teus predecessors al capdavant dels Estudis?

De tots els meus predecessors en el càrrec, amb estils de lideratge molt diversos, he après moltíssimes coses i de molt diferent índole. Potser destacaria les diverses estratègies per dirigir un equip que ha de fer front a un gran volum d’activitat, afavorint alhora el creixement i la motivació personal, i el sentit de pertinència a l’equip. 

En aquest sentit, m’han mostrat la necessitat de tenir objectius comuns i de mantenir un equip cohesionat, la importància de la comunicació dins de l’equip, com a grup, i també de la comunicació més directa i personalitzada – de cara a analitzar i promoure la carrera professional i el benestar de cadascú/na-, i, és clar, la rellevància d’exercir el lideratge per part de la mateixa Direcció d’estudis, entre molts altres aspectes.

• En l’àmbit de la investigació, has analitzat àmpliament la qualitat de l’e-learning i el grau de satisfacció dels alumnes. Com va dir Sanjay Sarma a la lliçó inaugural d’aquest curs, creus que les universitats del futur passen pel món digital?

Sense cap dubte. És impossible que el món universitari romangui aliè als canvis que s’estan produint en tots els sectors productius i àmbits de la nostra vida personal i social. 

• Com s’aconsegueix això d’una manera apropiada i efectiva?

No donant res per fet, ni les universitats tradicionalment presencials, ni les en línia. Repensant tot el que hem anat fent fins ara, des de quina és la funció social que ha de tenir la Universitat, fins als petits detalls de com fem la docència en el nostre dia a dia. I fer-ho amb una mirada interdisciplinària i, diguem “lliure de prejudicis”. Això no vol dir fer-ho tot de nou, ni de bon tros, hi ha moltes coses que s’estan fent, que s’estan fent molt bé i que cal mantenir. Però cal fins i tot revisar aquestes coses per aprendre conscientment quines són les raons per les quals cal mantenir-les així. Aquestes raons ens aportaran criteris per a prendre d’altres decisions.

• L’educació en línia fa més senzilla la formació contínua? Com d’important és això?

És molt important, de fet, és una de les raons de l’èxit de la UOC des del seu naixement. I és que l’educació en línia permet accedir a una educació de qualitat facilitant la conciliació de la formació, i la vida personal i professional. 

Aquesta necessitat de compatibilització és imprescindible en un món on la formació al llarg de la vida constitueix una necessitat davant del ràpidament canviant mercat laboral i els avanços de la societat en general. 

• Precisament, una altra de les teves àrees d’interès és el teletreball com un instrument de conciliació. Sens dubte, això pren encara més rellevància en el context d’ara. 

El teletreball facilita la conciliació en un sentit ampli. Prenent com a exemple de bones pràctiques a la UOC, el treball en remot ens permet a una gran quantitat de treballadores i treballadors conciliar les restriccions de la pandèmia amb el desenvolupament de la nostra activitat professional diària. A més, ens permet conciliar millor les nostres dimensions vitals -personals, familiars, i professionals-, aportant disponibilitat i flexibilitat a la gestió de la “nostra agenda”, i fent-ho tot plegat més sostenible, a escala individual i social. 

En qualsevol cas, s’ha de fer una adequada gestió del temps de teletreball perquè impliqui una millora efectiva en la nostra qualitat de vida, en aquest punt, encara tenim molt camí d’aprenentatge per recórrer. 

• Ets una professora molt activa en l’àmbit de la innovació docent. Com es beneficien d’això els estudiants de la UOC? 

D’alguna manera tota la recerca i la innovació docent que desenvolupo sempre la penso i conceptualitzo des del seu impacte envers els altres, sobretot els nostres estudiants. Per exemple, la recerca sobre competències que han de tenir les graduades i els graduats constitueix una font de coneixement fonamental per repensar les titulacions dels Estudis, dissenyant pla d’estudis i processos d’aprenentatge que permeten assolir-les. 

D’altra banda, i en l’àmbit de la innovació docent, estem treballant en la incorporació d’activitats autèntiques en l’aprenentatge, per tal d’afavorir precisament l’assoliment d’aquestes competències. Aquestes activitats autèntiques s’incorporen en el marc d’assignatures dels nostres programes. 

Així que, tot està molt lligat, i els estudiants es veuen beneficiats de tota aquesta activitat, de fet, és de justícia reconèixer que ells són el motor i font principal del meu treball, inspirant-me d’acord amb les seves necessitats.

Per cert, tota aquesta tasca de recerca i innovació en favor de la formació i l’ocupabilitat dels estudiants la comparteixo i l’he compartit amb la Dra. Àngels Fitó, la meva excel·lent predecessora. Ella també continua treballant intensament en la millora de l’ocupabilitat dels estudiants, ara no només dels EEE sinó de tota la UOC, des de la seva responsabilitat com a VR de Competitivitat i Ocupabilitat

• Quines creus que són les tendències en aquest sentit que faran millor el futur de l’educació?

A un nivell global, penso que és una gran oportunitat pensar l’educació integrant el món presencial i el virtual, analitzant quins atributs de valor aporta cadascun d’aquests entorns i aprofitar cadascun d’ells amb aquesta visió integradora. 

D’altra banda, en la meva opinió, una tendència que constitueix una gran oportunitat per fer millor el futur de l’educació són les dades i la seva gestió digital. Aquestes dades ens podem permetre conèixer millor quines són les necessitats de tots els grups d’interès, per tal d’ajustar la resposta a elles d’una manera més dinàmica. Però sobretot, les eines de learning analytics permetran conèixer amb detall com aprenen les persones per tal de dissenyar processos d’aprenentatge cada vegada més personalitzats i, per tant, més acurats i engrescadors.  

Ara bé, no hem d’oblidar que formem persones, i per tant, aquestes tendències no vénen a substituir les relacions humanes, sinó a reforçar-les perquè quan es produeixen aporten el màxim de valor a l’educació de les persones. 

• També has recercat molt en el desenvolupament de competències que millorin l’ocupabilitat dels graduats. Quines característiques ha de tenir un graduat que busca inserir-se en el món laboral?

A banda del domini de la temàtica en què sigui expert/a, la clau de la inserció rau en les anomenades soft skills. Existeixen moltes classificacions de quines són aquestes competències, jo destacaria, d’una banda, la capacitat per treballar en equip (presencialment i en remot), i per fer-ho correctament cal sobretot tenir intel·ligència emocional i saber comunicar.  D’altra banda, un/a graduat/da necessita tenir la capacitat de resoldre problemes i, per això, cal tenir capacitat crítica, creativa, innovadora i alhora organitzativa i d’orientació a resultats. I, naturalment, atès el món que ens toca viure, s’ha de ser tenir la capacitat d’adaptar-se als canvis, ser resilient, i aprendre a aprendre.

Òbviament totes aquestes competències s’han de construir sobre la base d’un comportament ètic i responsable, perquè sense aquest fonament la resta perd tot el seu sentit. 

• L’economia i les empreses pateixen un daltabaix important a causa de la crisi de la COVID-19. A partir de la teva experiència docent i professional, què els diries a les persones que s’estan plantejant estudiar a la UOC i als estudiants que estan a punt d’acabar els seus estudis i han d’inserir-se en l’àmbit laboral?

Els diria que confiïn, que la seva decisió de formar-se o haver-se format ha estat una bona decisió. Tots els estudis demostren que la formació és un element clau en l’ocupabilitat i la progressió professional de les persones.