Tarragona y los Juegos del Mediterráneo. Repensando su alcance a través de la noción de «leverage»

24 junio, 2018

TURISMO – Artículo publicado a 24 de Junio de 2018 (Versión en CastellanoVersión en Catalán).


Del 22 de junio al 2 de julio de 2018 se celebran en Tarragona los XVIII Juegos del Mediterráneo (JdM). Este certamen suele pasar desapercibido comparado con otros grandes eventos deportivos, pero si tenemos en cuenta que se celebran en una ciudad pequeña como Tarragona que no tiene tradición organizativa ni mucho reconocimiento deportivo (por ejemplo actualmente, a pesar de tener deportistas élite individuales, no tiene ningún equipo de deportes mayoritarios en la máxima categoría ni ninguna entidad o asociación deportiva que genere éxitos profesionales a nivel internacional de manera recurrente) la importancia de la celebración aumenta exponencialmente.


De hecho los eventos deportivos de gran alcance suelen celebrarse también en ciudades grandes y bien posicionadas a nivel global. En este contexto, un evento como el de los JdM genera unas expectativas y define un potencial estratégico para la ciudad, comparable al que pueden tener otros megaeventos en ciudades de rango superior. Seguramente la ciudad obtendrá unos impactos considerables en términos de visitas, ingresos por turismo, impactos sobre la imagen y sobre la promoción de la ciudad. Por ejemplo, la cantidad de impactos en los medios de comunicación y, en especial, en la televisión no será nada despreciable, aunque sin duda tendrá problemas para posicionarse al coincidir muchos días con la celebración hiperretransmitida del mundial FIFA 2018.

Otros impactos tienen que ver con aspectos intangibles, pero no por ello menos beneficiosos para la ciudad. El know-how adquirido en la preparación, organización y desarrollo de los JdM sin duda puede beneficiar futuras tentativas de organizar nuevos eventos, en la medida que se logre definir una buena estructura organizativa y, especialmente, la colaboración y participación de los agentes locales. El capital social que se puede desplegar es igualmente un factor de impacto a tener en cuenta. Por ejemplo, involucrar a los residentes en el voluntariado, dar credibilidad ciudadana a los JdM traduciendo su celebración en orgullo ciudadano y de pertenencia al lugar o reforzar la identidad colectiva son impactos que no se pueden medir en dinero pero que son igual o más importantes que los monetarios. Si la ciudad se acaba sintiendo protagonista internacional la traducción en autoestima, puesta en marcha de dinámicas sociales positivas y orgullo ciudadano puede generar círculos virtuosos con impactos muy positivos.

No obstante, la reflexión que queremos trasladar en este blog no tiene que ver con los impactos esperados a corto y medio plazo derivados de la celebración de los JdM sino que intenta ir un poco más allá. Hay otra manera de pensar los grandes eventos que trasciende el impacto de los mismos. Estamos hablando del legado de los juegos y del efecto de palanca (o de leverage como dicen los especialistas anglosajones en eventos deportivos) que éstos pueden inducir. La noción de leverage apunta más a una evaluación de un evento ex ante y no ex post. Es decir, la organización debe tener más en cuenta las estrategias que acompañarán la celebración de los eventos en el conjunto de la ciudad que la medida aislada de los impactos (es decir de los resultados). Los resultados finales, ya sean en términos deportivos, económicos o sociales son evidentemente importantes, pero aún lo es más saber aprovechar el esfuerzo colectivo que exige organizar un acto para crear estrategias transformadoras de la ciudad a largo plazo. Quiero pensar que el equipo organizativo ya lo tiene presente, y que por tanto no habrá olvidado pensar en fórmulas para desarrollar este aspecto esencial a toda celebración. Por ejemplo, en el aspecto social, fomentar la interacción social durante el evento o promover el sentimiento de celebración (facilitando las oportunidades de relación informal, generando espacios de sociabilidad, creando eventos paralelos, generan narrativas y tematizaciones urbanas asociadas a la evento, etc.). También en la esfera económica será importante pensar en clave de futuro para reforzar la comunidad local y la calidad de vida de los residentes (fomentando el deporte entre la población, formando profesionalmente al voluntariado, redesarrollando áreas urbanas, creando condiciones de place marketing duraderas, posicionando el pequeño comercio en el conjunto de la ciudad, etc.).

Si Tarragona puede celebrar los JdM dando prioridad a un enfoque desde el leverage y el legado más que del simple impacto hará que el evento repercuta sobre la estrategia urbana a largo plazo más allá de un acto que, recordémoslo, durará poco más de una semana y que, indefectiblemente, acabará perdiéndose en la memoria y quedando en segundo término más pronto o más tarde. Verdaderamente para la ciudad el evento comenzará justo al día siguiente de que estos juegos hayan finalizado.


 TURISMO – Article publicat a 24 de Juny de 2018 (Versió en CastellanoVersió en Català).


