Ergonomia en el teletreball i altres nous reptes per a la PRL

14 juny, 2021
teletrabajo-prl

Des de l’inici de la pandèmia el 2020, la humanitat ha viscut canvis constants en tots els àmbits: hem modificat des de la nostra manera de socialitzar fins a la manera de comprar o, en la majoria de casos, de treballar. En l’àmbit laboral, mai s’havia experimentat una transformació tan gran en tan poc temps. En poques hores, milions de persones van deixar les seves oficines i van iniciar el teletreball, un costum que encara avui segueix establerta en moltes empreses i que posa sobre la taula el repte de l’ergonomia en el treball a distància.

Segons un article recentment publicat a UOC News, els treballadors volen seguir fent teletreball, mantenint com a mínim un dia de remot, i en un alt percentatge prefereixen 3-4 dies de remot a la setmana. La directora del Màster Universitari de Prevenció de Riscos Laborals de la UOC, Eva Rimbau, afegeix que “els models híbrids seran el model més freqüent en els llocs que permetin el teletreball“.

No estem davant d’un desafiament completament nou. La digitalització ja fa anys que planteja canvis en l’àmbit laboral i, per això, es fa indispensable estudiar quins són els nous riscos per a la salut laboral de les persones que adopten el teletreball. Cal tenir en compte que treballar des del domicili en cap cas és sinònim de disminució de riscos per a la salut: més enllà d’una bona ergonomia en el lloc de treball, es fa imprescindible fer un seguiment dels factors de risc psicosocial.

En aquest context, es pot afirmar que encara que el treball a distància ha estat en l’últim any la millor manera de protegir-se davant la COVID-19, aquesta modalitat ha vingut acompanyada d’una sèrie de riscos laborals que no totes les empreses han sabut gestionar, el que ens recorda que la prevenció de riscos laborals continua sent una assignatura pendent.

Riscos ergonòmics en el teletreball

teletreball ergonomia

El sobtat canvi de l’oficina pel nostre domicili, on en molts casos no es té ni una habitació on treballar de forma aïllada, va comportar problemes que afecten directament a l’ergonomia laboral. No disposar d’una pantalla prou gran o una il·luminació inadequada són inconvenients que acaben afectant el rendiment.

Si bé és veritat que els riscos ergonòmics laborals solen relacionar-se amb els moviments corporals i postures, i solen afectar l’àmbit muscular, també una mala adequació de l’ambient de treball (falta d’insonorització, mala climatització, etc.) pot acabar generant seriosos problemes.

Consells per millorar l’ergonomia treballant des de casa

La sobtada implantació del teletreball va impedir que moltes empreses puguin aconsellar sobre com prevenir riscos laborals mentre es treballa a distància. No obstant això, el pas del temps així com el creixent interès en la cura de la salut laboral dels teletreballadors ha permès recopilar una sèrie de consells que ens poden ajudar a limitar els riscos ergonòmics del teletreball.

  • Treballa des d’un lloc amb poc soroll i llum suficient (si és natural, millor).
  • Equipa’t amb una taula i cadires adequades per a ús intensiu (deixa distància per teclejar i usar el ratolí).
  • Si treballes amb ordinador portàtil, complementa el teu equip amb un monitor independent (que ha d’estar a uns 40 centímetres dels teus ulls).
  • Mantingues la teva zona de treball ordenada. Deixa lliure l’espai sota la taula, per moure les cames amb facilitat.
  • No passis massa temps assegut: aixeca’t i camina uns passos sempre que puguis.

No et preocupis per les despeses d’habilitar una oficina a casa. El Reial decret llei 28/2020 de teletreball a Espanya el 2020 aclareix que el treball a distància “no pot suposar l’assumpció per part de la persona treballadora de despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral”, així que recomanem parlar amb l’empresa perquè faciliti els equips necessaris.

Factors de risc psicosocial de la feina a distància

riesgos-psicosociales-teletrabajo

L’adopció del teletreball d’un dia per l’altre va fer que milions de persones descobrissin la duresa de treballar des de casa. Aquesta modalitat, fins llavors realitzada principalment per autònoms i un baix percentatge d’assalariats, suposa molt més que un canvi d’oficina: implica un aïllament i unes rutines a les quals és difícil acostumar-se i que poden comportar factors de risc psicosocial importants.

