Els Estudis d’Economia i Empresa celebren 25 anys apassionats i apassionants

13 gener, 2021
Estudis d'Economia i Empresa

Any 1995. Segle XX. S’acorda la creació de l’euro, Finlàndia i Suècia s’incorporen a la UE, Bòsnia ocupa els informatius i Arantxa Sànchez Vicario és la jugadora número 1 del món. Avui sembla la prehistòria! A casa nostra, naixia la Universitat Oberta de Catalunya UOC, la primera universitat del món amb un model universitari no presencial basat en les tecnologies de la informació i la comunicació. Un repte que semblava més somni de visionaris que d’acadèmics i gestors. Naixien els Estudis d’Economia i Empresa (abans Ciències Empresarials) i de Psicologia i Ciències de l’Educació (abans Psicopedagogia), amb un petit grup de professors i 100 alumnes connectats a través d’un pioner Campus Virtual. Per recordar aquells moments, i alguns altres dels viscuts al llarg d’aquests 25 anys de vida, hem parlat amb alguns dels professors més veterans dels nostres estudis.

“No hi havia routers, hi havia mòdems. Res de fibra òptica, res d’ADSL. No teníem Google. Algú pot imaginar-se crear una universitat basada en Internet sense un buscador com aquest?” es pregunta Maria dels Àngels Gil Estallo, primera directora dels Estudis de Ciències Empresarials. La Maria Àngels Gil va arribar novembre de 1994, des de la UPF, per entrevistar-se amb els vicerectors Francesc Pedró i Claudi Alsina, “pels que guardo un gran respecte i bona memòria”, així com amb qui defineix “el gran visionari del projecte”, el rector Gabriel Ferraté

“Els continguts i la metodologia docent s’havien de preparar en un temps rècord. S’havia de redactar el pla d’estudis des del no-res, seguint directrius del Ministeri” recorda juntament amb el primer equip de professors propis que l’acompanyaven (en Jordi Martí Pidelaserra, la Mireia Valverde Aparicio, la Inma Rodríguez-Ardura, el Carles Griful i la Núria Ferruz, secretària dels Estudis). Ells van fer tot això i més per tal de començar curs el setembre de 1995: “buscàvem materials audiovisuals mirant de contactar amb gent de tot arreu. Vam trepitjar les universitats públiques catalanes a la recerca d’autors, consultors, tutors… Vàrem treballar molt per relacionar-nos amb l’Open University, el gran referent. I quan no trobàvem el que ens feia falta… ho creàvem”.

100 alumnes van matricular-se en el grup pilot amb “4 tutors i 12 consultors, però aviat vam començar a ampliar aquests perquè la filosofia era adaptar el nombre de professors al nombre d’alumnes” comenten.

Fent créixer la llavor 

En Josep Maria Batalla, professor dels Estudis, recorda que “tot va començar a les golfes d’una casa d’indians, situada a l’Avinguda Tibidabo, 39. Allà hi cabíem tots els dels estudis, l’equip de gestió docent, els de disseny de materials  i segur que m’oblido de més. Ben atapeïts, però feliços”. Tots coincideixen que, aquella convivència, va ser la llavor d’un projecte diferent.

Tot va ser possible perquè molta gent que hi va deixar hores i hores, il·lusions i il·lusions fins a aconseguir fer realitat una universitat nova. Estic molt orgullosa d’haver treballat amb ells” assegura la Maria dels Àngels Gil.

I és que naixia una universitat jove “amb un professorat també molt jove i que portava la mateixa empenta i energia que la universitat” explica l’Elisabet Ruiz-Dotras, que es va incorporar l’any 99, “els meus inicis van ser de molt aprenentatge, motivació i dedicació. Érem com una gran família. La meva principal fita ha estat passar una mica per tots els rols (docència, gestió a través de la direcció de programes i la recerca). Però potser el que té més valor és la passió per formar part d’una universitat que ha canviat molt al llarg dels anys, que s’ha transformat” ens comenta orgullosa i recorda que llavors compartia despatx amb el Joan Torrent, qui s’havia incorporat l’any 98 amb vint-i-vuit anys acabats de fer.

“D’aquells inicis, dir-nos tot terreny és poc. Un dia tocaven plans docents, d’altres convalidacions o planificació de noves assignatures i un altre dia reforç a tutors en procés de matrícula. Érem una organització molt àgil i poc procedimentada, que no vol dir de cap manera mal dirigida o caòtica” afirma. “Un dia parlant amb alguns companys de gestió se’ns va acudir muntar un observatori econòmic digital i mensual. Dit i fet, jo vaig parlar amb el meu cap, ells amb el seu, i al mes següent sortia l’observatori econòmic de la UOC” I afegeix Torrent,  “sovint enyoro la UOC de la innovació espontània i informal, de la proximitat, reforçada entre altres activitats, en sopars d’estiu i d’hivern que van marcar tota una època”.

