Lideratge i organització en clau de teletreball

10 juny, 2021
teletrebajo teletreball Retos UOC

Lideratge i organització en clau de teletreball és el segon diàleg del Ciclo Retos, una iniciativa de la Xarxa Territorial de la UOC, que té com a objectiu reflexionar sobre els reptes que les organitzacions, l’educació, l’economia i la societat en conjunt hauran d’afrontar en els pròxims anys, des d’una perspectiva que incorpori el valor de les experiències, els punts de vista i les realitats locals.

El teletreball que portem fent des de març de 2020 no és exactament teletreball. S’assembla, però no compleix els requisits necessaris per esdevenir una eina capaç de transformar les nostres organitzacions i el nostre model productiu, tal com va començar explicant Alfredo Charques, Delegat Territorial de la UOC.

Moltes empreses no estan preparades tecnològicament ni moltes plantilles tenen les habilitats tècniques i comunicatives per assumir aquest repte. El resultat d’aquestes mancances, sumades a altres, és que molts models de teletreball repliquen ineficiències organitzatives i accentuen desigualtats.

Però el teletreball és aquí i ha vingut per quedar-se. Van reflexionar sobre tots els reptes que planteja Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, i Carmen Seisdedos, Subdirectora d’Avaluació de Polítiques Públiques i Innovació a l’Instituto Andaluz de Administración Pública i vicepresidenta de l’Asociación Mujeres en el Sector Público.

Va conduir la conversa Magda Trillo, directora de Granada Hoy i subdirectora de Transformació Digital del Grupo Joly.

La moderadora Magda Trillo con las ponentes Carmen Seisdedos y Eva Rimbau hablando de teletrabajo_teletreball
La moderadora Magda Trillo amb les ponents Carmen Seisdedos i Eva Rimbau

Aspectes positius del teletreball

El teletreball, segons Eva Rimbau, té molts impactes positius potencials. En primer lloc, per a la societat, perquè contribueix a millorar el medi ambient i permet la incorporació al mercat laboral de persones amb mobilitat reduïda. En segon lloc, per a les organitzacions, perquè afavoreix la transformació digital i permet incorporar talent de tot el món. I en tercer lloc, per a les persones, perquè els aporta autonomia i la possibilitat d’organitzar el seu propi temps, horaris i lloc de treball.

Carmen Seisdedos es va centrar en l’àmbit de l’administració pública, on assegura que el teletreball és una palanca de canvi, que va servir per fer la transformació digital. No es tracta tant de telematitzar com de transformar la cultura, canviar les formes de treball i la configuració d’equips, posar el focus més en el fer que en estar, i en la planificació.

El teletreball ens obliga a confiar en els equips, donar autonomia a les persones, establir mecanismes de comunicació i de gestió del coneixement. Pot també afavorir l’autonomia, la flexibilitat d’horaris i la conciliació, però compte perquè pot convertir-se en un parany per a les dones, com es va veure en diferents enquestes realitzades durant la pandèmia.

Els majors desafiaments i riscos

La segregació de gènere és un dels principals perills per Seisdedos. En no ser-hi de forma presencial, la veu de les dones s’escolta menys i tenen més problemes per promocionar. Això es pot combatre recuperant, per exemple, les enquestes dels usos de temps d’homes i dones. Cal treballar també les noves masculinitats i involucrar els homes en la conciliació.

Un altre risc són els problemes de salut laboral i protecció de dades, o l’esforç extra que cal fer per capacitar els treballadors i seleccionar líders diferents.

Rimbau va parlar de la dificultat més gran, establir relacions de confiança. Hi ha també que planificar més la comunicació i l’intercanvi de coneixements, així com calcular i compensar les despeses per als professionals que suposa el teletreball. Sense oblidar la segregació o la bretxa que pot obrir-se entre els que poden i els que no poden teletreballar. Existeixen, a més, problemes amb la falta de desconnexió digital, el tecnoestrès i la conciliació.

