Els Estudis d’Economia i Empresa premien els millors treballs de Final de Grau i Màster

1 desembre, 2020

Els dies 23 i 25 de novembre es van celebrar uns dels actes més esperats de l’any: l’entrega de premis als millors Treballs de Final de Grau (TFG) i de Màster (TFM) del curs 2019-2020 dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, encara que donada la situació actual a causa de la COVID-19, els actes es van realitzar de forma virtual.

L’objectiu d’aquests premis és reconèixer els treballs més destacats dels estudiants dels Graus i Màsters dels nostres Estudis. Aquest any, els millors TFG i TFM han tractat de forma excel·lent algunes de les temàtiques més actuals de la societat, com són la sostenibilitat, la innovació o la transformació digital.

Cadascun dels actes va començar amb una breu presentació de la directora dels Estudis Maria Jesús Martínez Argüelles i tot seguit, els guanyadors van exposar de forma breu els seus treballs.

Quins han estat els millors treballs de final de Grau?

“El propòsit de la feina és estudiar si un projecte social pot ser, alhora, un èxit econòmic. Per a això es pren com a exemple el model de La Fageda Fundació, nascuda el 1982 amb la finalitat d’ajudar a la integració de persones amb malalties mentals a través de la creació de llocs de treball dignes. En l’actualitat, la taxa d’atur d’aquest col·lectiu a la Garrotxa ronda el 0%, i La Fageda és marca de referència en el mercat de postres làctics català.

L’estudi està orientat com una anàlisi econòmica i financer de La Fageda Fundació que es contextualitza en la conjuntura econòmica general i es completa amb la comparativa de 6 de les empreses més significatives del sector lacti a través de l’anàlisi de comptes anuals, ràtios, anàlisi DAFO, estudis estadístics, etc. Es demostra que el 90% dels ingressos de La Fageda provenen de les seves activitats productives (únicament entre un 6% i un 8% són subvencions) i encara que el fi social suposa beneficis fiscals, la realitat és que els excedents d’explotació són els segons de l’estudi (només per darrere de Danone) aconseguint amb això, tot i tenir una productivitat molt baixa, resultats positius en tots els exercicis. No obstant això, el seu èxit empresarial no és la seva fi, sinó el mitjà necessari per continuar amb el seu projecte social”


  • Premi al millor TFG del Grau d’Economia: Pau Llonch Méndez per “Límits i potencialitats de l’ESS a Catalunya. Iugoslàvia com a espill “.
Pau Llonch, Premio al mejor TFG del Grado de Economí

“En aquest treball s’analitzen alguns dels límits materials i teòrics que enfronta l’Economia Social i Solidària a Catalunya en la seva reproducció disputada amb el capital com a relació social hegemònica. S’avalua críticament el mercat social, l’estratègia d’intercooperació i el menyspreu de les lleis que imposa tot mercat, de l’organicitat del capital i del caràcter de l’estat. El triangle socialista de Michael Lebowitz serveix com a marc teòric per a l’estudi comparatiu de les institucions, el mercat i l’autogestió de l’ESS amb les mateixes instàncies de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.

Es determina la fortalesa de l’ESS en la segona premissa el triangle (l’autogestió en el lloc de treball i la comunitat) però la debilitat en la resta: (a) la renúncia a disputar institucionalment el caràcter orgànic del capital com a relació social dominant, aparellada a la voluntat estratègica de creixement en els marges de l’estat i el mercat, implica l’abandó de la primera premissa el triangle -l’establiment generalitzat de la propietat social dels mitjans de producció i (b) el menyspreu de la severitat de les lleis mercantils, que impossibilita una producció orientada a les necessitats socials i no al benefici de les unitats productives o els interessos de grup, fa inaccessible la tercera premissa de construir una veritable societat solidària”.


