Efectes de la COVID-19 en el Turisme (4): el final del baix cost?

21 juliol, 2020 efectos-de-la-covid-bajo-coste

L’any 2014 vaig publicar un article periodístic recollit exactament sota el mateix títol entre interrogants (1). En aquell text defensava la tesi que després de l’eclosió de les denominades companyies aèries de baix cost a finals del segle passat, s’evolucionava cap a “un escenari en el qual les estratègies de vols de curta i mitjana distància a Europa tendirien a equilibrar-se cap a un punt intermedi entre els extrems que representaven les antigues estructures de les companyies aèries de bandera -cas d’Iberia- i les línies aèries que han portat a l’extrem la cultura del baix cost -cas de Ryanair-”. Parlava en aquell context d’un procés de “reinterpretació del baix cost, des del moment en el qual bona part dels seus principis bàsics han estat assimilats pel sistema de transport aeri, un procés que va més enllà del turisme i té clars paral·lelismes en indústries també internacionalitzades i molt sensibles al factor preu, com la tèxtil, la gran distribució… i fins i tot la del moble amb la irrupció d’Ikea”. El cas de l’evolució d’Easyjet, paradigma en el seu moment del baix cost més agressiu, cap a posicions estratègicament més “equilibrades” és, en aquest sentit, una mostra emblemàtica.

Sis anys després, en l’anàlisi sobre els efectes de la Covid-19 en el turisme es reactiva el debat sobre el concepte de baix cost. Diversos especialistes han anunciat amb certa rotunditat la fi d’aquest model turístic que té com a eix un transport aeri assequible. No falten arguments lògics per defensar aquesta tesi en l’actual conjuntura. Des de la paràlisi gairebé total del transport aeri comercial internacional, que amenaça la continuïtat de moltes companyies, fins a la implementació de mesures de control sanitari que podrien limitar la capacitat operativa dels avions i afegir protocols d’accés a les aeronaus, incrementant els procediments de seguretat (i els seus costos associats) ja existents des de l’11-S de 2001. Tot això, segons aquesta visió, repercutiria de manera negativa en les finances d’un sector que per afrontar aquesta situació de crisi es veuria obligat a augmentar els preus dels seus vols, posant fi a l’era del baix cost.

En els anteriors articles d’aquesta sèrie dedicada a l’efecte de la Covid-19 en el turisme (2) (3) (4), ja s’ha constatat que les anàlisis que es poden fer en aquest context estan molt limitats per un factor clau: el grau d’incertesa existent. Una limitació que, encara en fase de “nova normalitat” segueix plenament vigent davant els advertiments dels experts en salut sobre els riscos reals d’un rebrot del virus, en funció de la seva intensitat, de conseqüències econòmiques imprevisibles. Alguns brots, com els registrats a Lleida i Barcelona, posen de manifest la gravetat de l’amenaça i els efectes dissuasius sobre el turisme. Com hem reiterat en els referits textos anteriors, només la vacuna i/o una medicació que redueixi dràsticament els greus efectes del virus poden proporcionar una certa estabilitat que garanteixin anàlisis més precises i la definició d’estratègies tant d’institucions com d’empreses. Mentrestant, com fem aquí, tan sols és factible valorar els factors que poden influir en els diferents escenaris de futur possibles.

Les xàrter, en l’origen del baix cost aeri

En analitzar l’aplicació de les tècniques del baix cost en turisme, és necessària una primera consideració. S’associa aquest concepte a l’expansió de les denominades low cost, amb els casos paradigmàtics de Ryanair i EasyJet. Certament ambdues companyies han jugat un paper decisiu en la reconfiguració de la noció del viatge assequible en els 25 últims anys. Però, l’origen de la idea moderna de vacances econòmiques es remunta a la segona meitat del segle XX amb la irrupció dels turoperadors europeus i els seus estandarditzats (i massificats) paquets turístics. Les companyies aèries charter que operaven en el marc d’aquests grups ja aplicaven eficients tècniques de baix cost per volar. Però aquest preu tan econòmic estava integrat en un paquet i per això passava desapercebut. La gran aportació d’organitzacions com Ryanair o EasyJet a la fi del segle passat va ser la seva capacitat per desagregar del paquet turístic, i comercialitzar de forma independent i eficient, el bitllet d’avió. Per volar de forma econòmica ja no era necessari adquirir un conjunt integrat de serveis preferentment per a una destinació de sol i platja. A partir de les noves possibilitats que oferia internet, Ryanair o EasyJet van trencar amb l’esquema clàssic de la comercialització del paquet turístic, oferint vols entre les principals ciutats europees a preus increïblement barats, alterant de forma significativa els models turístics de diferents destinacions urbanes.

