Eduard J. Álvarez-Palau: “Hem de treballar perquè la societat entengui millor les implicacions de l’economia col·laborativa”

14 juliol, 2021
eduard-j-alvarez-palau_economia-collaborativa_sharing

Entrevista a Eduard J. Álvarez-Palau professor dels Estudis d’Economia i Empresa i nou coordinador del projecte Sharing, que va néixer el 2017 com a nexe d’unió entre tots els docents d’aquests estudis de la UOC. Hem parlat una estona amb ell sobre la seva trajectòria, la seva visió de la cultura col·laborativa i el projecte que ara coordina.

Com definiries el projecte que entomes?

Es tracta d’un projecte molt ampli, en el qual la Sharing Economy, o economia col·laborativa, és només una de les àrees de coneixement que tractem, com a branca de l’economia digital. El projecte Sharing també inclou altres aspectes, com l’aprenentatge col·laboratiu.

Compartir ho hem fet tota la vida, però a dia d’avui quines particularitats té?

Dins del marc de l’economia digital, on les TIC han entrat per adaptar la forma com s’opera en molts àmbits, hi ha una tendència amb uns valors molt clars de compartició… El que passa és que, amb el temps, i a mesura que van sorgint empreses, s’ha convertit en un concepte més marquetinià. Iniciatives que partien de la col·laboració han acabat creant grans plataformes que els han permès consolidar un model de negoci que s’escapa del fet col·laboratiu.

La col·laboració s’ha vist aclaparada pel capitalisme?

S’ha vist desbordada pel capitalisme de plataforma. Iniciatives més pures, com podia ser fa temps BlaBlaCar, una aplicació per compartir viatges en cotxe, han variat el seu model de negoci i s’han convertit en una plataforma que cobra per la intermediació. Aquestes plataformes inicialment operaven entre particulars (Peer to Peer), però amb l’entrada del capitalisme de plataforma es perverteix aquesta lògica i comencen a operar entre empreses i particulars (Business to Consumer) o fins i tot entre empreses (Business to Business). Ara mateix, l’economia col·laborativa ho engloba tot. Va ser la llavor, que en alguns casos s’ha anat pervertint i en d’altres ha mantingut l’essència original.

En aquest context, entomes el lideratge del projecte Sharing, que ja té quatre anys. En quin punt es troba?

Va néixer com a un projecte transversal, impulsat per la llavors directora dels Estudis d’Economia i Empresa, Àngels Fitó, i que permetia a tot el professorat dels estudis tenir un nexe d’unió. La nostra carrera, sobretot la vinculada a la recerca i la transferència, està molt especialitzada. Jo, per exemple, soc de l’àrea de logística i, quan faig recerca, la faig en temes de transport, de distribució de mercaderies, o de logística de darrera milla. Sense aquest projecte tindria poca interacció amb els companys de comptabilitat i finances, d’economia, de turisme, de màrqueting, etc. El projecte va néixer per trobar un camp transversal on tots ens puguem sentir còmodes. Tant aquells que opten per una recerca més temàtica, com aquells que busquen una recerca més orientada a aspectes docents més transversals com l’aprenentatge col·laboratiu. Venim amb aquesta trajectòria i s’ha fet moltíssima feina. I prova d’això és que l’actual equip de direcció segueix confiant plenament en el projecte. La directora M. Jesús Martínez ha participat activament en nombroses activitats, i la gestió del projecte la portem coordinadament amb la sotsdirectora de recerca, la Julie Wilson.

El projecte Sharing va néixer per trobar un camp comú on el professorat dels Estudis ens puguem sentir còmodes. Tant per aquells que opten per una recerca més temàtica, com per aquells que busquen una recerca més orientada a aspectes docents més transversals.

Com resumiries la feina que s’ha fet?