“El meu treball de final de grau consisteix a reflectir com un nombre important de treballadors espanyols decideix emprendre un viatge a l’estranger, sigui per motius personals, laborals o tots dos. Concretament, l’objectiu és quantificar i qualificar a aquest grup de treballadors que forma un col·lectiu en el sud d’Alemanya. A través d’entrevistes i enquestes, es pot conèixer una mica més d’aquest col·lectiu: la formació majoritària dels treballadors en qüestió és de caràcter universitari o superior, que les condicions de mercat laboral, el teixit productiu espanyol i la manca de polítiques laborals efectives per part de les institucions públiques i privades són les que propicien la fugida de talent. Les condicions laborals dels dos països en qüestió propicien aquests moviments, i tot indica que aquest fenomen es convertirà en normalitat, amb les conseqüències negatives que això implica per a algunes de les parts implicades”


Anna Cartes, premio al mejor TFG del Grado de Marketing e Investigación de Mercados

“La investigació que s’ha dut a terme té com a objectiu esbrinar les motivacions i frens de compra de roba de la població adulta catalana, en el marc de la crisi climàtica mundial, fent especial èmfasi en roba considerada sostenible. A més, també es realitza un estudi de posicionament per a una de les companyies líders del sector, H&M.
En els resultats es detecta que el factor sostenibilitat encara té una influència molt baixa en el mercat, i que conceptes com “circularitat”, “traçabilitat” o “materials reciclats” creen confusió en la població. No obstant això, hi ha un segment petit de la població que té en compte la situació climàtica i el compromís social en el procés de decisió de compra de roba. També es detecta com una part de la població comença a tenir voluntat per al canvi i a plantejar altres maneres de consum, així com buscar més informació sobre l’origen i procés de fabricació dels productes.
Finalment, i basant-se en aquests resultats, es presenten a H&M, empresa seleccionada per realitzar l’estudi de posicionament, recomanacions sobre els plans estratègics de negoci i de màrqueting que l’ajudin a posicionar-se com a marca líder en moda sostenible”.


  • Premi al millor TFG del Grau de Turisme: Victor Calderón per Turismo Dark. “Viajando para encontrar a la muerte”. El necroromanticismo como negocio en la industria turística española.
Victor Calderón, Premio al mejor TFG del Grado en Turismo

“El turisme dark s’ha utilitzat com un terme inclusiu general per a qualsevol forma de turisme i es relaciona amb la mort, amb el sofriment, les atrocitats o els crims (aquesta idea conceptual es comença a forjar a finals de segle XX). Existeix des de fa segles i és una part integrant de la història i una eina per naturalitzar a la mort. En aquesta recerca he arribat a la conclusió que el turisme dark, com potencialitat territorial, aconseguiria efectes transformadors territorials. Per exemple: evitar l’èxode, la despoblació, la marcada estacionalitat, la rehabilitació del patrimoni històric i cultural, una millor qualitat d’ocupació o almenys, que serveixi de ressorgiment d’àrees”.

Menció als premis tranversals

  • Premi al millor TFG amb perspectiva de gènere: María Burgos Martín Hervás (Grau d’Economia) per La Economía Ecofeminista como Sistema Alternativo para Garantizar la Sostenibilidad de la Vida en un Mundo Globalizado
  • Premi CARITAS al millor TFG amb sensibilitat social: Pedro Martorell Campaner (Grau d’Economia) por Equidad y Sostenibilidad en el ámbito de la Economía de la Educación: el caso de Finlandia versus el caso de España

En el següent enllaç pots veure l’Acte de Lliurament de Premis als millors Treballs de Fi de Grau dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i la xerrada del degà de Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Anton Gasol, sobre “Joves i futur: educació, ocupació i emancipació”

Quins han estat els millors treballs de final de Màster?

