Gambito de Dama i com fer les preguntes adequades

28 abril, 2021
preguntas

Tenia pendent escriure aquest article com a continuació de què es va publicar ja fa uns mesos (Gambito de Dama: una reflexió i un repte) i obligatòriament he de començar on va finalitzar l’anterior, fins i tot amb el risc de copiar-me a mi mateix. L’article finalitzava proposant aquest problema d’escacs:

gambito de dama y cómo hacer las preguntas adecuadas

El repte era el següent: fer escac i mat al rei negre en només una jugada

A més afegia que si algú estava temptat d’introduir la posició en algun programa d’escacs o d’intel·ligència artificial descobriria que no li donaria cap solució. I això com és possible? Doncs és possible perquè, per ara, els ordinadors no poden fer les preguntes adequades.

A partir del repte proposat, analitzarem una mica la situació del tauler i les possibles solucions que es plantejaven. A primera vista suposo que als que coneixeu de quines coses escric habitualment us pot sorprendre, però demano al lector una mica de paciència.

Seguim amb l’exemple. Una possible solució és agafar el peó de f7 amb alguna de les torres fent escac o intentar fer escac amb algun dels cavalls, per exemple. En qualsevol de les jugades descrites el rei blanc sempre pot escapar, o bé a les caselles g8 o h8, depenent de la jugada, o interposant / matant la peça, si per exemple se sacrifiqués un alfil fent Alfil pel peó de la casella c5, el jugador de les peces negres podria matar l’alfil sense problemes.

Com ja vaig suggerir a l’article anterior, no és possible obtenir una solució adequada. No hi ha una jugada que permeti complir amb el repte: donar escac i mat amb una única jugada. No obstant això, el mateix enunciat del repte suggereix que hi ha una possible solució. Llavors, com és possible resoldre aquest enigma?

Analitzarem la situació basant-nos en la metodologia clàssica de la resolució de problemes.

La metodologia clàssica de resolució de problemes

Davant d’un problema determinat és molt important obtenir la informació de context necessària per a la seva resolució. Si tenim una situació estàtica, cal fer l’esforç de comprendre com hem arribat fins a ella. Per això, quan fem l’anàlisi estàtic no hi ha solució disponible, i quan fem servir un programari d’anàlisi tampoc ens pot proporcionar cap.

Algú que conegui la metodologia de resolució de problemes ha de plantejar-se la pregunta o preguntes adequades. Com hem arribat fins aquí i quina era la situació prèvia a la qual estem analitzant? En poques paraules, es tracta d’establir quins eren els escenaris anteriors per saber què ha passat per arribar a la situació actual.

Aplicat al cas que ens ocupa, és evident que si fem el plantejament de base que hi ha una solució, llavors entre l’elevat nombre de possibles jugades realitzades per les peces negres en la jugada anterior a la que analitzem, hem de seleccionar aquella que ens permeti solucionar el problema proposat, fer escac i mat al rei negre en una única jugada.

D’entre totes les possibles només n’hi ha una que compleix aquest criteri que és peó de rei d’e7 a i5. És l’única jugada que permet una solució, perquè llavors les peces blanques es poden menjar el peó de d5 a e6, al pas i fent escac i mat amb l’alfil de b2. (Nota: per als que no coneguin molt bé les regles dels escacs, menjar al pas és quan un peó pot menjar a un altre contrari quan mou dues caselles de sortida i de forma optativa pot menjar com si només hagués mogut una sola casella. A més, només hi ha una oportunitat per fer-ho, que és quan la peça oponent realitza la jugada, no pot fer-se en un altre moment). Clarament era necessari conèixer en profunditat les regles dels escacs, per la qual cosa s’ha plantejat un problema que hagués estat irresoluble per a un neòfit.

La importància de la pregunta apropiada

Penso que aquest exemple és molt il·lustratiu de la necessitat de plantejar les preguntes adequades per tal d’identificar no només el problema sinó l’origen d’ell mateix. El fet de contestar la pregunta Quines decisions prèvies ens han portat fins aquí? Ens pot ajudar no només a identificar el problema dins d’un context, sinó a descriure-ho com el resultat de situacions o decisions anteriors. Per això els algoritmes d’intel·ligència artificial no sempre encerten la resposta adequada si prèviament no es realitza la pregunta correcta. Qualsevol expert d’intel·ligència artificial llegint aquest article pot fàcilment incorporar alguna línia de codi que permeti establir opcions de flexibilitat per preveure aquest tipus de situacions.

M’agradaria finalitzar aquest article fent menció expressa de la importància que té la resolució de problemes com un dels mètodes principals per a la presa de decisions a tots els nivells. En un article publicat anteriorment parlava de la curiositat com a habilitat directiva. La curiositat i la creativitat ens ajuden a detectar els problemes abans que siguin realment perjudicials i anticipar-nos als autèntics problemes abans que sorgeixin. Deia Albert Einstein: “Si jo tingués una hora per resoldre un problema i la meva vida depengués de la solució, jo gastaria els primers 55 minuts per determinar la pregunta apropiada, perquè una vegada sabés la pregunta correcta podria resoldre el problema en menys de cinc minuts”.

Potser l’habilitat més important, fins i tot més important que la resolució de problemes sigui prevenir-los.

Autor / Autora
Doctor en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona. Professor i vicedirector de Programes Emergents dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Comentaris
Deixa un comentari