En termes de docència, s’ha fet el professorat més conscient de les eines col·laboratives i de treballar aquest tipus de competències a les aules. En termes de recerca, s’ha publicat moltíssim. Molts professors han agafat la invitació brindada per aquest projecte transversal i estan publicant sobre temes d’economia col·laborativa, tant estricta com aplicada als seus camps d’especialitat. I no només això: Cada vegada estem impulsant més iniciatives de difusió i transferència de coneixement. Tot això fa que, ara mateix, estiguem consolidant un currículum comú molt potent.

Un dels objectius, que entenc que s’assoleix a través de la recerca, era la internacionalització dels estudis, oi?

Sí i no. Dins de la recerca individual, ja hi havia molta gent que tenia impacte internacional. Investigadors molt potents que publiquen a les millors revistes del món. Però tenir aquest projecte i involucrar tanta gent et permet crear una massa crítica per posicionar-te com a referent. Els primers resultats en aquesta línia ja són ben visibles. Grups de recerca vinculats als estudis, com per exemple NOUTUR, DigiBiz o i2TIC han aconseguit recentment finançament per projectes relacionats amb l’economia col·laborativa en convocatòries tant nacionals com internacionals.

Quins reptes o objectius estratègics t’has marcat, com a coordinador?

És bastant recent i encara no he tingut temps de fer un plantejament estratègic, perquè soc a la fase d’entendre el que hi ha i d’intentar vehicular la forma com treballarem per assegurar que la gestió del projecte vagi bé. Però, en termes estratègics, hem de treballar perquè la societat entengui millor les implicacions de l’economia col·laborativa, per conèixer millor els seus impactes i per tenir un rol actiu en els debats d’actualitat sobre la matèria. A mitjà termini, haurem de començar a redactar policy papers per veure com l’economia col·laborativa fa trontollar determinats aspectes de la regulació i com s’haurien d’adaptar. I, quan estiguem més consolidats en termes de lideratge internacional, hauríem de veure com generar publicacions que vagin més enllà de la recerca, que contribueixin a la difusió d’aquest coneixement de manera més àmplia i planera.

Des d’un punt de vista més docent, seria ideal aprofitar tota l’experiència que tenim en termes d’aprenentatge col·laboratiu per generar més coneixement. Perquè, si una cosa s’ha demostrat en els darrers temps, és que la Covid ha canviat la forma com funcionen moltes universitats, que s’han vist mancades de referents i de materials que puguin utilitzar per entendre una mica més com funciona això de l’aprenentatge en línia. Per posar un exemple, crec que s’ha de treballar per veure com l’aprenentatge online pot contribuir a una millora de les competències del treball grupal i col·laboratiu.

Parlem molt de docents i d’investigadors. Els estudiants estan inclosos dins del projecte Sharing?

No hi estan implicats directament, perquè és un projecte dels estudis que implica el professorat. Però hi estan implicats quan se’ls fa desenvolupar competències de treball col·laboratiu, quan treballen en grup, quan usen recursos d’aprenentatge creats per nosaltres que inclouen aquests conceptes, o quan es tracten directament temes d’economia col·laborativa a les assignatures.

Vull pensar que la pandèmia i el confinament han ajudat la gent a ser conscient d’una nova forma de viure en què la sostenibilitat, la proximitat i l’abastiment responsable puguin guanyar pes vers un consum més descontrolat o una forma de viatjar més embogida.

Parlaves de la Covid. Al mes de febrer, des dels Estudis d’Economia i Empresa vau ser amfitrions del 7è workshop internacional on Sharing Economy on, entre altres coses, s’analitzava l’economia col·laborativa pre i postCovid. Què ha suposat la pandèmia per a l’economia o la cultura col·laborativa? O potser hauríem de dir: Què ha suposat l’existència d’aquesta realitat en temps de Covid?

És difícil de dir quin va primer, o com ha afectat l’un a l’altre. L’arribada de la Covid ha tingut un impacte molt desigual sobre l’economia col·laborativa. En termes de turisme, ha creat un daltabaix. Totes les plataformes destinades a oferir serveis vinculats al turisme, com Airbnb, Uber o Cabify, han vist quasi paralitzada la seva activitat. Però altres plataformes han vist com la seva activitat creixia moltíssim. Les de lliurament de menjar a domicili, per exemple, van tenir un o dos mesos complicats per la incertesa del confinament total, però després no han deixat d’incrementar el nombre de restaurants adherits i el nombre de comandes servides.