Food & Fashion La Ràpita és un esdeveniment d’oci familiar amb música, moda i gastronomia que té lloc la tercera setmana d’agost al port de la Marina de Sant Carles de la Ràpita, un espai a la banda de mar i que limita amb el parc Natural del Delta de l’Ebre. Un esdeveniment com aquest centra la seva activitat en un període curt de temps, en un espai limitat i acull a un nombre elevat de persones, amb el que pot generar un impacte en el medi ambient i en la comunitat. Per això vaig decidir abordar i minimitzar aquesta problemàtica amb un Pla de Responsabilitat Social Corporativa.
El Pla d’acció en RSC engloba 34 accions, segons els 5 àmbits de la RSC: bon govern, ambiental, laboral, social i econòmic. Així doncs, l’esdeveniment treballarà per millorar l’eficiència energètica i la gestió de residus, implementarà accions orientades a vetllar per la igualtat entre dones i homes i reafirmarà el seu compromís amb el territori col·laborant amb entitats no lucratives. Les accions del pla es planifiquen a 3 anys vista perquè l’organització pugui adaptar-se als canvis necessaris i pugui distribuir les inversions econòmiques necessàries. El compromís de la direcció amb la sostenibilitat va permetre proposar accions innovadores i arriscades.
Hi ha una oportunitat de negoci en la RSC ben integrada en la gestió de les organitzacions i pot ser un argument de pes per atreure patrocinadors i col·laboradors. El pla de RSC del Food & Fashion La Ràpita és reproduïble a altres esdeveniments o festivals i els pot ajudar a ser més sostenibles”.


Valentín Garcia Souto, mejor TFM del Máster en Innovación y Transformación Digital

“Mitjançant el projecte es pretén fer un pas endavant en la capacitat innovadora de l’Administració Pública de Biscaia, tant en el seu nivell municipal com supramunicipal, de cara a plantejar nous serveis que millorin la qualitat de vida de les persones físiques i jurídiques, i la seva relació amb la Diputació Foral i els Ajuntaments del Territori Històric. L’objectiu és fomentar els usos innovadors de les tecnologies emergents en forma de nous o millors serveis per a la ciutadania de Biscaia, intentant evitar els riscos de bretxa digital entre les diferents localitzacions, estrats socials o capacitats funcionals de totes i cadascuna d’elles. La capacitat més innovadora del sector públic podrà redundar igualment en les empreses que desenvolupen la seva activitat a Biscaia, especialment en les del sector TIC, si bé probablement afectarà positivament a les d’altres sectors. Participar activament en els projectes o en el seu resultat podria incidir en la millora de la competitivitat de les empreses i en l’increment de les seves capacitats d’oferta, en aconseguir fer els seus procediments organitzacionals més eficients i en optimitzar la seva posició en el mercat.

L’objectiu principal de la feina és formular una proposta que, un cop posada en marxa, pugui permetre Lantik SAMP, l’empresa pública foral de tecnologia, oferir a la seva propietària la Diputació Foral -el Govern de Bizkaia- i als Ajuntaments d’aquest Territori Històric, un marc d’actuació metodològic, organitzatiu i relacional que fomenti la innovació oberta, basada principalment en les tecnologies emergents de la informació i la comunicació i en la seva adopció primerenca i extensiva”.


  • Premi al millor TFM del Master Universitari en Gestió Estratègica de la Informació i el Coneixement en las Organizaciones: Liv Tralla per Sistema de evaluación y seguimiento de los servicios de Casa África

“Vivim en una societat i una economia en què el coneixement és l’actiu més important i la informació, i particularment les dades, juguen un paper fonamental. Per a qualsevol organització, pública o privada, és clau saber gestionar aquests recursos i aconseguir que treballin a favor seu, creant valor per als seus clients o beneficiaris i enfortint, alhora, la posició competitiva de la mateixa organització.
Per això, aquest TFM desenvolupa un sistema d’avaluació i seguiment dels serveis de Casa Africa, una organització de l’àmbit públic que es dedica a la creació de coneixement, atracció i xarxes de contacte, que permeti l’aprenentatge sobre la mateixa activitat i els resultats que genera. El desenvolupament d’aquest TFM és significatiu, no només per la institució Casa Àfrica, sinó també com a part de la modernització de l’Administració Pública espanyola, i com un pas més cap a una bona gestió del coneixement com a actiu fonamental que és. És d’interès destacar que actualment el model s’està implementant a Casa Àfrica.
Així mateix, el TFM contribueix a la professionalització de l’anomenada Diplomàcia Pública, un àmbit de treball englobat en l’Acció Exterior de molts països, que té com a fi millorar la imatge de país i enfortir la seva influència en l’escena global. És un àmbit que s’enfronta a grans reptes en termes d’avaluació de resultats i rendició de comptes pel seu caràcter intangible i manca de models funcionals d’avaluació”.


