Estratègies per a la transformació del model alimentari. Aprenentatges de l’impacte de la COVID-19.

10 juny, 2020 transformación modelo alimentario covid19_model

L’alimentació és una de les àrees econòmiques més connectada amb la mateixa subsistència humana i més interdependent de la globalització. La crisi sanitària provocada per la COVID-19 està impactant en els nostres hàbits de consum i, sobretot, en la nostra perspectiva crítica sobre el model alimentari actual. En aquest marc, s’obren un conjunt d’oportunitats i reptes per fer una volta de clau als nostres hàbits de consum.

 

Una de les imatges que van il·lustrar millor les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 els primers dies de confinament va ser la concentració de persones en grans superfícies per a l’adquisició de productes -en gran part alimentaris- de primera necessitat. Més enllà de la lògica preocupació de la ciutadania per assegurar un bon estat del rebost en dies de gran incertesa, el fenomen mostra els límits del model de subministrament de productes alimentaris actual.

Les dades dels darrers informes alimentaris ajuden a visualitzar com s’articula la provisió i el consum d’aliments a Espanya. D’una banda, l’ Informe anual de comercio exterior agroalimentario pesquero y forestal 2018, publicat l’any 2019 pel Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), indiquen que l’exportació de productes alimentaris va aconseguir en 2018 un valor de 50.349 M €, un 0,6% superior a l’exercici anterior de 2017. En el terreny de les importacions que van arribar a un valor de 20.224M €, s’observa que el 53% de les mateixes procedeixen de la UE, sofrint una petita disminució de l’- 0,9%. Mentre que les importacions amb origen a tercers països van augmentar un 2,3% en valor. D’altra banda, l’Informe del consumo de la alimentación en España 2018, publicat per l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària (MAPAMA, 2019), mostra que el supermercat segueix sent el canal de compra preferit (47,2%), augmentant el volum de venda (+ 1,4%) respecte a l’any anterior. Les botigues tradicionals, referents per al consum de productes frescos, representen el 12,9% sobre el total de compres, perdent el 5,4% en volum respecte al 2017. En definitiva, es tendeix a comprar en grans superfícies -amb una pèrdua de protagonisme de la petita distribució- i hi ha una forta dependència de la importació -cada vegada més llunyana- i l’exportació de productes.

Augment del consum de proximitat

El confinament causat per la pandèmia de la COVID-19 ha generat un auge i una atenció cap als Circuits Curts de Comercialització. La gran capacitat d’autogestió de la pagesia -principalment de productors i productores agroecològiques- s’ha evidenciat a Catalunya a través de la iniciativa Abastiment Agroecològic promoguda per Arran de Terra i Pam a Pam. Com indiquen els seus promotors en aquest article a La Directa, el confinament ha donat la possibilitat d’accelerar la transició a sistemes locals i sostenibles. Aquesta transició serà possible si, com ja apuntava l’Aresta en aquest informe de l’any 2017 promogut per la Fundació Roca Galès, es produeix un canvi d’escala a través d’una aliança entre l’Economia Social i Solidària i el moviment agroecològic.

Fins i tot PRODECA, l’empresa adscrita a Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, responsable de la promoció d’aliments catalans i molt afí a impulsar l’exportació de productes, ha generat un directori de productes, #AlimentsDeProp, per a consumidors i productors locals i, el més important, comença a referir-se a la rellevància d’impulsar la Sobirania Alimentària.

Una recent enquesta encarregada per l’Agència Catalana del Consum a GESOP indica que el consum després de la COVID-19 serà més conscient i responsable. El 42,3% de la ciutadania catalana creu que durant el confinament s’ha produït un augment injustificat d’algun producte o servei; el 43,3% creu que l’alimentació fresca és el producte que ha augmentat de preu injustificadament. Mentre que el 60,5% creu que la crisi de la COVID-19 afavorirà un consum més responsable en el seu conjunt. El mateix estudi indica que el 4,8% de les persones enquestades ha comprat a través d’Internet per primera vegada durant el confinament. De tota manera, els aliments frescos segueixen ocupant un lloc marginal del conjunt de les compres en línia amb un 3,2% del total; els mercats (86,3%), les botigues de proximitat (78,4%), els supermercats (64,8%) i les grans superfícies (50,5%) són els canals preferits per a la compra d’aliments frescos.

