Economia per a la ciutadania: la responsabilitat dels mitjans de comunicació i dels seus professionals

ECONOMIA – Publireportatge publicat a Vilaweb.cat. A 27 de Març de 2017.

D’acord amb el Baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del desembre de 2016 sobre la percepció que tenen els ciutadans dels seus principals problemes, el més important és el de “l’atur”, el segon és “la corrupció i el frau” i el tercer són “els problemes d’índole econòmica”. Més enrere, encara que amb percentatges de respostes significatius, apareixen els problemes relacionats amb “la qualitat de l’ocupació” i “les pensions”, els qual també poden ser inclosos dins de la categoria de problemes econòmics. Aquests resultats posen de manifest la importància que tenen per la vida de les persones les qüestions econòmiques i, per tant, la necessitat de rebre formació i informació adequada en aquest àmbit.

En els darrers anys, i segurament potenciat per la crisi econòmica que patim, s’ha transmès la idea que aquesta formació es podia reduir a formar als ciutadans en qüestions bàsicament financeres. A nivell escolar, per exemple, existeixen diversos programes destinats a formar als joves d’ESO i de batxillerat, els continguts dels quals es centren en com gestionar els pressupostos personals, com planificar l’estalvi a llarg termini, com endeutar-se “amb seny” o com portar a terme un consum “intel·ligent”. Fins i tot l’informe PISA ha incorporat des de fa alguns anys un apartat que anomena “d’alfabetització financera”.

Però la formació en economia que reben els joves a les escoles, i també la informació dirigida als ciutadans en general, ha d’anar molt més enllà de l’estricta formació i informació financera. No es tracta només de saber moure’s millor pel “complex” món de les finances sinó que cal ser ben conscients que l’economia i l’anàlisi de les seves problemàtiques és clau per a què els ciutadans puguin participar i posicionar-se en els grans debats econòmics que tenim actualment oberts.

Els mitjans de comunicació i els professionals que en ells hi treballen són peces fonamentals per a què els ciutadans puguin exercir millor les seves responsabilitats socials i millorar així la qualitat de les nostres democràcies. Però per l’èxit d’aquest propòsit són imprescindibles dues coses: en primer lloc, que la formació i informació econòmica que transmetin els mitjans tingui vocació de pluralitat; i en segon lloc, que la formació en economia rebuda pels seus professionals sigui l’adequada.

En l’àmbit de la informació econòmica, la vocació de pluralitat és imprescindible, atès que la diagnosi i sobretot les mesures per intentar resoldre els problemes econòmics tenen un caràcter més polític que tècnic. L’absència d’aquesta vocació pot portar al mitjà a ser una simple corretja de transmissió d’uns interessos determinats.

Pel que fa a la formació que reben els professionals dels mitjans de comunicació, éss destacable, per una banda, la poca presència de continguts d’economia en els plans d’estudi de les titulacions en ciències de la informació. Òbviament no es tracta d’omplir-los amb més economia de la necessària però sí que es troba a faltar majors continguts en aquest àmbit donada la importància que tindran en l’exercici de la seva professió. Resulta aconsellable doncs, complementar la limitada formació rebuda en economia amb estudis posteriors, ja sigui un cop finalitzat el grau o ja sigui quan ja s’està exercint laboralment la professió.

I, per altra banda, caldria reformar les introduccions a l’economia que es fan habitualment en aquesta mateixa titulació, reduïdes quasi sempre a tractar continguts de microeconomia i de macroeconomia seguint el model neoclàssic, i recuperar l’enfocament d’economia política, aquell que analitza les activitats, els problemes i els comportaments econòmics tenint en compte les circumstàncies socials, polítiques, institucionals, culturals,… que els envolten i els condicionen.