  • Premi al millor TFM del Màster Universitari en Direcció de les Organitzacions en l’Economia del Coneixement: Jack Fernando Bravo Torres por Retos y transformaciones de la universidad frente a la sociedad del conocimiento. Caso de estudio: Universidad Politécnica Salesiana.

“En un context social altament dinàmic i tecnològic, aquest treball busca determinar els principals reptes als quals s’enfronten les universitats, i en específic, la Universidad Politécnica Salesiana del Ecuador (UPS), enfront de les característiques de l’anomenada societat del coneixement.

Per a això, es proposa un conjunt de reptes que han de ser afrontats per aquestes institucions per a l’èxit dels seus propòsits plasmats en la seva missió i visió. I, d’altra banda, a partir d’aquests reptes, proposem una estructura organitzacional nova, basada en les responsabilitats compartides entre tots els integrants de la comunitat acadèmica, que mostra un equilibri en el desenvolupament de les tres funcions universitàries de docència, investigació i vinculació.

Aquest treball és una aportació directa a la universitat en què treballo i, per tant, no es queda únicament en una teorització, sinó que transcendeix cap a una realitat, el que beneficia la reflexió interna i la transformació universitària cap a entorns i formes de gestió més dinàmics”.


  • Premi al millor TFM del Màster en Direcció Logística: Anna Farrés Rocabert per 4PL Implementation and Continuous Improvement Project for European Road Transport.

“El transport terrestre europeu d’una empresa química es transforma totalment mitjançant un projecte de Logística de Quarta Part (4PL) que s’encarrega del conjunt total d’operacions des de la recepció de comandes fins al lliurament dels productes. Els passos descrits per aconseguir una solució integrada per a totes les rutes de transport consisteixen a implementar un sistema de gestió de transport que controli la creació de comandes i la seva optimització, faci la reserva del transportista subcontractat i calculi la facturació dels serveis externalitzats. Les incidències es gestionaran en una eina de reports específica amb accions clares sobre com resoldre els diferents problemes relacionats amb el transport de mercaderies.

Després de la implementació de les dues eines, el conjunt de dades s’utilitzarà juntament amb els indicadors clau de rendiment i les gràfiques corresponents per a les iniciatives de Millora Contínua amb l’objectiu d’augmentar el rendiment del transport i aconseguir un cost per kg més baix”.


Ester Benaim, premio al mejor TFM del Máster en Dirección y Gestión de RRHH

“El TFM té com a objectiu analitzar com les tècniques de joc es poden aplicar en diferents àrees dels recursos humans i els beneficis que aquest fenomen pot tenir en la retenció i motivació de les persones treballadores. La gamificació és un fenomen que ha irromput recentment al mercat laboral i està adquirint cada vegada més força, i implica aplicar tècniques de joc en entorns no lúdics. L’avanç de les noves tecnologies i el gran protagonisme de la generació millennial en la força laboral actual, ha permès que l’aplicació de la gamificació hagi crescut en els últims anys en l’àrea de Recursos Humans.

Des d’un punt de vista psicològic, les tècniques de gamificació situen a les persones immerses i involucrades en les tasques que estan desenvolupant: presenten major enfocament, energia positiva, satisfacció i compromís organitzacional. Amb l’objectiu de mostrar com s’estan implementant aquestes estratègies en la realitat actual, el treball recull una sèrie de casos d’èxit d’empreses rellevants i proporciona diferents alternatives sobre com aplicar tècniques de gamificació en diferents àrees de RRHH: formació, selecció, desenvolupament de la innovació, retenció, gestió del clima laboral, etc.”