Encara que el treball a distància ens sembli una mica de segle XXI, l’Institut de Seguretat i Salut en el Treball del Ministeri de Treball va elaborar ja el 1996 una Nota Tècnica de Prevenció (NTP 412) en què advertia dels possibles futurs riscos d’aquesta modalitat, destacant per sobre de tot la pèrdua de vincle entre el treballador i l’empresa a conseqüència del distanciament físic. No obstant això, aquest any de teletreball ha portat altres riscos psicosocials que sens dubte han afectat milions de persones a tot el món.

Principals riscos psicosocials del teletreball

Inicialment moltes persones van veure en el treball a distància una bona manera de conciliar la vida laboral i familiar. No obstant això, a mesura que passaven els dies, es van adonar que separar el treball de la família és un dels grans problemes associats al teletreball, sobretot perquè sorgeix a conseqüència de la resta de riscos als quals estem exposats.

  • Manca d’horari laboral i de rutines.
  • Excés de tasques i dificultat per deixar de treballar
  • Connectivitat permanent i falta de descans (dependència excessiva del correu electrònic o del telèfon d’empresa), el que acaba generant l’actualment conegut com a tecnoestrès.
  • Aïllament i pèrdua de la identitat corporativa.
  • Pèrdua de la motivació (cada dia ens sembla igual)

La major part d’aquests problemes queden solucionats quan les empreses aposten per un protocol de teletreball ben dissenyat, que tingui en compte tant els drets i obligacions de l’empleat (horaris, descansos, reunions, etc.) com a clares mesures de prevenció de riscos laborals per al treball a distància.

Establir-se un horari (fins i tot apagant l’ordinador i el telèfon mòbil en acabar), així com sortir a fer exercici o parlar amb els companys de temes aliens a l’àmbit laboral pot ajudar notablement a superar aquesta sensació de fatiga laboral.

Professionals de Prevenció de Riscos Laborals, més necessaris que mai.

Possiblement encara és aviat per determinar quin percentatge d’empreses optarà pel teletreball de manera definitiva (o mixta) un cop superada la pandèmia. Un estudi elaborat per l’empresa Randstad al desembre de l’any 2020 apuntava que el 62,5% dels treballadors espanyols espera que el teletreball s’imposi i continuï, el que sembla indicar que almenys una part de la jornada laboral del futur es desenvoluparà a distància.

En aquest sentit, és indiscutible que la PRL té un important camí al davant per adaptar les mesures de prevenció de riscos laborals actuals i crear noves normatives perquè el teletreballador mantingui la màxima seguretat i salut laboral.

A principis de 2021 empreses vinculades a la PRL ja van anunciar que el perfil de Responsable de Riscos Laborals seria un dels més buscats aquest any, una dada que indica una bona tendència en el sector i que fa necessària la preparació acadèmica de professionals amb aquest perfil.

Màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals

Com hem pogut veure, els professionals de la prevenció de riscos laborals tenen al davant importants reptes tant en l’ergonomia en el treball a distància i els factors psicosocials del teletreball com en altres aspectes que, possiblement, encara estan per definir. Una bona formació és clau per assolir els seus objectius amb èxit.

El màster universitari de Prevenció de Riscos Laborals de la UOC és una titulació oficial que té com a objectiu formar professionals polivalents, amb una visió global de sector, capaços d’incorporar-se al mercat laboral gràcies a l’experiència adquirida durant els seus estudis.

Els estudiants d’aquest màster de PRL podran triar entre una, dues o tres especialitats (seguretat laboral, higiene industrial o ergonomia i psicologia aplicada). A més, compten amb un programa de pràctiques que poden fer-se presencialment o virtualment, motiu pel qual es pot acreditar que l’alumne ha adquirit les competències necessàries per treballar com a tècnic superior en prevenció de riscos laborals i està preparat per afrontar els nous reptes vinculats a la PRL.

Autor / Autora
Redactora de contenidos.
Comentaris
Deixa un comentari