La vacuna de la COVID-19: una carrera de fons

18 maig, 2020 vacuna COVID-19

Aquest és el primer d’un conjunt d’articles enfocat al sector farmacèutic i de la biotecnologia en la crisi de la COVID-19. En aquest primer article, Amal Elasri i Enric Serradell, professors dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC, repassen quin és el procés de desenvolupament d’una vacuna i exposen en quina fase es troben les destinades a tractar el SARS-CoV-2 el dia d’avui.

En plena crisi de la COVID-19, les empreses farmacèutiques es troben en el punt de mira a escala mundial. Quan tindrem a punt la vacuna que ens immunitzi del coronavirus? La genetista Gemma Marfany signa un article en el qual explica l’estat actual de la recerca de vacunes al món i exposa les raons per les quals la diversificació d’esforços en aquest camp esdevé tan important. En resum, avui en dia, hi ha més de 90 grups de recerca a escala mundial que es troben fent recerca avançada contra el SARS-CoV-2, tant en l’àmbit públic com privat, aquestes últimes constituïdes principalment per les empreses farmacèutiques.

La indústria farmacèutica es caracteritza per ser font de ciència, recerca i innovació de productes. En els últims anys, la tendència del sector farmacèutic a escala mundial ha anat enfocada cap a una forta concentració de les empreses, mitjançant un conjunt de fusions i adquisicions que ha trasbalsat el sector. L’objectiu: aconseguir medicaments innovadors de companyies que tinguin una cartera de productes en investigació atractiva.

Segons dades de l’informe Top 100 Companies: Pharma & Biotech referit a març del 2019, el mercat de les 100 primeres empreses farmacèutiques i de biotecnologia del món, per volum de facturació, estava dominat pels Estats Units, Xina, i el Japó. Espanya està representada per Grifols (posició 35) i Almirall (posició 88).

En el gràfic següent es pot visualitzar una representació de la localització d’aquestes empreses a nivell mundial. Es pot destacar la poca presència d’empreses a Àfrica o a l’Amèrica Llatina, mentre que Europa representa una tercera part del total.

100-biotech-pharma
Font: Elaboració pròpia a partir de l’informe Statista.

El procés de desenvolupament d’una vacuna

Però, quin és el procés per a desenvolupar una vacuna efectiva per fer front al SARS-CoV-2? Podríem arribar a tenir-ne una a finals d’aquest any, tal com preveuen els laboratoris i l’OMS? Sempre hem sabut que fer un medicament o una vacuna comporta un procés molt llarg. Per què ara sembla que l’aconseguirem en un temps rècord?

Tot i que existeixen diferents tipus de vacunes, el funcionament és, en tots els casos, molt similar: es tracta d’exposar l’organisme a dosis segures del virus, de manera que el sistema immunològic el reconegui i tingui disponible un mecanisme de defensa davant d’un possible contagi. Per a una millor comprensió del procés i de la ja coneguda com a “cursa” per a la troballa de la vacuna SARS-CoV-2, es pot consultar un article de Nature amb una guia gràfica de totes les etapes que comporta una recerca d’aquestes dimensions. Les diferències del temps d’aprovació d’una vacuna té diferents causes, entre les quals destaquen que els requisits reguladors a escala mundial no estan harmonitzats i els cronogrames de revisió poden variar significativament d’un país a un altre.

Per la seva banda, la Revista Vacunas explica en un article publicat recentment, l’esquema seqüencial tradicional per a obtenir una vacuna. Segons la publicació, l’esquema tradicional per a la seva obtenció és d’entre 5-10 anys. Llavors, com és possible que les previsions siguin que en divuit mesos en tinguem una disponible? El treball d’Urbiztondo, Borràs i Miranda explica com una possible raó la creació d’organitzacions, com la Coalition for Epidemic Preparedness Innovation (CEPI), que, amb l’objectiu de donar resposta a desafiaments com els de l’actual pandèmia, tenen com a missió accelerar el desenvolupament de les vacunes i permetre’n un accés equitatiu per a les persones durant els brots de les malalties infeccioses. A més, justifiquen que “davant l’esquema clàssic de desenvolupament de vacunes, les estratègies actuals consisteixen a desenvolupar diferents fases en paral·lel, en lloc de fer-ho de forma seqüencial, fer ús de múltiples plataformes tecnològiques, algunes encara no autoritzades per a la vacuna que es pretén produir, i iniciar el desenvolupament clínic sense haver completat l’experimentació en animals”.