Els experts en transport aeri internacional, cas del professor de la UOC Pere Suau (5), assenyalen que la paràlisi provocada per la COVID-19 en el sector i les seves conseqüències no té precedents. En aquest context d’inevitable reestructuració del sector i les seves empreses, anticipen un escenari amb possibles processos de consolidació que poden provocar la desaparició d’algunes companyies i la fusió d’unes altres. Intentar anticipar el període de recuperació de l’activitat és un exercici arriscat, donada la incertesa que generen els vigents brots del virus.  Però el format de la progressiva desescalada del confinament a Europa, sí que fa preveure que la reactivació s’iniciï en vols de curta o mitja distància, mercat natural de les companyies de baix cost. Contràriament, lògicament, les previsions són més complexes per a les companyies en xarxa especialitzades en els vols de llarga distància

Una estructura de mercat heterogènia

Un altre dels elements clau d’aquest debat sobre el concepte de baix cost en turisme en la conjuntura actual és el relatiu a l’efecte de la crisi en el consum. Als problemes, entre altres, financers de l’oferta se sumaria una crisi de demanda derivada de la dràstica pèrdua del poder adquisitiu de la ciutadania. El plantejament és correcte, però novament requereix consideracions. Primer, per reiterar que la intensitat de la crisi encara està per determinar (en funció, com dèiem, del grau de risc vigent de brots del virus).  En segon lloc, per destacar que l’estructura del mercat turístic no és homogènia i per tant tampoc pot ser-ho la seva anàlisi. A Europa, on centrem aquest article, l’impacte del virus està sent especialment dramàtic (per nombre de defuncions i contagis) a Espanya, Itàlia, França o el Regne Unit. No és casualitat que sigui en aquests territoris on es prevegi que les conseqüències de la crisi econòmica siguin també més tràgiques, amb un increment substancial del deute públic i efectes molt greus, per exemple, sobre l’ocupació a mitjà termini. Des de la perspectiva turística és especialment rellevant el cas del Regne Unit, un dels principals mercats emissors europeus, on la incertesa també generada pel Brexit pot accentuar encara més la gravetat de la seva situació. Un escenari en el qual el pressupost de les famílies per a viatges es veu seriosament amenaçat. Però en mercats emissors europeus fonamentals per a les destinacions turístiques com el dels Països Baixos, els nòrdics o, especialment l’alemany, la crisi econòmica (amb la informació disponible avui a l’expectativa davant el risc de nous brots) no es preveu tan intensa. Fins i tot, l’afectat mercat francès pot reactivar-se parcialment en destinacions de proximitat geogràfica com a Catalunya.

Des de la perspectiva econòmica, un dels interrogants més angoixants plantejats des del principi de la pandèmia ha estat el relatiu a la resposta de la Unió Europea a la crisi. Els dubtes sobre aquest tema eren de tal intensitat que semblaven amenaçar fins i tot el futur d’aquesta comunitat política. A diferència del que va passar amb la depressió de 2008 i malgrat les evidents discrepàncies Nord (temorós del malbaratament i partidari dels crèdits) / Sud (defensor dels subsidis), la magnitud de les transferències pressupostàries (avui encara no quantificades ni en volum ni en forma) poden reduir notablement a curt termini els efectes dramàtics de la recessió. D’una banda, mitigant l’impacte entre les persones més vulnerables amb ajudes socials. Per una altra, subsidiant a empreses perquè puguin superar el període d’inactivitat mantenint en la mesura del possible la seva estructura bàsica i llocs de treball. El repte i la responsabilitat dels administradors d’aquests fons europeus és colossal. L’encert o desencert en les seves decisions marcarà el futur.

Dues visions: reestructuració o continuïtat?

