Estius, ciutats i turistes

24 agost, 2016

TURISME.


Us heu preguntat mai per què la majoria dels turistes preferim les ciutats com a llocs per a fer les vacances d’estiu? En contra del que s’acostuma a pensar el turisme urbà és una de les principals modalitats turístiques a l’estiu. I és que la gent fuig de les ciutats a l’estiu, sí, però per a visitar-ne d’altres!


La primera reflexió a fer-se és per què les ciutats s’omplen de turistes. Els entorns urbans han estat des d’antic objecte del desig de la mirada turística. Això és lògic donat que les ciutats han estat sempre referents de la cultura, llocs de prestació de serveis de tot tipus, aglutinadors de patrimoni i espais difusors i expositors de la tècnica, del coneixement i de la innovació. Els llocs turístics, per tenir èxit, requereixen ser un punt de trobada i d’acolliment que disposin d’atractius i la ciutat és un dels llocs on aquestes condicions s’hi donen espontàniament. Allò tan intangible i difícil de definir que anomenem l’“atmosfera urbana” no és res més que gent passejant i fent activitats per l’espai públic que, amb la seva pròpia presència, donen confiança i generen sensacions agradables a la resta de vianants. Podríem resumir aquest fenomen d’atracció urbana amb l’expressió “la gent vol gent”. ¿Es pot pensar, per tant, que la presència multitudinària de turistes espanta o enutja els residents fins tal punt que els fa marxar de casa? Pensar que l’arribada d’un turista tingui com a contrapartida la fuita d’un resident no només és un plantejament simplista, sinó que a més és fals. Els ciutadans estan acostumats a conviure amb elevades densitats i l’augment d’aquesta per la presència dels turistes no representa una causa de fugida, per norma general. De fet, si hi ha menys residents a les ciutats a l’època en que arriben els turistes és precisament perquè els ciutadans acostumen a sortir també a fer turisme (i, oh paradoxa!, sovint amb destinació a d’altres ciutats). Per posar-hi alguna xifra que ajudi a entendre la relació entre turistes i residents, en una enquesta recent que el Laboratori del Nou Turisme de la UOC ha realitzat als residents de Barcelona per valorar-ne la seva percepció sobre el turisme,només un 17% consideraven que el turisme els aportava més coses negatives que positives a nivell personal.

Turistes Les RamblesEl turisme però, com qualsevol altra activitat, no és neutre i genera també impactes sobre les ciutats on s’assenta, especialment si tendeix a ser una activitat de monocultiu econòmic. Però això també ha passat amb la ciutat industrial, on les fàbriques van canviar el paisatge urbà i van introduir la contaminació a gran escala i encara abans, amb la ciutat pre-industrial on l’aixecament de muralles va saturar la població i va provocar greus problemes de salubritat. Alguns dels problemes de la ciutat actual tenen a veure amb la substitució d’usos, la disminució del comerç de barri (però no tant pel turisme com per la decisió dels propis residents d’anar a comprar a d’altres formats d’equipaments comercials), o la inflació dels preus. En el cas de l’elevació dels preus el turisme hi influeix però segurament menys del que pensem. Al cap i a la fi els turistes són usuaris especialment de serveis especialitzats (lleure, restauració, allotjament) però no tant dels serveis quotidians i de consum diari. El problema de l’habitatge és estructural a les grans ciutats (a Barcelona ja existia abans del boom turístic) i les bosses d’habitatge en reserva o l’especulació immobiliària són els greuges més importants. El turisme pot haver agreujat la problemàtica amb la retenció d’habitatges de lloguer urbà per a usos turístics amb la consegüent substitució i expulsió de llogaters o el desplaçament de petits propietaris però no n’ha estat l’agent inductor principal. En l’aparició de formes d’economia col·laborativa el turisme també s’hi veu implicat. Una bona idea inicial com era aprofitar l’habitatge privat per obtenir rendes complementàries a partir del turisme ha acabat generant molta controvèrsia en la mesura que el protagonisme de les famílies i particulars s’ha vist desplaçat per sistemes empresarials que aposten per la concentració de l’oferta i per posar grans volums de producte al mercat.

Finalment, amb freqüència es critica que el turisme perjudica la mobilitat col·lectiva a les ciutats. Novament ens trobem en una situació de llums i ombres que ha de fer matisar tota afirmació extremada al respecte. És cert que l’arribada de grans volums de persones en creuer o l’excés d’autobusos turístics en zones puntuals de la ciutat poden generar ocasionalment problemes de gestió de fluxos (com, per cert, també succeeix en un radi de varis quilòmetres al voltant del Camp Nou en un dia de partit), però també cal tenir en compte que la mobilitat dels turistes acostuma a tenir patrons de sostenibilitat més elevats que la dels propis residents: per exemple els turistes utilitzen de forma important el transport públic a la ciutat i, sobretot, perquè fan servir com a principal mitjà de transport les seves pròpies cames per acomplir la pràctica turística més habitual entre els visitants d’una ciutat (les passejades a peu).

En definitiva, les ciutats són sovint menyspreades com a llocs per al treball i on és difícil conviure, però paradoxalment demostren ser un dels llocs amb major naturalesa turística i, per aquest motiu, resulten útils i pràctiques per a passar-hi part o totes les vacances. A més la seva estructura i morfologia interna les capacita molt més que altres indrets turístics per assumir i amortir els impactes generats per l’afluència de grans nombres de visitants.

(Visited 31 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Director del Grau en Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
Comentaris
Deixa un comentari