La regulació, repte clau davant la realitat de les plataformes de lloguer d’habitatges turístics

10 desembre, 2020 plataformas turismo_ plataformes turisme

Airbnb va ser, clarament, el nom propi més pronunciat el passat 2 de desembre al webinar de la UOC sobre els impactes, les amenaces i les oportunitats que suposen per a les ciutats les plataformes de lloguer d’habitatges.

Emmarcat en les setenes jornades Know tour, i organitzat pels Estudis d’Economia i Empresa, la trobada va comptar amb la presència d’Agustín Cocola Gant, doctor en Geografia Humana i investigador a la Universitat de Lisboa, i de Luis Falcón Martínez de Marañón, arquitecte, urbanista i CEO de l’empresa Intelligent Atlas, especialitzada en Big data i analítica de localització.

L’encarregada de dinamitzar el seminari va ser Soledad Morales Pérez, professora dels Estudis d’Economia i Empresa i directora acadèmica de Màster universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC.

Jornada Knowtour
Els ponents Agustín Cocola, Soledad Morales y Luís Falcón

En la seva introducció, la professora Morales va definir l’actual context de crisi sanitària, social, econòmica i de mobilitat, com “un laboratori excepcional per descobrir què està passant amb el fenomen de les plataformes d’habitatges de lloguer”. Durant tot el webinar hi va haver prou debat entre els intervinents i es va parlar de passat, de present i del que és urgent.

Llogar habitatges a turistes, pràctica antiga amb noves tecnologies

“El negoci dels habitatges d’ús turístic té més anys que el turisme”, ha subratllat Falcón a l’inici de la seva intervenció. El va il·lustrar amb una fotografia en blanc i negre feta a Benidorm a mitjan segle XX, en què un home mostra als vehicles que circulen pel carrer un cartell amb la paraula ‘Rooms’.

El que passa actualment, va continuar Falcón, és que després de la irrupció de les noves tecnologies i el sorgiment de plataformes que se serveixen d’elles, ens trobem en un moment d’ajust institucional, una etapa on aquestes plataformes s’han de legalitzar i normalitzar-se. Falcón va recordar que, avui en dia, quatre plataformes tenen el 95% mercat de lloguer de vacances: Airbnb, Booking, Tripadvisor y Vrbo.

Per la seva banda, Agustín Cocola Gant ha criticat que les plataformes de lloguer d’habitatges estan fent servir les noves tecnologies per especular cada vegada més, el que suposa un problema social: “Per a mi no és una tecnologia que avanci en una millor qualitat per a tothom, sinó que ho interpreto com un exemple d’acumulació per disposició”.

Els dos experts van coincidir que, si bé aquestes plataformes suposen ingressos per als propietaris d’immobles que s’anuncien a elles, aquests propietaris són, en general, persones amb cert poder adquisitiu. Primer, per ser propietaris. I segon, perquè cada vegada s’exigeixen majors requisits per ser a la llista d’habitatges, és a dir, una major professionalització, que sol implicar més inversió en reformes o equipaments. Això, al seu torn, comporta que petits propietaris venguin els seus habitatges a inversors estrangers, més professionalitzats.

L’impacte de les plataformes en el “Dret a la ciutat”

L’investigador de la Universitat de Lisboa va explicar els resultats del seu treball referent a l’impacte negatiu d’aquestes plataformes en el conegut com a “Dret a la ciutat”, que proposa cocrear les urbs com a llocs per a la vida, fomentant la interacció i la igualtat social.

D’una banda, ha concretat, tot i que no és correcte dir que el preu del lloguer hagi pujat a causa d’Airbnb, sí que hi ha una correlació: està demostrat que a les zones on hi ha més Airbnb, ha apujat més el preu del lloguer i el de compravenda. Així mateix, Cócola Gant va apuntar un altre factor: “El mercat de lloguer tendeix a desaparèixer en els barris més impactats per Airbnb”.

També, va dir, el fenomen dels lloguers d’apartaments turístics pot comportar la sortida involuntària dels veïns de casa seva, i va subratllar la pèrdua de capital social que això suposa. Per exemple, el tancament de petits negocis i la reducció del teixit de barri.

El joc està en els jutjats

“Ara mateix el joc està en els jutjats”, va sentenciar Falcón. “Tots estem d’acord que Airbnb s’ha de regular, que els habitatges d’ús turístic s’han de regular, que fan un impacte més que considerable en els entorns locals”. En aquest sentit, va insistir en el paper que tenen els jutges a l’hora d’acceptar o no les ordenacions que proposen les administracions.

A més, l’expert va posar l’accent en què diferencia Airbnb dels seus tres principals competidores: si bé Booking, Expedia (propietària de Vrbo) i TripAdvisor (propietària de Niumba) estan regulades per ser OTA (Online Travelling Agencies), no és el cas d’Airbnb, ja que només comercialitza allotjament i, a diferència de les altres, no ven bitllets d’avió.

