Coworkers i COVID-19: Com la pandèmia ha afectat els espais de coworking

8 novembre, 2021
coworking-cowomen

Avui en dia és sabut que el treball en xarxa és molt important per algunes activitats de l’àmbit tecnològic i creatiu, ja que la interacció entre diferents perfils a l’hora de treballar en un projecte enriqueix tant el procés creatiu com l’eficiència productiva d’aquest. D’aquesta manera de co-treballar, l’any 1999, Bernard Dekoven (creador i desenvolupador de videojocs) va formular per primer cop la paraula Coworking, no referint-se a un espai físic, sinó fent al·lusió a la manera de treballar en comú, en xarxa i de manera horitzontal, amb l’objectiu d’eliminar l’estructura clàssica jeràrquica de l’empresa, donant com a resultat un millor ambient de treball que repercutia positivament en l’output de l’empresa.   

De fet, no va ser fins l’any 2005, que a San Francisco es va obrir el primer espai de Coworking, sent aquest un lloc on els usuaris tenien total llibertat per dur a terme les seves tasques per compte propi. A partir de 2006, tant el nombre d’espais de coworking com d’usuaris ha anat creixent de forma exponencial, incrementant globalment en un 250% el nombre d’espais de Coworking i prop d’un 400% el nombre d’usuaris entre els anys 2015 i 2019.

Si mirem per àrees geogràfiques, a principis de 2020, la major part d’espais de Coworking els trobem a Àsia, seguit de prop per Europa i Amèrica del Nord, amb més de 4700 espais de Coworking a cadascuna de les regions. Per països, veiem que el líder en nombre d’espais de Coworking és Estats Units (amb més del 18% del total mundial), seguit d’Índia (10%), Regne Unit (5%) i Espanya (4,57%).

Tal creixement es va veure afectat per la situació pandèmica causada per la COVID-19, que inicialment va suposar un daltabaix en l’ús, desenvolupament i continu creixement d’aquests espais, patint la majoria d’ells a la primera fase de la pandèmia un tancament parcial o total, amb l’objectiu de mantenir l’anomenada distància social.

Figura. Conseqüències notificades per part dels espais de Coworking a causa de la COVID-19 (%)

Font: Elaboració pròpia mitjançant dades de l’enquesta realitzada per coworker.com.

Si analitzem les principals conseqüències derivades de la COVID-19 per aquests espais durant la primera fase de la pandèmia[1], observem que entre el 65 i el 71% dels espais de coworking van patir cancel·lació d’esdeveniments, sent el tercer problema la baixa per part dels membres de l’espai (34,68%). Per últim, només un 20% dels espais de coworking van notificar com a problema el tancament del seu espai físic.

A causa d’aquesta situació pandèmica, la major part d’espais de coworking van haver d’adaptar-se en cadascuna de les fases de la pandèmia. Així doncs, durant la primera fase de confinament, un gran nombre d’espais van optar per oferir serveis de caràcter social digitals, com la realització d’activitats en línia en comunitat, la provisió de productes i serveis d’oficina a casa o oferir facilitats per aquells coworkers confinats mitjançant eines remotes de treball. Ja en la segona fase de la pandèmia, quan es va relaxar el confinament, els espais van decidir-se per equipar mesures per respectar la distància social entre usuaris i usuàries.

Tanmateix, a partir de la tercera fase de la pandèmia i amb la intenció de recuperar l’ús prepandèmic i incentivar-lo a nous usuaris, els espais van optar per oferir facilitats tant a nous usuaris com als existents, proveint de:

  1. Polítiques de cancel·lació més flexibles
  2. Abaixant preus d’afiliació i descomptes per nous usuaris (per exemple, oferint descomptes en l’afiliació a estudiants universitaris per atendre les classes en línia),
  3. Nous “plans virtuals” i oferir serveis de correu virtual, en els quals no es requereix presència física
  4. Esdeveniments per a membres virtuals i tallers en línia
  5. Col·laboracions amb empreses locals per ajudar tant els membres com les seves famílies, entre d’altres. Aquesta capacitat d’adaptació, juntament amb l’adopció de les mesures sanitàries dels espais, han fet que el nombre de coworkers sigui actualment proper al nombre d’usuaris d’abans de la pandèmia.

Per últim, convé ressaltar que a causa de la COVID-19 hi ha hagut un canvi en el comportament dels usuaris. En primer lloc, amb relació als antics usuaris, una gran part d’aquests han optat per seguir utilitzant aquest servei (aproximadament un 70% del total prepandèmic), però escollint coworkings més propers al seu domicili, degut principalment a la comoditat i amb l’objectiu d’evitar el transport públic massificat de les grans ciutats, optant per mitjans de transport més sostenibles com anar a peu o en bicicleta. En segon lloc, amb relació als nous usuaris, la majoria d’ells duent a terme la seva activitat laboral de forma presencial i ara a un escenari de teletreball, sent el seu principal motiu d’ús la falta d’un espai de treball adient als seus domicilis.

Així doncs, aquest nou escenari propicia un augment en la importància d’aquests espais de treball compartits a curt i llarg termini, com una proposta híbrida de treball, a mig camí entre el treball presencial d’oficina i el teletreball al domicili, que dia rere dia guanya més adeptes per la seva practicitat, entorn i valor afegit.


[1] Les dades exposades fan referència a una enquesta que va realitzar coworker.com a més de 14000 espais de Coworking pertanyents a més de 172 països entre el 16 i el 18 de març de 2020.


Referències

El Blog de Colonial. (2019). La historia del Coworking. De Colonial. Lloc web: https://www.inmocolonial.com/blog/la-historia-del-coworking

CoworkingResources & Coworker. (2020). Global Coworking Growth Study 2020. En línia: CoworkingResources. Informe: https://en.coworkingresources.org/hubfs/Coworking/Global-Coworking-Study-2020.pdf

Deskmag. (2019). The 2019 Global Coworking Survey. Lloc web: https://www.deskmag.com/en/2019-global-coworking-survey-market-reserach-study

Konya, K. (2021). SURVEY: How Coworking Spaces are Navigating COVID-19. De Coworker. Lloc web: https://www.coworker.com/mag/survey-how-coworking-spaces-are-navigating-covid-19

Manzini, I. & Mariotti, I.. (2021). The Effects of Covid-19 on Coworking Spaces: Patterns and Future Trends. A Effects of Covid19 on new working spaces: evidence on coworking(277-297). Cham, Switzerland: Springer.

Autor / Autora
Carles Méndez-Ortega
Doctor en Economia i Empresa per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Participa en un projecte europeu sobre els nous espais laborals (coworking) que pretén identificar la tipologia d'aquests llocs de treball emergents, revelar-ne la distribució espacial i explicar-ne els patrons de localització. Els seus interessos en recerca són, per una banda, l'economia regional i urbana, concretament la demografia i la localització empresarial, centrant-se en empreses tecnològiques i creatives; i, per l'altra banda, l'organització industrial i el creixement empresarial.
Comentaris
Deixa un comentari