I, el més important: vull pensar que la pandèmia i el tancament han ajudat la gent a ser conscient de determinades formes de comportar-se d’abans de la pandèmia, i d’una nova forma de viure en què la sostenibilitat, la proximitat i l’abastiment responsable puguin guanyar pes vers un consum més descontrolat o una forma de viatjar més embogida. Vull pensar que això permetrà operar d’una altra manera i que les plataformes d’economia col·laborativa pura podran guanyar importància.

Economia col·laborativa sona a llibertat. Però abans parlaves de la necessitat de regulació. Les administracions tenen molts deures?

Sí, des de l’àmbit local fins a l’europeu o transnacional. Tenen moltíssima feina, han de regular en un entorn desconegut, canviant, volàtil… I crec que encara no tenen ni els coneixements ni les eines per a fer-ho. La regulació és molt lenta perquè requereix obrir períodes de consultes, obrir contactes amb els agents implicats, fer esborranys, intentar consensuar-los, rebre pressió de determinats grups… Dins d’aquest context, les noves empreses emergents aprofiten per entrar en sectors desregulats i, per tant, operar com els interessa. Majoritàriament, això no passava en l’economia col·laborativa originària, on es prioritzaven els guanys socials.

I aquí és on entren els policy papers que comentaves?

Ens agradaria redactar policy papers que ens permetin anar un pas més enllà: D’allò que sabem a allò que podem oferir. Veure on la regulació falla, o on es pot millorar. I ser més proactius i anar a veure les administracions per si volen que les acompanyem en aquest procés.

Ets autor del llibre ¿Cómo pueden ser sostenibles las ciudades conectadas? No sé si pots respondre a aquesta pregunta breument.

No crec que únicament a través de les plataformes col·laboratives puguem aconseguir una sostenibilitat completa, però hi ha moltes iniciatives encaminades a afavorir una major circularitat de l’economia. Si som capaços de vincular economia circular amb economia col·laborativa, crec que aconseguirem ciutats més sostenibles.

Ens pots detallar alguna d’aquestes iniciatives?

Hi ha plataformes de lloguer de patinets, de cotxes o de motos. Però també hi ha plataformes de lloguer de bicicletes. Des d’un punt de vista municipal, s’hauria de posar l’èmfasi i el suport en aquestes últimes. Sobre els cotxes, hi ha plataformes simplement de lloguer de cotxes, i hi ha plataformes que són cooperatives que et permeten el lloguer de cotxes elèctrics, que no generen contaminació en destí. Doncs no és el mateix. Es poden fer lliuraments de menjar a domicili en moto o en bici, i és diferent. Doncs posem l’èmfasi en les que ho fan en bici. Hi ha també plataformes digitals que reaprofiten menjar que s’ha produït, però que no s’ha pogut vendre al llarg del dia, com To Good To Go. En definitiva, hi ha plataformes dirigides només pel model de negoci, i d’altres dirigides per valors més amplis, com el valor social. Crec que l’administració hauria d’intentar ajudar a aquesta transició cap a un model més social i sostenible.

Podem ser optimistes, pel que fa la sostenibilitat?

Sempre ho hem de ser. La societat cada vegada està més conscienciada i les administracions s’hi estan posant dures.

Estic predisposat a fer xarxes i a plantejar projectes amb gent més enllà dels estudis, de la universitat i del país, si convé.

Anem una mica a la teva trajectòria. Ets doctor en Enginyeria i Infraestructures de Transport; enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC, i màster en Direcció de les Organitzacions en l’Economia del Coneixement per la UOC. Com van anar sorgint aquests interessos en tu?

