El mercat de futurs de l’aigua a Califòrnia: un exemple més de la perillosa financiarització del cicle de l’aigua.

21 desembre, 2020
agua aigua California

El desembre de 2020 va saltar la notícia que a Califòrnia s’havia posat en marxa un mercat de futurs de l’aigua, pensat inicialment per als agricultors, i modulat pel Nasdaq Veles Califòrnia Water Index (NQH2O), un índex, creat el 2008 mesura el preu al comptat (spot Price) de venda de l’aigua a la zona. En aquests mercats de futurs, com ja passa a l’energia o en altres matèries primeres, es “compra” la garantia de disposar del recurs en un moment concret en el futur i no es compra el “recurs” físic en qüestió per a ús immediat en el moment de la transacció. El que fa el comprador, que en aquest cas concret se suposa que principalment haurien de ser agricultors californians que són grans usuaris del recurs hídric a Califòrnia, és adquirir drets sobre el recurs aigua per al seu ús futur (per exemple, per al pròxim estiu).

Si bé des d’un punt de vista de teoria econòmica ortodoxa, aquest tipus de mecanismes portarien a una millor utilització dels recursos i a cobrir de futurs riscos de sequera als agricultors o altres usuaris que participin en aquest mercat, a la pràctica pot portar a una pura especulació de títols d’aigua i aprofundir les lògiques d’extracció de benefici privat d’un bé essencial que és preu-inelàstic per als consums més essencials. Mitjançant l’exemple del cas de Califòrnia, és important reflexionar on queda el dret humà a l’aigua o la noció d’aigua com a bé comú, així com les necessitats de cabals ambientals en els ecosistemes fluvials, si aquestes lògiques de mercat es duen a l’extrem. Cal per veure com actuaran els municipis californians i els proveïdors urbans d’aigua en aquests mercats: ¿els utilitzaran? ¿I si és així, quins impactes tindrà per a la ciutadania? D’altra banda, s’haurà d’analitzar quin impacte poden tenir aquests mercats de futurs en la demanda final d’aigua, si s’intensificarà la pressió sobre els ecosistemes aquàtics o s’incrementarà l’ús de fonts alternatives com la dessalació, amb presència notable a Califòrnia. Serà també interessant veure com es tradueixen aquests mecanismes en la producció agrícola a Califòrnia i com reaccionen els diferents agents econòmics així com en els preus de venda dels productes. En darrer lloc, i el més important, s’haurà d’analitzar si aquests mecanismes porten a un ús més racional de l’aigua sense augmentar les desigualtats en l’accés al recurs, o si per contra, no porten a consums més racionals i sí a una distribució o ús més desigual.

El valor de l’aigua

Donada la tendència d’intensificació de la financiarització de les nostres economies, i l’existència d’un substrat de mercats d’aigua, en molts casos de caràcter local o informal, en diferents geografies (com a Espanya) no seria descartable en un context de més variabilitat en la disponibilitat de recursos hídrics lligat a l’emergència climàtica que estem vivint. No obstant això, el context social i polític, i la sensibilitat amb la qüestió de l’aigua com a dret humà i bé comú, molt present a Europa probablement dificultaria la seva implementació. Al mateix temps, l’aigua és un recurs que normalment que es consumeix pel que fa a conca hidrològica, i les realitats biofísiques del recurs, els costos de transacció, i dels diferents marcs legislatius nacionals segurament també serien un fre a aquests processos de financiarització.

Si els processos de privatització van dominar les discussions sobre la governança de l’aigua a la fi del segle XX i principis del XXI, la “financiarització” del sector hídric, o en altres paraules l’aparició de nous actors, lògiques i instruments financers en la gestió de l’aigua ha afegit una nova capa de complexitat al cicle de l’aigua. La financiarització de el sector de l’aigua va en paral·lel als processos de financiarització del medi ambient en general o de les altres esferes de reproducció social. Es pot argumentar que la financiarització del cicle de l’aigua representa un procés de mutació i intensificació de les lògiques d’acumulació i reproducció del capital privat en la provisió d’un recurs essencial. Hi ha un perill real que aquestes lògiques financeres, que poden ser altament especulatives, al seu torn que il·legibles per una bona part de la població, estiguin deslligades de les lògiques biofísiques dels diferents recursos i sobretot de les necessitats bàsiques reals de la ciutadania i de la preservació ambiental.

(Visited 64 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor del Màster Universitari de Ciutat i Urbanisme. Doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigador a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat investigador postdoctoral a l'INRA / Geosciences Environment Tolosa ia la Universitat Oberta de Catalunya.
Comentaris
Deixa un comentari