En definitiva, l’enquesta de l’impacte dels hàbits de consum per la crisi de la COVID-19 ofereix dues conclusions destacables. D’una banda, es percep que el comerç de proximitat s’ha reforçat durant els mesos de confinament per la COVID-19 i ha obert una oportunitat per a aquest sector, que ha de ser capaç de continuar oferint un producte personalitzat i de confiança. D’altra banda, la ciutadania es mostra esperançada que aquesta crisi serveixi per aconseguir un consum més responsable, és a dir, més racional, equilibrat, sostenible, solidari i de proximitat.

Cap a un model alimentari més sostenible

Com argumenten Ricard Ribera i Mercedes Vidal, la sobirania alimentària ha de ser el nexe sobre el qual articular un model de producció i consum d’aliments que eviti les desigualtats socioeconòmiques que provoca el model actual. Els canvis d’hàbits de consum en favor d’una alimentació de temporada, amb menys protagonisme de la proteïna animal i més connectada amb la producció local ha de facilitar aquesta transició que la crisi provocada per la COVID-19 ha accelerat.

L’increment de supermercats cooperatius ubicats en zones comercials potents – com el possible emplaçament del supercoop Manresa amb més de 400 persones associades en un cèntric mercat municipal- i la potenciació de la venda de productes locals a través d’Internet són els instruments essencials per conciliar els canals de compra preferits per la ciutadania i els hàbits de consum amb més projecció. De nou, des de l’autogestió cooperativa ja s’han aportat solucions a través de la plataforma digital Katuma que, basant-se en la tecnologia i al coneixement obert, ofereix un instrument de cooperació per l’agroecologia.

Les polítiques públiques tenen un paper determinant per a la transformació global del model de producció, distribució i consum d’aliments. Els Objectius de l’Agenda de Desenvolupament Sostenible de 2030, promoguda per les Nacions Unides, des d’una perspectiva global, i el Pacte de Polítiques Alimentàries de Milà (2015), des d’una dimensió sectorial, incideixen clarament en un model de consum més just, sostenible i saludable. En el context local, l’Estratègia d’impuls de la política alimentària 2016-2019 de l’Ajuntament de Barcelona i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM) een clau de regió són els instruments de coordinació estratègica per al desenvolupament de polítiques alimentàries basant-se en aquesta transformació global. Els espais de cocreació de polítiques públiques, com el que s’anticipa a la CARM o el procés de participació ciutadana impulsada per la Generalitat de Catalunya per decidir el futur de l’alimentació a Catalunya han de proporcionar la possibilitat de generar processos de cocreació de polítiques públiques obertes i que tinguin una visió plural i de conjunt al repte de transformar el model d’alimentació.

En definitiva, el model alimentari actual genera una interdependència global sobre la qual es fan invisibles impactes socials, econòmics i mediambientals. Tot i les dificultats de distribució, el confinament de la pandèmia de la COVID-19 ha mostrat una alternativa al voltant dels circuits de proximitat que faciliten una interacció més directa entre productor i consumidor. Estratègicament, aquesta és una oportunitat per vincular els canals de compra més consolidats i amb més projecció (supermercats i Internet, respectivament) cap a models més democràtics i justos. És una bona oportunitat per a la promoció de supermercats cooperatius en centres comercials i la consolidació de projectes de cooperativisme de plataforma. En aquest enclavament, les polítiques públiques tindran un paper essencial per a la consolidació (o no) d’aquesta (nova) oportunitat.

Autor / Autora
Doctor en Societat de la Informació i el coneixement per la UOC. És membre del grup de recerca Digital Commons Research Group (DIMMONS) en l'Internet Interdisciplinary Institute de la UOC. El seu principal àmbit d'investigació és el cooperativisme de plataforma.
Comentaris
Deixa un comentari