La Sharing Economy, el boom de l’especialització i els intercanvis
10 maig, 2021
Estrenem la segona temporada de la sèrie audiovisual sobre Sharing Economy, que ens portarà a entendre alguns dels conceptes clau d’aquest model i quins són els reptes als quals s’enfronta des de l’àmbit de l’empresa, l’economia o el turisme.
En aquest nou lliurament de la sèrie audiovisual sobre Sharing Economy, la Dra. María Jesús Argüelles Martínez, directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, reflexiona sobre com la digitalització de l’economia i de la societat en general, s’ha incrementat l’especialització productiva i el volum d’intercanvis mitjançant plataformes, reduint els costos de producció i intercanvi.
L’increment de l’especialització productiva i dels intercanvis
La digitalització de l’economia i l’emergència de les plataformes – amb nous i diversos mecanismes de governança – han permès avenços significatius en els nivells d’especialització productiva, i, per tant, de la divisió de la feina, incrementant el volum d’intercanvis, molts ells Peer-to-peer.
Com explica la Dra. Martínez Argüelles, l’especialització productiva és un concepte determinant: «Des del punt de vista de la producció, una persona no produeix la totalitat d’un bé, sinó només una part d’ell mateix, després per completar-són necessàries transaccions entre diverses persones. De la mateixa manera, des del punt de vista del consum, si no sóc autosuficient, per donar resposta a la meva diversitat de necessitats, he de realitzar intercanvis».
Així doncs, el procés de digitalització està transformant les economies i les societats, exigint noves reflexions sobre l’impacte dels canvis tecnològics en els paradigmes existents. D’altra banda, afegeix Martínez Argüelles, «la globalització facilita l’expansió del comerç i l’especialització internacional implica la relocalització d’activitats productives»
Quins costos comporta aquest nou escenari?
D’una banda tenim el cost de producció o transformació, que són decreixents amb l’especialització productiva i, d’altra banda, els costos d’intercanvi o de transacció, que són creixents, limitant així la mateixa especialització.
Com apunta Martínez Argüelles, «la digitalització ha permès reduir els costos de producció pròpiament dits, i és més que previsible que es redueixin gràcies a la revolució tecnològica derivada de la robòtica». Però sobretot, ha permès reduir substancialment els costos d’intercanvis, perquè cada vegada hi ha menys intermediaris. «És molt més “barat” i ràpid trobar possibles proveïdors d’un bé, comparar les seves ofertes, tenir opinions diverses sobre la fiabilitat d’aquests possibles proveïdors, arribar a un acord, aconseguir que aquest es faci efectiu. Un exemple clar és quan volem reservar un vol o un viatge».
Un altre aspecte que destaca la directora dels Estudis d’Economia i Empresa és que «les plataformes, com la resta d’institucions organitzatives, es mouen en un entorn competitiu i un atribut més que determina el seu èxit i sostenibilitat en el temps és precisament la seva capacitat per reduir tota aquesta diversitat de costos, generant al seu torn els millors incentius a tots els seus participants».
▶ Cap.9. La Sharing economy, el boom de l’especialització i els intercanvis, amb la directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, María Jesús Martínez Argüelles.