com obtenir una vacuna
Font: Revista Vacunas

Segons confirma la CEPI, el desenvolupament d’una vacuna tindrà un cost estimat de 2.000 milions de dòlars en els propers 12 a 18 mesos, havent destinat, fins al 10 de maig del 2020, 924 milions de dòlars a aquesta finalitat. A data 16 de març del 2020 el full de ruta i l’estimació de costos de la vacuna era la següent:

En tot cas són dades que canvien ràpidament. El camí de creació d’una vacuna, com s’ha esmentat anteriorment, depèn del acompliment escrupolós de la legislació sanitària de cada país i de les directrius de l’OMS.

La següent infografia d’Statista mostra les empreses que compten amb un major volum de negoci procedent de la comercialització de vacunes segons dades de la consultora Evaluate. La britànica GlaxoSmithKline és l’actual líder del mercat amb uns ingressos de 8.326 milions d’euros en vacunes el 2019. Del llistat que apareix a la infografia, tan sols Pfizer i Sinovac es troben immerses en la recerca de la vacuna pel SARS-CoV-2.

Vacunes COVID-19 en fase pre-clínica i clínica:

Segons l’Organització Mundial de la Salut existeixen més de 100 projectes que ja han trobat un candidat a la vacuna que es troben en fase preclínica. Amb data 5 de maig del 2020 hi ha un total de vuit projectes que han passat a fase clínica, és a dir, fent proves amb humans. A la taula següent s’especifiquen els projectes amb les empreses i entitats desenvolupadores:

empreses-vacunes
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OMS

Segons els experts, cal destacar que, tot i els avenços, cap d’aquestes vacunes en fase experimental es trobaran en ús, almenys fins al 2021, ja que encara queden diferents fases posteriors per a que puguin ser aprovades i puguin ser administrades a la població mundial.

Addicionalment, també s’estan provant altres tractaments en format de medicaments per a la lluita contra el coronavirus. En total, hi ha entre 150 i 200, que es divideixen entre aquells que estan destinats a impedir que el virus progressi dins l’organisme, aquells destinats a calmar la resposta de sistema immunològic i els basats en anticossos. El Remdesivir, el fàrmac de la companyia nord-americana Gilead Sciences, utilitzat inicialment per al virus de l’Ebola, ha passat a la fase 3 com a tractament per als pacients més greus per a la malaltia. Envoltat de polèmica per a “l’autorització d’emergència” que va rebre per part de la FDA dels Estats Units (US Food and Drug Administration), la mateixa empresa afirma que encara no s’ha provat que el medicament sigui segur.

Intentant donar resposta a la pregunta que plantejàvem inicialment, quan tindrem a punt la vacuna que ens immunitzi del coronavirus?, tot i els esforços conjunts a escala mundial per tal d’aconseguir-la, no sembla que arribarà abans de mitjans del 2021.

Autors / Autores
Amal Elasri és Doctora en Empresa per la UB, amb menció internacional. Actualment és professora lectora a la UOC i la seva activitat acadèmica se centra en assignatures de l'àmbit d'empresa, l'organització d'empreses i la gestió del canvi en les organitzacions. Els seus interessos de recerca se centren en l'àmbit del comportament de consumidor en centres esportius, així com les transformacions digitals a les organitzacions esportives, al vessant dels eSports.
Doctor en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona. Professor i vicedirector de Programes Emergents dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Comentaris
Deixa un comentari