Christian Hernández, mejor TFM del Máster Universitario en Análisis Económico

“En aquest projecte, en primer lloc, s’ha analitzat l’evolució de les CVG (cadenes de valor globals); prestant especial atenció, sobretot, al comportament que aquestes han tingut arran de la crisi econòmica i financera començada el 2008. S’ha produït una disminució del protagonisme d’aquestes estructures en el context comercial internacional, però, no obstant això, el creixement del comerç mundial del 2017 va impulsar el desenvolupament de les CVG, suposant, aquest fet, un punt d’inflexió en l’evolució d’aquestes estructures. En aquest aspecte, s’ha d’assenyalar que, hi ha una important heterogeneïtat regional.

D’altra banda, s’ha analitzat el grau de participació dels BRICS (acrònim que fa referència als països del Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) a les CVG. A més, s’ha estudiat l’evolució del valor afegit domèstic contingut en les exportacions d’aquestes regions; emprant, per a això, una sèrie d’indicadors procedents del TIVA (Trade in Value Added) i de l’STAN (Structural Analysis Database). Els resultats obtinguts mitjançant aquesta anàlisi són similars als trobats per altres autors; ja que, s’han trobat evidències que mostren que, els BRICS es troben en les baules més baixes de les CVG. D’altra banda, l’evolució del valor afegit domèstic contingut en les exportacions d’aquests països presenta certa heterogeneïtat; ja que, a Rússia, Brasil i Sud-àfrica, aquest indicador té una tendència decreixent, a diferència de la Xina i l’Índia”.


“El sector tecnològic està en auge. Aquesta realitat és la que ha impulsat a una gran quantitat de marques a reinventar-se i a oferir noves propostes al mercat. Una d’elles ha estat PassportScan, la marca objecte d’estudi. Des dels seus inicis ha pertangut al sector tecnològic. No obstant això, la reinvenció de la mateixa ha estat imprescindible per tal de mantenir-se viva. En l’actualitat, ha implementat un dels serveis tecnològics més nous i, al seu torn, demandats: l’emmagatzematge de dades en Cloud. La seva integració en un nou producte amb unes prestacions altament actualitzades tecnològicament permet PassportScan lluitar per la primera posició de mercat, la qual va ocupar en els seus inicis com a marca. Així doncs, la finalitat del present pla de màrqueting és llançar aquest inèdit producte al mercat a través d’una estratègia digital basada en la creativitat per aconseguir un augment de vendes i, conseqüentment, de notorietat de marca”.


Albert Pol Miró, premio al mejor TFM del Máster de Análisis del entorno Económico

“La consecució i finalització del Màster va lligada a la conclusió del TFM. Aquest fet sempre és motiu d’orgull i il·lusió, acompanyat d’un sentiment d’alegria. Però, per donar per finalitzat un TFM primer has de recórrer un camí iniciat pel plantejament d’una(s) hipòtesi(s) de treball. En aquest cas, el primer que em va cridar l’atenció va ser la realitat imperant en les últimes dècades la qual venia determinada pel creixement i la difusió exponencial de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a escala mundial.
D’acord amb aquest debat existent en la literatura econòmica em vaig implicar en donar resposta a les següents hipòtesis associades a la dinàmica productiva i la utilització de les noves tecnologies. Així, en un primer grup vaig fer referència a l’existència d’una convergència de la productivitat total dels factors (PTF) entre les empreses frontera (10% de les empreses amb valors mitjans més elevats) i les no-frontera (90% empreses restants). Mentre que en el segon grup (H2, H3, H4, H5 i H6) es troba relacionat amb la constatació de l’existència d’una relació causal entre la inversió i utilització digital (R+D, TIC, treballadors en R+D, robotització, entre d’altres) i que tenen una afectació positiva en el creixement de la PTF.

Els resultats obtinguts ens permeten afirmar l’existència de convergència pel que fa a la PTF. Així com la relació positiva entre inversió en R+D i TIC i la millora de la productivitat. Finalment, es discuteixen i proposen accions estratègiques i de política de transformació digital per a les empreses espanyoles”.


