El sector turístic necessita un agent de canvi

27 setembre, 2021
dia-mundial-turisme-turismo

El sector turístic ha de ser més sostenible, inclusiu i resilient, i la crisi derivada de la pandèmia és una oportunitat per aconseguir-ho. Així ho afirma Zurab Pololikashvili, el secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). No és nou que el sector està vivint uns moments difícils, però alhora esperançadors per redefinir-se i tornar amb més força que mai.

Sense cap mena de dubte, el sector que més ha patit l’arribada de la pandèmia és el turisme. Les xifres parlen per si soles: Espanya, durant tot el 2020, va rebre només 18,96 milions de viatgers estrangers segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és a dir, un 77% menys que un any abans, quan el país encadenava set exercicis millorant el seu rècord.

Partint d’aquesta base i amb la mirada fixada en un horitzó de futur a mitjà termini, parlem amb el Francesc González Reverté, director del Grau en Turisme de la UOC, i amb el Joan Miquel Gomis, professor agregat del mateix Grau i dels Estudis d’Economia i Empresa, per conèixer com han viscut la crisi, per parlar de les oportunitats de futur que veuen en el sector i fer-nos saber per què és un bon moment per endinsar-se en els estudis de Turisme.

El turisme, en un punt d’inflexió per reinventar-se

El director del Grau en Turisme de la UOC explica com ha viscut la crisi del sector des d’una mirada de preocupació, però també de repte. “D’una banda, en pocs mesos s’ha vist com un dels motors de l’economia del país quedava embarrancat i amb greus dificultats per tirar endavant. A més del tancament d’empreses, molts treballadors i treballadores del sector han patit en primera persona la situació de la pandèmia. No obstant això, tinc molta confiança en la seva recuperació, d’una banda per la seva capacitat de resiliència i també pel fet que no és un problema “local”, de falta de competitivitat o d’una mala praxi, sinó que té un caràcter global que ha repercutit més o menys per igual a tot arreu.”

Mentre les mesures per controlar la pandèmia s’anaven implantant en tot el territori espanyol, el sector turístic anava quedant més devastat. En Joan Miquel Gomis, professor agregat del Grau en Turisme, destaca els dos corrents d’opinió que van sorgir en aquest escenari. “En un d’ells, es considerava que un cop la COVID-19 estigués mínimament controlada (de manera que es poguessin reprendre els viatges amb una certa normalitat), l’activitat turística tornaria a la situació prèvia a la pandèmia, sense grans transformacions. En l’altre extrem, hi havia els que pensaven que la reactivació s’hauria de plantejar com un reinici per a un nou escenari en el qual s’accelerarien debats ja existents, tots relacionats amb els tres eixos de la sostenibilitat: l’eix mediambiental, l’eix social i l’eix econòmic. I d’entre aquestes dues postures extremes, hi ha opinions intermèdies que combinen amb diferent intensitat les dues opcions.”

Sostenibilitat, resiliència i mobilitat de fluxos són alguns dels reptes del turisme

Tot i que encara és massa d’hora per afirmar quina serà la tendència que segueixi el turisme, Gomis assegura que “el turisme hauria de reubicar-se en el marc d’economies diversificades, en un entorn en què els turistes, idealment, haurien de passar a considerar-se residents temporals en un territori receptor determinat.” En aquest sentit, abordant els reptes que idíl·licament s’han d’afrontar, González Reverté afegeix que, a més dels habituals del sector que encara no s’han gestionat eficaçment com ara la gestió de la competitivitat, les desigualtats o la innovació, “en el panorama actual, cal començar a tenir en compte els derivats de la pandèmia: com fer les destinacions més sostenibles i resilients i com gestionar la nova mobilitat de fluxos”.

Si bé és cert que la transformació digital en el turisme espanyol no es troba implantat de manera homogènia, algunes institucions que ja havien començat a aprofitar les eines digitals per oferir experiències en línia van tenir cert avantatge en aquesta època de restriccions de mobilitat. La realitat virtual ha estat en el punt de mira durant aquests darrers mesos i ha permès els primers avenços pràctics en aquesta matèria. El director del Grau en Turisme assegura que “el caràcter socialitzador que és inherent al turisme fa que les relacions cara a cara siguin insubstituïbles avui en dia”, per la qual cosa aquestes eines no substitueixen de cap manera al turisme convencional.

És un bon moment per estudiar turisme?

Segurament és una de les preguntes del moment. Ens trobem en un moment d’incertesa per totes les branques del turisme, però també d’esperança, de reinvenció i de creativitat. Idees noves i fresques són imprescindibles per afrontar el canvi de paradigma que viu el sector. “Entenem que l’estudiant de turisme d’avui ha d’actuar com un agent de canvi i aquest és un moment molt interessant per a fer-ho. L’alumnat de Turisme ha de contribuir de manera activa en aquesta transformació” respon en Joan Miquel Gomis.

Francesc González coincideix en aquesta opinió i afegeix que “és un moment excel·lent per estudiar turisme. Ens trobem en una cruïlla on cal reflexionar i refer la manera de fer i entendre el turisme. Sempre s’ha associat el turisme a uns estudis eminentment pràctics, però aquesta perspectiva es veu complementada en la formació universitària a partir de la reflexió teòrica sobre les implicacions del turisme.”

La UOC aposta per la visió crítica i reflexiva des del punt de vista de la sostenibilitat en l’empresa turística

Fa dos anys ja parlàvem sobre els reptes de futur del turisme i la sostenibilitat, i la innovació i la transformació digital ja formaven part del discurs. Però si anem més enllà, des de molt abans de la pandèmia, a la UOC ja treballàvem en aquesta línia. “Quan vàrem començar els estudis de Turisme a la UOC, l’any 2003, el pla d’estudis de la diplomatura ja incloïa l’assignatura obligatòria de Desenvolupament sostenible. També impartíem des del primer dia l’assignatura d’innovació”, ens recorda el professor Joan Miquel Gomis.

Però aquí no queda tot. Els esforços dels docents per preparar un pla d’estudi complet, útil i actual va permetre que la sostenibilitat i la innovació no només es trobessin en el marc d’una assignatura, sinó que servien (i serveixen) per a impregnar la resta de matèries de la titulació. “El millor exemple és la materialització d’aquests esforços amb la implementació del màster universitari en turisme sostenible i TIC l’any 2015”.

De fet, que l’estudiant de turisme de la UOC es prepari per a actuar com un agent de canvi no és casualitat. Aquest rol, explica González, es treballa a partir del desenvolupament de competències com l’adopció d’actituds i comportament d’acord amb una pràctica professional ètica i responsable; la capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació; l’anàlisi crítica; el treball en equip i en xarxa; la utilització eficient de les TIC, la gestió del temps, o el desenvolupament d’habilitats per a l’emprenedoria i la innovació. Tot això, òbviament, a més de treballar les competències específiques del professional del turisme.

Autor / Autora
Redactora de contenidos.
Comentaris
Deixa un comentari