Logística de la vacuna de la COVID-19 en les zones en vies de desenvolupament

Cada vegada més a prop de complir un any a Espanya en convivència, obligada, amb la COVID-19, són molts els reportatges i articles que s’han escrit sobre com hauria de ser la distribució mundial de la futura vacuna que aconsegueixi retornar a la nostra societat ni una mica d’esperança. Si bé és cert que les últimes notícies dels principals fabricants d’aquestes vacunes han avivat el debat sobre les casuístiques de la seva logística, ho fan, en la majoria d’ocasions, contemplant únicament la seva distribució en els països desenvolupats del món. Però, com arribarà aquesta vacuna a les zones més desfavorides del nostre planeta que es troben en vies de desenvolupament? Una pregunta fàcil de formular, però la resposta no és en absolut trivial.

I és que hi ha molts exemples de malalties erradicades amb vacunes existents que, però, continuen provocant la mort cada any a milers de persones. Aquest és el cas del xarampió que, amb la vacuna desenvolupada en els anys 60 i amb la seva generalització en els anys 80, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2019 va causar la mort d’aproximadament 207.500 persones. Aquí rau la importància d’aconseguir una distribució de la futura vacuna de la COVID-19 efectiva per a tots els països del món, inclosos els que molt probablement no podran fer front a les despeses que comporti el desplegament logístic d’una operació d’aquesta envergadura.

Si analitzem les dificultats de la distribució logística de la vacuna en aquests països en vies de desenvolupament, podem destacar tres blocs principals:

Condicions ambientals de la vacuna

Aquest és un dels principals hàndicaps per a la distribució de la vacuna en països poc desenvolupats. Si contemplem les informacions actuals de la vacuna de Pfizer, en què ha d’assegurar una temperatura de 80 graus sota zero per assegurar la qualitat de la seva vacuna, multiplica fins a cinc vegades el cost de transport en comparació amb els congeladors convencionals. Amb l’afegit que aquest tipus de congelador només es fabrica sota comanda i tal com recollia recentment NiusDiario _[1] hi ha un risc elevat que les empreses proveïdores d’aquest tipus de tecnologia esgotin estocs, provocat en gran part per la compra massiva dels països amb fort potencial econòmic. Si bé és cert que les vacunes amb bon pronòstic com la d’Oxford o Moderna, amb unes condicions ambientals menys exigents podrien ser una solució per a aquests països en desenvolupament, requereix igualment una forta exigència a l’hora de realitzar el transport assegurant en tot moment la cadena de fred. No obstant això, d’haver de distribuir la de Pfizer, casos d’èxit com el de la República Democràtica de Congo que emmagatzemen actualment la vacuna contra l’Ebola (requereix també temperatures inferiors als 70 graus sota zero) suposen un exemple que, amb la correcta coordinació entre governs autòctons i internacionals, la seva distribució seria possible.

Infraestructures de transport

Una altra de les problemàtiques afegides a la distribució de la vacuna en aquests països té molt a veure amb la infraestructura disponible per als diferents mitjans de transport que podria suposar un retard considerable en els temps de proveïment. Per exemple, al continent africà, pel que fa al transport aeri de mercaderies, els volums de càrrega actual el converteixen en pràcticament inexistent, el que obligaria a crear o augmentar les rutes àrees necessàries per fer arribar la vacuna amb la mateixa rapidesa que, per exemple, en països de la Unió Europea. A més, les taxes dels aeroports africans se situen en les més elevades a escala mundial el que ha reduït la seva competitivitat i provocat, entre altres aspectes, el seu baix nombre d’operacions.

Pel que fa al trànsit rodat, ens trobem amb carreteres difícilment asfaltades i altres que, encara que ho estiguin, no tenen els manteniments necessaris per afavorir la seva circulació. Tot un repte que dificulta, encara més si cap, poder fer arribar a temps les vacunes als diferents punts d’ús. Si seguim amb l’exemple d’Àfrica, segons informes consultats _[2], acumula aproximadament en aquest any 2020-7.274,94 metres de carretera per m2, molt lluny, per exemple, de les que acumula el continent europeu _[3] amb aproximadament 57.634, 18 metres de carretera per m2. Una dificultat més afegida per fer arribar la vacuna a llogarets i poblacions rurals.

Seguretat

Finalment, i no per això menys important, haurem de tenir en compte que la vacuna pot convertir-se en alguns països en un clar objectiu, que mobilitzi a màfies o dificulti el trànsit entre diferents fronteres motivat, en part, pels nivells de corrupció existents en els seus governs. Això hauria d’obligar a desplegar tota una xarxa de seguretat als transports encarregats de distribuir la vacuna per assegurar en tot moment que la mercaderia arriba al seu destí.

Així doncs, si la distribució de la futura vacuna es planteja com tot un repte logístic en països desenvolupats ho és, encara més, en aquells que no tenen a dia d’avui de les infraestructures necessàries per assegurar un transport efectiu, ràpid i segur. Al meu entendre, només s’aconseguirà que la vacuna arribi a totes les parts de l’món si, des dels països autoanomenats com “primer món”, col·laboren i coordinen amb la resta dels punts més crítics de la seva cadena logística.

Referències

[1] https://www.niusdiario.es/sociedad/pelea-comprar-ultracongeladores-conservar-vacuna-pfizer-coronavirus_18_3047895337.html

[2] Statista. (October 8, 2020). Ranking of the road density in Africa by country 2020 (in m per kmý) [Graph]. In Statista. Retrieved November 26, 2020, from https://www-statista-com.biblioteca-uoc.idm.oclc.org/forecasts/1153732/road-density-in-africa-by-country

[3] Statista. (October 8, 2020). Ranking of the road density in Europe by country 2020 (in m per kmý) [Graph]. In Statista. Retrieved November 26, 2020, from https://www-statista-com.biblioteca-uoc.idm.oclc.org/forecasts/1153712/road-density-in-europe-by-country