Dificultats en la distribució de la vacuna de la COVID-19

El passat 10 de novembre de 2020, l’empresa farmacèutica Pfizer sorprenia el món amb la notícia més esperada, probablement, de l’últim segle: la vacuna contra la COVID-19 es troba més a prop que mai. Malgrat que els resultats satisfactoris sobre el desenvolupament de la vacuna només disposen de l’evidència que suscita la mateixa nota de premsa de la companyia, aquests han estat ben rebuts per la comunitat científica i per part dels governs de cada país que ja valoren els aspectes més importants sobre la seva compra i distribució.

Deixant de banda totes les fases que queden per a la validació de l’anhelada vacuna durant aquesta frenètica cursa, hi ha un altre aspecte que ha generat interès en els últims mesos i que s’ha vist agreujat per les informacions de la companyia farmacèutica, i té a veure amb com serem capaços de mantenir les condicions ambientals a les quals hauria de ser sotmesa la vacuna durant tota la seva cadena logística. És a dir, des del laboratori productor fins, per exemple, els hospitals i farmàcies.

Una vacuna que s’ha de conservar en fred

Segons Pfizer, la vacuna hauria de mantenir-se per sota dels 80 graus sota zero i s’ha d’assegurar, evidentment, durant tot el procés de distribució, sent els moments de màxim risc els de càrrega i descàrrega de la mercaderia. I si ja de per si aquesta distribució es presenta complicada, ho és encara més si tenim en compte que, segons fonts de la mateixa companyia, s’ha de fer, si tot evoluciona favorablement, per a un total de fins a 50 milions de dosis a finals d’aquest any i fins a 1.300 milions per al primer trimestre de 2021. Però, hi ha mitjans per assegurar aquesta temperatura durant el transport?

Tal com han publicat algunes notes de premsa o com es reflecteix en el reportatge de la Sexta, una de les formes per assegurar aquesta temperatura durant el transport consistiria en l’ús de contenidors amb gel sec i d’ultracongeladors, així com disposar dels equips de mesurament perquè controlin en tot moment la temperatura i avisin en cas de no complir amb els requisits establerts.

Atenint-nos a les últimes informacions de Pfizer, actualment estarien treballant en un model de caixa de 40x40x56 centímetres que contindria al seu interior gel sec per mantenir les condicions durant el transport. La capacitat de cadascuna d’aquestes caixes seria per a un total de 4.875 dosis que estarien repartides entre 975 envasos (5 dosis per envàs).

La mateixa companyia farmacèutica, en declaracions a l’agència de notícies AFP, va traçar el que hauria de ser el seu model de distribució: expedicions diàries des del centre en el qual es realitzarà l’última fase d’ompliment de les dosis a la ciutat de Kalamazoo (Michigan) a través de sis camions que lliurarien la mercaderia a diferents companyies de transport aeri, com són DHL, UPS i Fedex. Segons les seves estimacions, trigarien entre un i dos dies a distribuir les dosis als Estats Units i fins a tres dies per a la resta del món (aproximadament fins a 20 vols diaris).

Què opinen els experts en logística?

Per conèixer amb més detall les casuístiques que comportaria aquest tipus de distribució he tingut l’oportunitat de parlar amb Alex Espejo, CEO de Logisber Forwarding, especialistes en el transport de mercaderia farmacèutica. Basant-se en la seva pròpia experiència, Logisber considera que el transport de vacunes a 80 graus sota zero serà bastant complex i delicat, però ja hi ha multitud d’exemples en els quals ja s’estan aplicant baixes temperatures, com són els vinculats a la indústria química i farmacèutica en què el transport de productes es realitza amb neu carbònica, a uns -70 graus centígrads, o amb nitrogen líquid, a uns -190 graus centígrads.

Però, quines implicacions comporta en el transport haver de mantenir aquesta temperatura? Per a Logisber l’important és tenir en compte la cadena de transport que ha d’intervenir-hi. En el cas de les vacunes, la gran majoria es transportaran amb avió, però cal tenir en compte que serà necessari un transportista que traslladi la mercaderia des del centre de producció fins a l’aeroport. A més, també intervindrà l’empresa de handling que carregarà la mercaderia a l’avió i, per descomptat, la companyia aèria. Un cop la càrrega arribi a destí, una altra empresa s’encarregarà de descarregar-la i hi haurà un altre transportista que la portarà al seu destí final. Així, tenint en compte que les partides seran grans i les destinacions variades (hospitals i altres centres de salut), Logisber considera que les vacunes seran traslladades a un magatzem amb càmeres de congelació, on se separaran en funció dels diferents usuaris. Un cop fet això, les diferents remeses de vacunes es distribuiran a cada una de les destinacions d’una zona o àrea geogràfica.

En aquest punt, Logisber amb base a la seva experiència, considera que la figura del transitari i de l’operador logístic serà fonamental perquè serà qui s’encarregarà de coordinar el treball de totes les parts. A més d’assegurar que totes elles compten amb l’equipament i les instal·lacions adequades perquè les vacunes mantinguin en tot moment la temperatura necessària, des de vehicles de transport, fins contenidors i, per descomptat, equips de refrigeració. Especialment, en els moments de descàrrega, Logisber indica que la mercaderia haurà de ser connectada novament a una presa de corrent perquè no es produeixi un trencament de la cadena de fred.

De la mateixa manera, les divisions de càrrega de les companyies aèries i els operadors especialitzats han de disposar d’altres sistemes mecànics que contribueixen a aïllar la mercaderia perquè aquesta no quedi exposada a canvis de temperatura durant la seva manipulació o trasllat. Sobre aquest punt, fabricants com Envirotainer (contenidors) o Thermo King (sistemes de refrigeració) ja han afirmat que estan preparats per aportar a l’mercat solucions per donar resposta a totes les complexitats logístiques relacionades amb els enviaments de la vacuna.

Complir amb la qualitat i la seguretat

Finalment, sobre la meva conversa amb Logisber, es va destacar que els operadors logístics que intervinguin en cada país per al transport de la vacuna han d’estar certificats sota la normativa GDP (Good Distribution Practices) de Bones Pràctiques de Distribució de medicaments per a ús humà, que regula aspectes com els equipaments i instal·lacions, el seguiment documental, el transport, la neteja dels vehicles, el monitoratge de la temperatura o la logística inversa. Mentre que a escala nacional, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ha d’auditar directament a farmacèutiques, laboratoris, distribuïdors, importadors i magatzemistes per assegurar el compliment de la qualitat i seguretat en la cadena de subministrament i de distribució.

Per tant, recapitulant, sigui el que sigui finalment la companyia que aconsegueixi la preuada vacuna, haurà de lidiar amb el repte que suposa abastir a tot un planeta que no entendria (ni pot permetre) un retard de més de tres dies des de la fabricació fins al seu lliurament final. El que sembla una molt bona notícia és que puguem començar a debatre sobre quina serà la millor manera de distribuir la vacuna perquè això vol dir, per fi, que vam començar a veure la llum al final del túnel.