Les sis fases del dol en entorns organitzacionals

26 octubre, 2020 hombre pensando en las seis fases emocionales del cambio organizacional

Segur que si cada un de nosaltres pensem en la nostra experiència laboral i per tant en la nostra relació amb l’empresa, hi ha un factor comú que es repeteix: el canvi. Canvi de responsabilitats, d’horari, de supervisors, de localització, de companys o, fins i tot, canvi de la mateixa empresa en la qual es treballa. Resulta evident que podria continuar ampliant aquest llistat amb infinitat d’exemples, i és que tal com van indicar Carrie R. Lean i Bruce Barry en el seu estudi de l’any 2000, hem de considerar el canvi com un procés natural a la vida laboral de qualsevol treballador.

Quan el canvi és percebut com a negatiu pels qui el pateixen, es torna un veritable mal de cap. Una lluita interna entre el racional i emocional que porten al treballador a buscar diferents estratègies d’afrontament, moltes d’elles relacionades amb el rebuig directe a la situació que provoca el mateix canvi. I si en un context normalitzat el canvi juga un paper quotidià en la vida laboral, que dir en un context de pandèmia, en el qual no només s’ha posat en escac a sistema de sanitat mundial, sinó també a la seva economia.

En l’informe del passat 23 de setembre de la Organització Internacional de Treball (ILOSTAT), es reflecteix que a conseqüència de la crisi sanitària hi ha hagut una disminució d’un 17,3% de les hores treballades en el segon semestre del 2020 respecte a les de 2019, el que equival aproximadament a 495 milions de llocs de treball a temps complet. Només al nostre país, segons fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, durant els primers mesos de la declaració de l’estat d’emergència, gairebé 3,4 milions de treballadors es van veure afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Quants canvis organitzacionals amaguen aquestes crues xifres?

No només cal contemplar el drama dels negocis que han hagut de tancar o dels que s’han quedat a l’atur, també hem de tenir en compte les dificultats que sorgeixen per als que han de continuar en el seu lloc, encara que aquest ja no sigui exactament el mateix que a l’inici de la pandèmia: menys personal, conciliació del teletreball amb la família, reducció de variables, entre d’altres.

Identificació de les fases emocionals del canvi organitzacional

feedback cambio organizacional

Així que immersos en aquests processos de canvi, els treballadors transiten, la majoria d’ocasions sense saber-ho, per un procés de dol. I és aquí on juga un paper fonamental la identificació de les diferents fases per les quals pot transitar un individu durant un canvi organitzacional quan aquest és percebut com a negatiu. Només així, sent capaços d’identificar aquestes fases, s’estarà més a prop de poder superar el dol.

Aquestes fases, tal com les vam recollir en un article publicat l’any 2018 sota el títol “The six emotional stages of organizational change” i, per desgràcia avui dia tan vigent, són:

  • Fase 1. Negació i ira: Durant aquesta fase la persona és incapaç de reconèixer la situació que està vivint, associant-la amb una situació temporal i que no té res a veure amb ella. A més, té un sentiment de cabreig constant que el fa estar més irritable. Per qualsevol cosa salta. Hi ha tensió i es pot arribar a generar malestar amb la resta de persones que conformen el grup de treball.
  • Fase 2. Negociació: En aquesta fase la persona és conscient de la situació que s’està vivint i busca elements interns que l’ajudin a superar-emocionalment. Per exemple, es repeteix constantment frases com: “tot això anirà bé”, “a la fi aconseguirem sortir”, “ànim, això és per un temps i a la fi tot serà com abans”, etc. És una fase d’autoconvenciment constant, en la qual un mateix busca elements als quals aferrar-se.
  • Fase 3. Depresió: En aquesta fase s’experimenta un sentiment de buit i tristesa per la situació viscuda, i la persona s’acaba rendint davant seu. Es perd el desig de seguir endavant. Res té sentit i es va a la feina sense motivació.
  • Fase 4. Revisió: Durant aquesta fase la persona està constantment revisant el seu lloc de treball, es pregunta si realment vol seguir en l’organització. S’arriba fins i tot a cercar o postular per altres ofertes. En moltes ocasions no es decideix pel canvi per circumstàncies personals o per la situació socioeconòmica del moment. Es té clar que no es vol continuar.
  • Fase 5. Deserció: Aquesta és una fase de no retorn i és quan la persona definitivament decideix abandonar l’organització, comunicant a l’empresa i marxant d’ella. Aquesta és una manera de superar el dol, buscant un nou començament en una altra empresa.
  • Fase 6. Acceptació: Igual que en l’anterior etapa, aquesta és de no retorn i consisteix a reconèixer de forma sincera la situació i acceptar-la, sense buscar culpables i assumint-la. És un procés d’adaptació a la nova situació, sense resignació.

Per tant, durant un procés de canvi quan es percep com a negatiu, es podran transitar, amb anades i vingudes, fins per quatre fases: negació i ira, negociació, depressió i revisió, existint així dues fases més de no retorn. És a dir, que un cop s’arriba a elles es finalitza el procés de dol: deserció i acceptació.

I ara que ja coneixes les sis etapes del canvi, t’identifiques amb alguna d’elles?

Autor / Autora
Doctor cum laude en Administració i Direcció d'empreses, Màster en Enginyeria d'organització industrial i enginyer tècnic en electrònica industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professor lector dels Estudis d'Economia i Empresa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els seus interessos de recerca se centren en el terreny de les operacions logístiques i productives de les empreses així com en l'àmbit d'organització d'empreses, específicament pel que fa al canvi organitzacional.
Comentaris
Deixa un comentari