En aquest context, segueixen vigents les dues visions contraposades a les quals ens hem referit en articles anteriors amb relació a l’anàlisi de factors dels escenaris postpandèmia. D’una banda, la dels qui defensen, com el professor i ara ministre Manuel Castells (6), que la profunditat de la crisi provocarà un canvi en l’escala de valors en la societat. Una transformació que afectarà  persones i organitzacions i conseqüentment les pautes de consum a l’hora de viatjar per prendre una major consciència i aplicar criteris de sostenibilitat en els seus tres vessants mediambientals, socials i econòmiques. I, antagònicament, la dels qui sostenen justament el contrari en entendre que els canvis no seran en absolut tan radicals com intueixen aquells que “confonen desitjos amb realitat”, com ha exposat el catedràtic José García Montalvo (7).

La veritat és que, amb relació a la reinterpretació del concepte de baix cost, en l’actual conjuntura sorgeixen diverses qüestions. Una d’elles és la del rol dels turoperadors. Després de la caiguda de l’emblemàtic Thomas Cook, s’anunciava també la fi d’un model de comercialització que havia estat dominant en les destinacions de costa mediterrània. No obstant això, després del període de confinament dràstic viscut a Europa, en la fase actual de reactivació econòmica s’observa com aquestes organitzacions recuperen part del seu valor estratègic. Si en els anys 70, la seva imatge de marca proporcionava confiança als turistes que realitzaven els seus primers viatges a l’estranger sense experiència prèvia, en la conjuntura actual els proporciona seguretat i garanties davant la incertesa que la COVID genera en les fases de previatge i viatge. Ha ocorregut amb TUI i el pla pilot del corredor segur entre Alemanya i Balears. Turistes procedents d’un dels mercats emissors més importants del món, on la crisi econòmica ha impactat de forma limitada, reprenen la seva activitat viatgera en formats i estructura de preus similars als de l’era pre-COVID. El Govern alemany, a més, va ser dels primers a garantir el rescat d’empreses considerades estratègiques, cas de Lufthansa, a través de fons públics

Una altra qüestió rellevant en aquest debat sobre la reinterpretació del baix cost és la relativa al rol de les companyies que operen sota aquest epígraf, després de trencar l’esquema del paquet turístic. Dèiem que després de la paràlisi de l’activitat, són les que es troben en millor posició en la fase de reactivació, però caldrà veure com superen els igualment greus problemes financers en aquesta conjuntura tan complexa de contenció d’una demanda que necessiten massificada. No és descartable que rescatin l’estratègia que ja en el seu moment va ser reeixida amb Ryanair de recórrer (també) als fons públics de destinacions (desitjosos de recuperar demanda) en format de promoció turística.

Sigui quina sigui la realitat (desitjada o no) que finalment s’imposi, sí que sembla cada vegada més evident que aquesta serà conseqüència de l’encert o desencert en les respostes que des de la gestió pública s’ofereixin en els pròxims mesos als excepcionals reptes que la pandèmia ha plantejat. Són decisius elements com el nivell d’encert en la destinació, finalitats i gestió de les transferències o la capacitat de consensuar les seves accions amb els actors implicats. Accions condemnades al fracàs (o als designis de l’atzar) si no es parteix d’una visió estratègica i definició prèvia d’un model de territori, i per tant de destinació turística,  concebuda per a respondre als desafiaments que proposa aquest segle XXI i no el segle XX.


Referencias

  1. https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20131230/el-final-del-baix-cost-2969769 
  2. http://economia-empresa.blogs.uoc.edu/efectes-del-covid-19-en-el-turisme-factors-a-considerar/ 
  3. http://economia-empresa.blogs.uoc.edu/efectes-del-covid-19-en-el-turisme-factors-a-considerar-2/
  4. http://economia-empresa.blogs.uoc.edu/efectes-de-la-covid-19-en-el-turisme-factors-a-considerar-3/
  5. https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-pere-suau-sanchez-expert-aerolinies-bitllets-estiu-covid-coronavirus/
  6. https://www.lavanguardia.com/opinion/20200718/482350435164/un-insoportable-parentesis.html
  7. https://www.lavanguardia.com/economia/20200620/481878159436/predicciones-y-deseos.html
Autor / Autora
Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Investigador del grup de recerca en Turisme de la UOC, NOUTUR. Director de Oikonomics, Revista d'Economia, Empresa i Societat de la UOC. Autor del llibre “Turismo justo, globalización y TIC” (2009) i, amb Luis de Borja, “El nuevo paradigma de la intermediación turística” (2009).
Comentaris