La llei del teletreball

La llei del teletreball no aporta massa, segons Rimbau. Parla molt dels beneficis del teletreball, però no sembla que els potenciï. No es planteja, per exemple, com ajudar a les empreses que necessiten digitalitzar. El mateix passa quan tracta aspectes clau com la desconnexió digital, la prevenció de riscos laborals o la no invasió de la privacitat. En tots aquests casos remet a lleis prèvies que ja existien o a la negociació col·lectiva. L’única novetat és un acord de teletreball que resulta molt restrictiu i obliga a explicitar l’horari en el qual es teletreballa i des d’on, quan un dels seus grans avantatges és la llibertat que dóna en aquests aspectes.

Seisdedos es va mostrar menys crítica. Va explicar que ja tenim la llei, però encara li falta el desenvolupament reglamentari i espera que sigui més flexible. La llei del teletreball es fixa molt més en els drets de les persones que en l’organització. En el cas de les administracions públiques, la seva funció no és guanyar diners, sinó prestar un servei a la ciutadania. Per això, i en benefici de tota la societat, ha de trobar-se la manera de combinar aquests drets individuals amb les necessitats de les organitzacions.

Quins recursos han d’aportar les organitzacions als treballadors?

Segons la llei, el treballador només ha de ser compensat si teletreballa més de dos dies a la setmana en jornada completa. Rimbau ha explicat que ja hi ha convenis que fixen com se’ls ha de compensar. De vegades, es realitza un càlcul de les despeses que suposa teletreballar en llum, gas, eines … Però també hi ha qui presta o paga mobiliari ergonòmic. Les empreses tendeixen a estalviar costos, però també busquen que els seus treballadors tinguin les condicions adequades perquè puguin realitzar les seves funcions.

Seisdedos va explicar que la Junta d’Andalusia prefereix lliurar ordinadors als seus funcionaris per evitar problemes amb la ciberseguretat i de protecció de dades.

Pot l’Administració garantir un bon servei als ciutadans sense presencialitat?

El repte en aquest cas, tal com va afirmar Seisdedos, implica capacitar la ciutadania, i especialment a les dones per la bretxa digital de gènere. Cal formar i fomentar les competències digitals en la societat. Això i facilitar als funcionaris les eines per relacionar-se amb la ciutadania: correu electrònic, videoconferències, etc. Està també la figura de l’apoderament del funcionari públic mitjançant el qual el ciutadà li dóna al treballador la representació perquè treballi en nom seu.

Com es lidera un equip que teletreballa?

Un altre dels desafiaments del teletreball és crear el clima i les condicions adequades per seguir mantenint aquestes converses que teníem abans a la màquina de cafè o els passadissos, traslladar-les a l’espai virtual perquè són fonamentals per a construir equip.

En aquest sentit, és interessant recuperar el Decàleg de competències per liderar equips en el teletreball elaborat per Eva Rimbau.

Pot el teletreball produir una nova deslocalització?

Rimbau no ho creu. Ja es va deslocalitzar tot el que es podia. Parlem a més de treballs molt qualificats, treballs del coneixement. Sí que s’obre el mercat laboral al món i pot produir-se algun cas, però es tractarà d’una cosa molt minoritària i que pot donar-se també a la inversa: professionals espanyols que teletreballen per a empreses estrangeres que els paguin més. Encara que això afectarà sobretot a freelance i consultors externs.

Teletreball i bretxa de gènere

Seisdedos va citar una frase que Rimbau va escriure sobre el confinament: “les dones es van quedar a casa per conciliar i els homes per ser més productius”. Això es va veure molt entre professors universitaris, per exemple: ells van escriure molts articles, llibres, etc. Tots, homes i dones, volen teletreballar i ho valoren, segons diferents estudis, però les dones tenen més estrès, dormen menys i pateixen més les conseqüències negatives. Hi ha una manca de corresponsabilitat, que ja existia abans i que s’ha ampliat amb el teletreball. El teletreball pot ser un gran parany per a les dones que les porti de nou a casa a cuidar els seus fills, el que afectaria clarament a les seves carreres.

Quin és el futur del teletreball?

El teletreball obligarà a millorar les organitzacions, segons Seisdedos. Serà una palanca, però hem de fer molts canvis abans i posar en el centre a les persones.

Rimbau va concloure expressant un desig: “El que m’agradaria és normalitzar el teletreball i que deixi de veure com una excepció o un problema, que es vegi com una opció més”.

El diàleg complet es pot veure aquí.

Autor / Autora
Periodista y escritor.
Comentaris
Deixa un comentari