Del 22 de juny al 2 de juliol de 2018 es celebren a Tarragona els XVIII Jocs de la Mediterrània (JdM). Aquest certamen acostuma a passar desapercebut en comparació a d’altres grans esdeveniments esportius, però si tenim en compte que es celebren en una ciutat petita com Tarragona que no té tradició organitzativa ni gaire reconeixement esportiu (per exemple actualment, tot i tenir esportistes d’èlit a nivell individual, no té cap equip d’esport majoritari a la màxima categoria ni cap entitat o associació esportiva que generi èxits professionals a nivell internacional de manera recurrent) la importància de la celebració augmenta exponencialment.


De fet els esdeveniments esportius de gran abast acostumen a celebrar-se també en ciutats grans i ben posicionades a nivell global. En aquest context, un esdeveniment com el dels JdM genera unes expectatives i defineix un potencial estratègic per a la ciutat, comparable al que poden tenir altres megaesdeveniments en ciutats de rang superior. Ben mirat, la ciutat obtindrà uns impactes considerables en termes de visites, ingressos per turisme, impactes sobre la imatge i sobre la promoció de la ciutat. Per exemple, la quantitat d’impactes en els mitjans de comunicació i, en especial, en la televisió no serà gens menyspreable, tot i que sens dubte tindrà problemes per posicionar-se en coincidir molts dies amb la celebració hiperretransmitida del mundial FIFA 2018.

D‘altres impactes tenen a veure amb aspectes intangibles, però no per això menys beneficiosos per a la ciutat. El know-how adquirit en la preparació, organització i desplegament dels JdM sens dubte pot beneficiar futures temptatives d’organitzar nous esdeveniments  en la mesura que s’aconsegueixi definir una bona estructura organitzativa i, especialment, la col·laboració i participació dels agents locals. El capital social que es pot desplegar és igualment un factor d’impacte a tenir en compte. Per exemple, involucrar els residents en el voluntariat, donar credibilitat ciutadana a uns JdM traduint la celebració en orgull ciutadà i de pertinença al lloc o reforçar la identitat col·lectiva són altres impactes que no es poden mesurar en diners però que són igual o més importants que els monetaris. Si la ciutat s’acaba sentint protagonista internacional la traducció en autoestima, posada en marxa de dinàmiques socials positives i orgull ciutadà pot generar cercles virtuosos d’impactes molt positius.

No obstant la reflexió que volem traslladar en aquest blog no té a veure amb els impactes esperats a curt i mig termini derivats de la celebració dels JdM sinó que intenta anar una mica més enllà. Hi ha una altra manera de pensar en els grans esdeveniments que trascendeix l’impacte dels mateixos. Estem parlant del llegat dels jocs i de l’efecte de palanca (o de leverage com diuen els especialistes anglosaxons en esdeveniments esportius) que aquests poden induir. La noció de leverage apunta més a una avaluació d’un esdeveniment ex ante enlloc d’ex post. És a dir, l’organització ha de tenir més en compte les estratègies que acompanyaran la celebració dels esdeveniments en el conjunt de la ciutat que la mesura aïllada dels impactes (és a dir dels resultats). Els resultats finals, ja siguin en termes esportius, econòmics o socials són evidentment essencials, però encara ho és més saber aprofitar l’esforç col·lectiu per organitzar un acte per crear estratègies transformadores de la ciutat a llarg termini. Vull pensar que l’equip organitzatiu ja ho té present, i que per tant no s’haurà oblidat de pensar en fórmules per a desenvolupar aquest aspecte essencial a tota celebració. Per exemple, en l’aspecte social, fomentar la interacció social durant l’esdeveniment o promoure el sentiment de celebració (facilitant les oportunitats de relació informal, generant espais de sociabilitat, creant esdeveniments paral·lels, generan narratives i tematitzacions urbanes associades a l’esdeveniment, etc.). També en l’esfera econòmica serà important pensar en clau de futur per reforçar la comunitat local i la qualitat de vida dels residents (fomentant l’esport entre la població, formant professionalment el voluntariat, redesenvolupant àrees urbanes, creant condicions de place marketing duradores, posicionant el petit comerç en el conjunt de la ciutat, etc.).

Si Tarragona pot celebrar els JdM donant prioritat a un enfoc des del leverage i el llegat més que no pas del simple impacte farà que l’esdeveniment repercuteixi sobre l’estratègia urbana a llarg termini més enllà d’un acte que, recordem-ho, durarà poc més d’una setmana i que, indefectiblement, acabarà perdent-se en la memòria i quedant en segon terme més aviat o més tard. Realment, per a la ciutat l’esdeveniment de debò començarà just l’endemà mateix que aquests jocs hagin finalitzat.

Autor / Autora
Director del Grado en Turismo de los Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
Comentarios
Deja un comentario