  • Premi al millor TFM del Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC: Laura Buisán Ruiz por Anàlisi del cicloturisme als EENNPP i la seva influència a la MS dels territoris: el cas del Parc de la Serralada Litoral als municipis d’Argentona, Cabrera de Mar i Cabrils
Laura Buisán, mejor TFM del Máster en Turismo Sostenible y TIC

“En aquest TFM he investigat la mobilitat del territori amb una mirada sostenible i he establert connexions entre el turisme local de bicicleta i el transport habitual d’una zona en bicicleta. Els nexes d’unió fan de la mobilitat sostenible un tot integrat que promou l’ús de la bicicleta tant en l’àmbit turístic com de transport local. Per això plantejo si es pot relacionar l’augment del cicloturisme a zones amb espais naturals protegits amb l’augment de la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport en la seva àrea d’influència, i ho faig amb l’estudi de cas del Parc de la Serralada Litoral i tres dels seus municipis: Argentona, Cabrera de Mar i Cabrils. També s’estudia el confinament com a oportunitat de conscienciar les persones i transformar la mobilitat sostenible. Els resultats permeten concloure que el cicloturisme en les seves àrees d’influència territorial pot ser un trampolí per a utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport sostenible local i ajudar a implantar la cultura de la bicicleta i la mobilitat sostenible”

Elena López Cantó, mejor TFM del MU en PRL

“Per les meves aficions i tradicions familiars, sempre he tingut relació i contacte estret amb la música, sobretot en directe, el que m’ha permès conèixer i treballar per a diferents grups. Un d’ells em va comunicar la seva intenció de convertir-se en empresa i, per això, em van sol·licitar crear tota la documentació relativa a prevenció de riscos laborals que necessitessin per complir amb els mandats legals, repte que vaig acceptar sense pensar-ho. En aquest moment vaig començar a plantejar una sèrie de qüestions relatives a la consideració que tenen les persones partícips en el món de la indústria musical per, seguidament, saber com enfocar la PRL. La meva recerca em va portar a concloure que les empreses de la indústria musical tenen una relació laboral de caràcter especial i que tots els preceptes legals relatius a la prevenció afecten directament al grup en conformar-se empresa. Sabudes aquestes consideracions prèvies, vaig començar a crear la documentació; un pla de prevenció, una avaluació de riscos (de tots els llocs de treball i del local d’assaig), una planificació de l’activitat preventiva, un pla d’emergències (tant per al local d’assajos com per als concerts en directe) i la documentació per a la CAE que, tot i no ser empresa, podia començar a crear.

Considero que la producció d’aquest treball és nou, útil i de plena aplicació pràctica, ja que tots els documents que en ell s’annexen poden ser de gran utilitat per a la indústria musical, ja que podrien ser aplicats perfectament a molts altres grups musicals”.


“Ajudar a les organitzacions a incorporar el concepte Qualitat de Vida en el Treball com una pràctica laboral estratègica ha estat la principal motivació per desenvolupar la investigació de caràcter quantitatiu. Actualment, encara que la qualitat de vida en el treball sigui coneguda per la seva rellevància per garantir elevats nivells de productivitat empresarial i de benestar laboral per als empleats, segueixen existint moltes organitzacions que no ho implementen com una prioritat en la gestió de persones. Per tant, la investigació pretén donar a conèixer a les empreses quins són els indicadors claus que han de tenir en compte per poder generar Qualitat de Vida en el Treball, així com, quins són els beneficis que atorga tant per a les organitzacions com per als empleats amb l’objectiu principal de millorar la satisfacció i el benestar general de tots els treballadors”.

Menció als premis transversals

En el següent enllaç pots veure l’Acte de Lliurament de Premis als millors Treballs de Final de Màster dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i la xerrada impartida per la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat, Àngels Fitó sobre “Claus de la nova ocupabilitat”.

Autor / Autora
Editora de Continguts // Editora de Contenidos
Comentaris
Deixa un comentari