En el despatx de Ruiz-Dotras i Torrent també hi era l’Antoni Meseguer, que venia de la UAB. “Als Estudis d’Economia i Empresa només érem 6 professors, portàvem moltes assignatures i això suposava un esforç i dedicació addicional”. Com en Joan o l’Elisabet, s’enorgulleix d’haver fet “una mica de recerca, una mica de docència i molta gestió docent i acadèmica”.

Un model que s’adapta per donar respostes a una societat en canvi constant

Des dels inicis, l’estudiant ha estat el centre d’aquests estudis, que actualment compten amb 13.406 alumnes i 53 professors. Al llarg d’aquest quart de segle, més de 23.000 estudiants s’han graduat a les aules d’Economia i Empresa.

Com explica el professor Enric Serradell, “al començament matricular-se era gairebé heroic i per a molts, la UOC va ser una bona excusa per incorporar la tecnologia a les seves vides. Molts dels primers alumnes van adquirir el seu ordinador al mateix temps que es matriculaven. Recordo els disquets que s’utilitzaven al començament per distribuir els materials. Dels disquets es va passar als CD i als DVD, seguint tota la senda tecnològica d’aquests tipus de recursos. Ara ja hem passat a una distribució completament digital.”

La Noemí García, que es va incorporar com a secretària dels Estudis el novembre de 2002, ens explica com va viure ella aquesta evolució: “No érem més de 20 persones. Els estudis estaven separats per estudis en català i en castellà. El professorat de català no era el mateix que el de castellà i aquests treballaven a un edifici que hi havia al World Trade Center. A poc a poc es van anar incorporant professors. Alguna vegada fins a 3 incorporacions al mateix dia! Més tard es van integrar els estudis de Turisme i es van unificar els estudis de castellà i català”.

L’equip no ha deixat de créixer, explica Serradell: “Per la UOC han passat molts professionals i millors persones que han deixat una profunda empremta a la Universitat i als que encara continuem.” Com el rector Ferraté, qui es reunia molt sovint amb el professorat i recorda “amb molt afecte les converses que teníem al voltant d’una taula tot sopant i imaginant entre tots les futures passes de la Universitat”, i també a alguns que malauradament ja no hi són, com el Carlos Cabañero, responsable dels cursos de logística.

I sempre, sempre, amb l’estudiant al centre: “al llarg de tots aquests anys s’han graduat molts estudiants, cadascú amb les seves pròpies motivacions. Veiem amb orgull que molts ara tenen posicions de major responsabilitat en empreses, fundacions i institucions, i que han aconseguit els seus objectius. Ara per ara és molt difícil arribar a un esdeveniment i que no estigui present un graduat o un estudiant de la UOC. Això ens omple d’orgull” afirma Serradell.

Primers exàmens presencials (febrer 1996). Font: http://10.uoc.edu/cat/

La docència, la investigació i la transferència del coneixement són els eixos que ens defineixen

Tot i que els dos primers cursos van ser trepidants, la Maria dels Àngels Gil explica que “vam organitzar múltiples sessions de congressos on presentaven ponències amb professors d’altres universitats sobre temes tan variats i actuals com la moneda única, l’impacte de les noves tecnologies a les empreses… des del punt de vista de les finances, l’economia, les persones… Recordo especialment el 25 d’abril del 1996, un homenatge a John Maynard Keynes, “50 anys sense Keynes”, on va participar el seu principal biògraf, Sir Robert Skidelsky”.

“Crec que hi ha algunes fites que expliquen molt qui som avui, com quan es va decidir acabar amb els números clausus i obrir el ventall d’accés a tota la matrícula d’Empresarials” recorda Torrent, i Meseguer afegeix que “aquell curs 97-98, vam passar de ser un gran projecte d’universitat a ser una universitat amb una gran projecció i això va suposar un gran canvi. L’oferta es va completar amb la diplomatura de Turisme i amb tot un seguit de segons cicles (ADE, Investigació i Tècniques de Mercat, Ciències del Treball) i es va desenvolupar molt l’oferta de postgrau amb l’objectiu d’afavorir l’aprenentatge al llarg de la vida”.  

La creació de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3, 1999-2000), que va permetre la consolidació de la recerca i l’inici del Doctorat Internacional sobre la Societat de la Informació i el Coneixement (2000-2001), permetent “visualitzar la universitat com una universitat completa, no només orientada a la docència de grau i postgrau,  sinó  també orientada a la formació de tercer cicle, molt lligada al treball dels diferents grups de recerca” explica Meseguer. “Vaig viure molt de prop tot allò, defensant la primera tesi de la UOC o coliderant el Projecte Internet Catalunya_Empreses” recorda Torrent.

Presentació de la tesi doctoral del professor Joan Torrent (juliol 2002). Font: http://10.uoc.edu/cat/

La Pilar Ficapal, que es va incorporar als Estudis el curs 2000 tot i que ja treballava a la UOC des del 1995, rememora especialment la participació en el projecte PIC dirigit pel professor Manuel Castells, “que va posar en relleu el treball col·laboratiu del professorat dels estudis i de tota la UOC”. També destaca la seva il·lusió de llavors “per assumir nous reptes, créixer personalment i acadèmicament i per formar part d’un equip sensacional”.

En Joan Torrent rescata “la integració de la UOC Catalunya amb UOC Iberoamèrica, tot un punt de partida que ha marcat l’evolució futura dels Estudis” i d’èpoques més recents, “quan vàrem impulsar projectes de formació a mida per als aturats de Catalunya o l’impuls de la UOC Business School.” 

El curs 2009-2010 s’iniciava l’adaptació de la Universitat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES): desapareixien les Diplomatures, les Llicenciatures i els Segons cicles (oferta LRU), i apareixien els Graus i els Màsters Universitaris. Com explica l’Antoni Meseguer, “aquest fet també ha suposat un canvi en l’orientació de l’acció docent, fonamentada ara en l’assoliment de competències. Als Estudis aquesta adaptació ha suposat un esforç molt important: mentre encara s’estaven extingint les titulacions LRU, s’han gestionat les dues ofertes formatives.” 

Imaginant els pròxims 25 anys

Una il·lusió, més madura, tenyeix les paraules de tots en imaginar els pròxims 25 anys dels Estudis, plens de canvis, però amb la missió i valors que ens han guiat sempre presents.

La professora Inma Rodríguez-Ardura opina que “la pandèmia està mostrant que, fa vint-i-cinc anys, l’equip pioner al capdavant dels Estudis (al qual vaig tenir l’enorme privilegi d’unir-me el juliol de 1996), ja intuïa com s’estudiaria i què s’investigaria en el món actual. Els estudis d’Economia i Empresa de la UOC han creat un ecosistema en línia excel·lent per la formació i la producció de nou coneixement en màrqueting, direcció d’empreses i transformació digital. Els Estudis han estat pioners en l’educació universitària en línia en aquests camps, i la continuen liderant”.

Per a l’Elisabet Ruiz-Dotras, el futur “passa per ser el resultat de molts futurs: el de la universitat, el de la tecnologia, el de la pandèmia, el de la crisi econòmica… En llenguatge matemàtic diríem que és una matriu indeterminada, té possibles solucions. Però estic segura que continuarem creixent i formant a la societat per estar més preparada pels canvis i la nova normalitat”.

En Josep Maria Batalla afirma que “el canvi és inevitable, jo diria que desitjable sempre. Han passat moltes coses al llarg d’aquest temps, expansió de la UOC, increment brutal d’estudiants, increment, no brutal, de professorat, crisis a tots nivells, canvis de rector, augment de titulacions, i un llarg etc. Però els Estudis d’EEE mantenen alguna cosa d’aquella essència divertida, col·laborativa, treballadora, alegre. Tant de bo sapiguem mantenir-ho.”

En Joan Torrent ens imagina “capaços de convertir-nos en el referent de recerca, docència i transferència al nostre sistema universitari, i també a l’exterior, sobre els efectes econòmics, laborals i empresarials de la transformació digital. Segurament, per arribar aquí caldrà continuar creixent, organitzant-nos i fent procediments, però també innovant i fomentant la creativitat, l’espontaneïtat i la informalitat.  És a dir, recuperant tots els valors de la UOC, els d’ara i els d’abans. Els de sempre”.

L’Antoni Meseguer comparteix aquest desig i afirma que cal fer-ho “amb l’objectiu d’adequar la nostra oferta formativa als objectius d’aprenentatge dels nostres estudiants. Hem de seguir treballant també en la millora continuada de la nostra acció docent, aprofitant tot el potencial de les tecnologies digitals per impulsar la interacció i per dissenyar estratègies d’aprenentatge amb recursos multiformat”.

La Pilar Ficapal opina que hem de seguir “valorant la feina que hem fet tots i sumant els esforços del nou professorat i personal de gestió, per a ser referents.”

L’Enric Serradell ho comparteix i visualitza una “universitat oberta, lliure i inclusiva, que facilita que cadascú pugui assolir els seus objectius vocacionals o professionals. Per fer-ho continuem treballant braç a braç amb un conjunt de professionals compromesos i experts. Mirem al futur, tot recordant el nostre passat i la nostra història”,

I posats a somiar, Meseguer espera “que els pròxims 25 anys siguin tan apassionants com els primers 25”.

Autors / Autores
Editora de Continguts // Editora de Contenidos
Redactora col·laboradora
Comentaris
Teresa15 gener, 2021 a les 2:59 pm

Quina alegria llegir-vos. Els vostres records (que d’alguna manera són els meus) em fan acabar la setmana amb un somriure als llavis i un punt d’il·lusió. Com diu en Mia, i ho podríem generalitzar a altres àmbits: “Però els Estudis d’EEE mantenen alguna cosa d’aquella essència divertida, col·laborativa, treballadora, alegre. Tant de bo sapiguem mantenir-ho.”

Respon
Deixa un comentari