Els tres participants en el webinar van coincidir a assenyalar la necessitat, doncs, de regular l’activitat d’Airbnb i de les plataformes d’habitatges d’ús turístic com a repte urgent.

Quan passi la pandèmia

Pel que fa als efectes de la pandèmia, Falcó ha destacat que, si el 2017 hi havia 17.000 habitatges en llistes de plataformes de lloguer a Barcelona, en l’actual context només s’han reduït fins a 16.800. L’arquitecte i urbanista va destacar que, actualment, plataformes com Airbnb promouen com a novetat els lloguers d’habitatges de durada mitjana, i ha assegurat que, després de la pandèmia, s’espera una arribada massiva de turistes a les destinacions habituals.

En aquest sentit, si bé Morales i Cócola Gant van apostar per un consens social i polític per fomentar el decreixement turístic en els pròxims anys, per Falcó pot resultar més interessant replantejar el turisme com una economia de valor afegit.

Els tres experts es van emplaçar a retrobar per seguir debatent i comprovar l’evolució de la situació.

Autor / Autora
Redactora de continguts.
Comentaris
Alfons Berruezo Meier11 desembre, 2020 a les 9:54 am

Molt interessant. Gràcies a tots. El tema és força complicat. Però cal dir que, per exemple, a Barcelona ja està hiperregulat. I caldria veure l’efecte negatiu d’aquesta hiperregulació. Per exemple: quan s’obliga a que els apartaments turístics estiguin en un mateix edifici, és una mesura que ajuda als veïns? O molt al contrari ajuda a que els facin fora dels seus pisos per transformar tot l’edifici?
Un altre apunt: quan es diu que la regulació és la solució, a què ens referim? A que aquestes plataformes no paguen impostos? És un tema econòmic llavors? Sovint s’ha posat l’accent en la quantitat de turistes que es concentren a determinats barris. Si parlem de regular perquè paguin impostos no aportem solucions a un fet evident i global.
Tercer apunt: el paper dels lobbys turístics, especialment dels hotelers, en l’impacte de les plataformes de lloguer d’habitatges. La pressió vers l’administració ha estat gran. Però no hem analitzat prou el per què i el que hi ha darrera de la política hotelera, on cada cop hi han més propietaris que són grans corporacions senzillament perquè els guanys d’un hotel són més grans que les inversions a l’Ibex, per posar un exemple.
Quart: per què multem a particulars que volen llogar uns dies els seus habitatges a turistes? Per què els excloem de la possibilitat que el turisme els ajudi econòmicament? Aquest estiu la Generalitat ha tret la nova llei que ho permet, només 30 dies a l’any! Un consens que ha tardat cinc anys a arribar. Però l’Ajuntament de Barcelona ha aplicat una moratòria i ha deixat el tema en un limb legal. Per què? Quina por hi ha en això?
Les comparacions són odioses, però mentre els habitatges turístics estan contínuament sobre la taula, veiem que l’administració no fa res per regular els lloguers per estudiants. Per què? Tots coneixem aquestes situacions: preus alts per una habitació, molt sovint sense cap tipus de contracte i pagant en negre. I no només en el cas dels estudiants. També els joves que treballen i volen independitzar-se de l’habitatge familiar, es veuen abocats a pagar preus astronòmics per una habitació en un pis compartit. I de nou sense cap contracte en molts casos. Economia submergida. I si anem més lluny, trobem realitats com la dels pakistanesos que van morir aquest estiu a la Barceloneta arran d’un incendi per sobrecàrrega elèctrica al connectar bateries. Tots coneixem la situació de persones asiàtiques que comparteixen pisos hiperhabitats, llogant fins i tot llits per hores. Però aquí l’administració no regula res i mira cap a un altre banda. Però el turisme sí que és important. La resta, no, pel que sembla.
No em mal interpreteu: crec que la situació a alguns barris per la pressió turística és inacceptable, especialment pels veïns de tota la vida. Però no crec que els habitatges turístics siguin la causa de tots els mals de la política d’habitatge dels governs i dels municipis. La pandèmia obliga a repensar el turisme i amb ell el tema dels allotjaments turístics. Però entrem-hi a fons i no ens quedem en el que és més evident, si us plau.

Respon
    Joan Miquel Gomis15 desembre, 2020 a les 5:54 pm

    Moltes gràcies, Alfons pel teu comentari que aporta línies de reflexió interessants i que, efectivament, mostra la complexitat d’un tema que seguirà sent objecte de debat en els pròxims temps. Des de la UOC, a través del grup de recerca Noutur i les titulacions de l’àmbit intentarem seguir fent aportacions en aquesta línia en properes accions.
    Cordialment!

    Respon
Deixa un comentari