La meva passió ha estat sempre l’urbanisme, la gestió de la ciutat, el transport, la mobilitat. Quan m’havia de plantejar carrera, em va donar la sensació que la que tractava els aspectes urbans des de l’òptica que m’interessava més era l’enginyeria de camins. I m’hi vaig matricular. Em vaig especialitzar en urbanisme i ordenació del territori i vaig acabar treballant d’això en sortir de la carrera. Però no em convencia com funcionava el sector de la consultoria, així que vaig acabar fent el doctorat i fent el salt cap a la universitat. I n’estic molt content. Pel que fa al màster, el vaig fer perquè penso que, per entendre el món que ens envolta, i en especial el mercat de treball, cal entendre l’estructura de les empreses i organitzacions.

D’altra banda, has fet estades en diverses universitats d’altres països, com la de Cambridge, amb la qual segueixes col·laborant en l’àmbit de la recerca. Fins a quin punt ha estat important obrir fronteres? Ho recomanaries als estudiants?

Personalment, crec que és imprescindible. Per a qualsevol titulat universitari, la mobilitat internacional hauria de ser una obligació. Primer, perquè poses en pràctica l’ús dels idiomes. Després, veus diferents formes de treballar i de ser, gent que pensa totalment diferent que tu, però amb qui treballant et compenetres perfectament. Són experiències transformadores. En el meu cas, ho vaig poder posar en pràctica amb estades de recerca, com un postdoc a Cambridge, i altres estades als EUA o a Turquia, treballant al Brasil o a Brussel·les… I les portes que això obre, i els vincles que crea, perduren. Al final, una de les coses que fem a la universitat és intentar captar projectes. I per poder aconseguir projectes, ens cal tenir xarxes. Els vincles amb gent d’arreu són fonamentals.

Aquest bagatge et pot ajudar com a coordinador del projecte Sharing, oi?

Vull pensar que sí. Estic predisposat a fer xarxes i a plantejar projectes amb gent més enllà dels estudis, de la universitat i del país, si convé.

D’aquí a quatre anys més, què t’agradaria poder dir sobre el projecte Sharing?

Crec que el millor que podríem dir és que segueix viu i que hem estat capaços de vincular-hi més gent dels estudis. De la seixantena de docents que tenim, en termes d’aprenentatge col·laboratiu potser hi estan implicats uns dos terços, i seria ideal incrementar aquest percentatge. En termes de recerca, estem una mica per sota de la meitat del professorat i estic convençut que podem superar aquest valor. També penso que ara tenim una càrrega de treball molt elevada, i en la mesura que es puguin simplificar aspectes de gestió docent o acadèmica, crec que també serem capaços de captar una mica més d’interès. I si això ens permet seguir tenint noves publicacions en revistes, publicar llibres i documents de difusió del coneixement, fins i tot si ens permet captar algun projecte addicional… Serà molt positiu. Espero que d’aquí a quatre anys tinguem tanta o més força i motivació que la que tenim ara.

Us emmiralleu en algun altre centre o universitat?

En moltes universitats hi ha gent que es dedica al tema. Però universitats que ho mantinguin a llarg termini n’hi ha poques, com Oxford, Utrecht o Lund.

Entenc, doncs, que en el cas de la UOC el projecte Sharing compta amb un pressupost o recursos per mantenir-se en el temps?

És un projecte transversal que neix sense pressupost però amb el compromís de la direcció de tirar-lo endavant. Puntualment sí que podem tenir finançament en determinats aspectes, per exemple per al congrés que es va fer al febrer, per als vídeos sobre Sharing Economy o per als seminaris que preparem per a la tardor. I després hi ha recursos humans, i espero que puguem incorporar un ajudant que ens doni suport administratiu. Tret d’això, no es pot menystenir que tenim projectes de recerca i transferència externs que aporten recursos econòmics que permeten seguir treballant en aquesta matèria.

Ens deixem alguna cosa important que no hagis dit o que vulguis explicar?

Pròximament tindrem una pàgina web que estem preparant, un lloc on posar en comú tota la feina que estem fent en temes de Sharing. I fins ara s’han fet moltes coses: Cal felicitar els companys i agrair la feina feta i la generositat.

(Visited 49 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari