Els 9 Principis d’Acció Preventiva a la Prevenció de Riscos Laborals

16 juny, 2021
prevencion-de-riesgos-laborale

Un dels objectius del Màster de Prevenció de Riscos Laboral de la UOC és adquirir coneixements avançats de la legislació vigent en matèria de prevenció de riscos laborals i salut laboral, i desenvolupar la capacitat per a seguir les actualitzacions i els canvis en la normativa. En aquesta entrada us presentem els principals principis d’acció preventiva.

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, a més de ser la norma bàsica que regula tota la pràctica preventiva al nostre país, és la Llei que va donar forma definitiva al mandat que la Constitució encomanava als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, de vetllar per la seguretat i higiene en el treball. I és que tal mandat constitucional portava amb si la necessitat de desenvolupar una política de protecció de la salut dels treballadors mitjançant la prevenció dels riscos derivats del seu treball, que va poder trobar a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals la seva pedra angular.

No obstant això, aquesta llei no és exclusivament espanyola, sinó que és europea: efectivament, el seu origen està en la Directiva Europea 89/391/CEE, relativa a l’aplicació de les mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball. Tal Directiva és fonamental, ja que estableix el marc jurídic general en què actualment opera la política de prevenció comunitària.

Amb tot, la Llei de Prevenció configura el marc general en el qual s’han de desenvolupar les diferents accions preventives, d’acord amb les decisions que la Unió Europea ja va expressar, plasmant en l’esmentada Directiva seu anhel de millorar de forma progressiva les condicions de treball i d’aconseguir tal objectiu a través d’una harmonització gradual de les condicions en els diferents països membres de la Unió, entre els quals es troba Espanya.

Quins són els principis generals d’acció preventiva?

Dins de la Llei, hi ha un article especialment interessant, que és l’article 15, que estableix els principis d’acció preventiva. D’acord amb aquest article, l’empresari ha d’aplicar les mesures que integren el deure general de prevenció previst a l’article anterior, d’acord amb els següents principis generals:

  1. Evitar els riscos. Tot risc que pugui ser evitat, ha de ser evitat mitjançant la implantació de les tècniques necessàries per a això. Serveixin d’exemple els riscos derivats de la manipulació manual de càrregues per part dels treballadors: aquests riscos poden evitar-se completament si tal manipulació, en lloc de realitzar-se manualment, es porta a terme emprant mitjans mecànics adequats.

2. Avaluar els riscos que no es puguin evitar. Efectivament, la mateixa Llei encomana l’empresari l’obligació d’avaluar els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, tenint en compte, amb caràcter general, la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que hagin d’exercir-los. De la mateixa manera, tal avaluació haurà de fer-se amb ocasió de l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics i del condicionament dels llocs de treball.

3. Combatre els riscos d’origen. Serveixi d’exemple el soroll com a factor de risc: aquests principis d’acció preventiva donen prioritat a l’aïllament acústic de la màquina sorollosa (origen), enfront de l’aïllament acústic de l’àrea de treball o l’aïllament acústic del treballador.

4. Adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb mires, en particular, a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes de la mateixa en la salut. Això, en essència, converteix l’Ergonomia en alguna cosa més que una tècnica preventiva: la converteix en un objectiu preventiu i en un dret laboral.

5. Tenir en compte l’evolució de la tècnica. S’han de tenir els ulls oberts per incorporar al procés productiu tots els equips tècnics nous que incrementin la garantia de protecció eficaç de seguretat i salut a la qual els treballadors tenen dret al desenvolupament del seu treball.

6. Substituir el perillós pel que comporti poc o cap perill. Serveixin d’exemple els productes químics: de vegades dos productes diferents poden servir per a un mateix fi, i un d’ells ser perillós per a la salut i l’altre no ser-ho. Independentment del cost de cada un d’ells, deu optar-se per aquell que no sigui perillós.

7. Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l’organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

8. Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual. La protecció col·lectiva redueix riscos; la individual només redueix danys. Serveixi d’exemple la Seguretat com a tècnica preventiva. Quan al Màster de Prevenció de Riscos Laboral de la UOC abordem la Seguretat com a tècnica preventiva, s’analitzen, entre d’altres, la realització de treballs amb risc de caiguda en alçada, on sempre ha de donar-se prioritat a l’establiment de proteccions de vora, com són les baranes, enfront de l’ús de l’arnès anticaigudes, que és un equip de protecció individual.

9. Donar les degudes instruccions als treballadors. De fet, el mateix article 15 de la Llei de Prevenció estableix més endavant que l’empresari ha de considerar les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el moment d’encomanar les tasques, a més d’adoptar les mesures necessàries per a garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

Prevención de riesgos laborales PRL

És important afegir que, després de l’enumeració dels objectius de la prevenció, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals apuntala que l’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva adopció, es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, les quals només podran adoptar-se quan la magnitud d’aquests riscos sigui substancialment inferior a la dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures.

S’afegeix també que els empresaris podran concertar operacions de segur que tinguin com fi garantir, com a àmbit de cobertura, la previsió de riscos derivats de la feina, l’empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d’ells mateixos i les societats cooperatives respecte als seus socis l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal … Però això ja serà matèria d’un altre post.

Autor / Autora
Rubén Rodríguez Elizalde és professor col·laborador del Màster de Prevenció de Riscos Laborals de la UOC. Doctor en Arquitectura i Patrimoni per la Universitat Alfonso X "El Savi", Enginyer Geòleg per la Universitat Politècnica de Madrid, Màster en Patologia i Intervenció en Edificació (UCAM), Màster en Prevenció de Riscos Laborals (Univ. San Pablo CEU) i Màster en Energies Renovables (UFV). Compta amb més de quinze anys d'experiència en gestió preventiva en els sectors de la construcció, del metall, de la fusta, de neteja i d'espectacles escènics, treballant en empreses diverses i serveis de prevenció aliens.
Comentaris
Deixa un comentari