El puja i baixa de les taxes aèries: del flygskam a Thomas Cook

15 octubre, 2019
ala de avión

Aquest estiu ha estat presidit, almenys per a mi (veure vídeo), pel debat introduït des del nord sobre el contaminant del transport aeri davant del ferroviari. Sota el terme flygskam (construcció sueca que significa la vergonya de volar en avió) hem conegut que el transport aeri contamina 20 vegades més que el tren. Concretament l’avió contamina, de mitjana, uns 285 grams de CO2 per persona i quilòmetre volat, mentre que un tren emet 14 grams de CO2 per persona i per quilòmetre de mitjana. El moviment és paral·lel al seu oposat: tagskyrt representa l’orgull de viatjar en tren.

El tema és delicat, ja que ha aconseguit tenir incidència en l’opinió pública d’alguns països. Concretament, a Suècia, el flygskam està darrere de la baixada en el nombre de vols: en 2018, un 23% dels suecs va renunciar a volar per reduir el seu impacte climàtic, segons dades del Fons Mundial per a la Naturalesa (World Wildlife Fund, WWF ).

Especialment comprensible sembla la reivindicació contra els trajectes aeris de poc més d’una hora entre grans capitals que estan ben coberts per tren d’alta velocitat. Difícilment es guanyarà temps agafant un avió entre aquestes ciutats si tenim en compte el desplaçament a l’aeroport d’origen, l’espera abans d’embarcar, i la sortida de l’aeroport de destinació. No obstant això, sovint els preus de les companyies de baix cost no tenen competència en l’alta velocitat ferroviària; sobretot si el viatge es planifica amb cert temps. Una altra cosa és un viatge d’última hora en la qual els preus s’equiparen i fins i tot podem trobar bitllets de tren ràpid més barats que d’avió.

Augmentar les taxes com a solució

Algunes veus de les quals s’han elevat contra el transport aeri advoca per apujar les taxes a aquest tipus de transport. Ja s’està fent en alguns països i potser tindria cabuda a Espanya on les mateixes són relativament baixes comparades amb alguns països més verds. El tema és especialment delicat ja que el 82% dels turistes internacionals que ens visiten ho fan via aèria. Aquest percentatge és molt menor, lògicament, en països centreeuropeus. El típic problema de la perifèria turística europea d’un país peninsular.

Aquestes veus són contràries a les que ara demanen, entre altres mesures, una reducció de les mateixes taxes després del colossal problema creat pel tancament de Thomas Cook. El mes passat la companyia anunciava el cessament de les seves operacions deixant sense servei a més de 600.000 turistes que estaven gaudint de les seves vacances. Especialment greu sembla la situació a Canàries i Balears on es perden més de 800 mil i 353.000 places aèries respectivament, entre setembre de 2019 i agost de 2020.

Es converteix així la taxa a l’aviació en una mena de comodí del públic. Certament, té la seva cabuda per a moments d’excepcionalitat com els que es viuen a les illes amb el tancament de Thomas Cook. En general no hi ha transport ferroviari substitutiu que arribi a destinacions insulars; i els creuers contaminen el mateix. Es podria advertir que aquest descens o cessament temporal de la taxa respon a situacions conjunturals per salvar el sector; però, la reducció de la taxa aeroportuària ja ha estat profusament utilitzada per atreure més turisme. Alguns, oportunistes o no, dirien que es dóna la raó a Fredric Jameson quan deia “és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”.

(Visited 78 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Responsable d'assignatures de Turisme i TIC en el Grau en Turisme, i en el Màster en Turisme Sostenible i TIC.
Comentaris
Deixa un comentari