Caps de setmana de sofà, sèries, crispetes i manteta

Si alguna cosa tenen en comú la crisi financera de l’any 2008 i la pandèmia de l’any 2020 és que van ser esdeveniments d’impacte global que van tenir lloc d’un dia per l’altre i que pocs podien arribar a imaginar i preveure. Tot i ser ciutadans d’una societat global, i cada cop més interconnectada gràcies a les TIC, no podíem anticipar què ens venia a sobre. La nostra vida va canviar de manera dràstica i instantània.

Les conseqüències generades per la pandèmia estan sent catastròfiques tant en l’àmbit social com econòmic, i a data 1 de novembre del 2021, tan sols a Europa, es comptabilitzen més de 74 milions de contagis de COVID i 1,4 milions de morts _(Imatge1). Tot i això, la nostra societat ha realitzat una demostració de fortalesa i innovació per fer front a aquesta complexa i incerta situació mitjançant la maximització de l’ús de la tecnologia digital. La ràpida adaptació experimentada en un període tan breu de temps es pot considerar un exemple de canvi evolutiu de la societat com a resposta a una amenaça global. En definitiva, “l’adaptació és una característica essencial dels éssers vius, l’estudi dels quals contribueix a conèixer el medi on viuen, però també a explicar-ho, ja que constitueixen una idea clau per a la construcció d’un model tan rellevant com el d’evolució.” (García Barros et al., 2021)

Imatge 1: Incidència de coronavirus mapejat a Europa i actualitzat a 1 de novembre de 2021.

Una de les primeres accions que es van efectuar el març del 2020, amb l’objectiu de preservar l’activitat laboral tant a Espanya com globalment, va ser l’adopció del teletreball i l’increment del nivell de digitalització, consistent principalment en la utilització del comerç electrònic i del servei a domicili. Com s’observa a l’Indicador de Confiança Empresarial (ICE) publicat per l’INE el 21 de gener del 2021 (INE, 2021), l’adopció del teletreball a les empreses i establiments va augmentar del 16% d’abans de la pandèmia fins al 51.4% durant l’estat d’alarma i es va mantenir en el 43.4% durant el segon semestre del 2020. Tot i això, aquest procés de transformació forçós va ser molt dispar en funció del sector d’activitat _{(Figura 1)} i la mida de les empreses i negocis _{(Figura 2)}. El sector d’activitat d’“Altres serveis” i les empreses i establiments amb més empleats són els que van ser més capaços d’adoptar aquestes mesures basades en l’ús de les TIC per desenvolupar la seva activitat.

Figura 1: Percentatge d’establiments que utilitzen teletreball, per sector d’activitat.

Figura 2: Fórmules implementades pels establiments per intentar mantenir un cert nivell d’activitat durant l’estat d’alarma, per mida de l’establiment (en percentatges).

Tanmateix, aquesta transformació digital no només ha afectat la nostra manera de treballar i relacionar-nos, sinó també la nostra manera de consumir i gaudir del nostre temps lliure. Fins i tot en aquestes circumstàncies adverses han existit oportunitats de negoci, ja que durant el segon quadrimestre del 2020 el nombre de transaccions de comerç electrònic va augmentar a 244 milions, fet que suposa un increment del 15.6% interanual. Les cinc branques d’activitat que més percentatge de transaccions van acumular van ser moda (7.4%), grans magatzems (6.2%), subscripció a canals de TV (5.5%), jocs d’atzar i apostes (5%) i discos, llibres, diaris i papereria (4.7%) durant aquest període de temps _{(Figura 3)}. La restricció d’accés a béns i serveis a través de canals presencials va donar lloc a l’increment de l’univers del públic objectiu, captant nous clients fins aleshores reticents o menys interessats en els canals digitals, així com a un augment de la freqüència de consum de clients ja habituats a aquests canals.

Figura 3: Les deu branques d’activitat amb un percentatge més alt de transaccions del comerç electrònic a Espanya durant el segon quadrimestre de 2020.

El consum de continguts digitals lligats a l’entreteniment, i en particular la subscripció a plataformes streaming de vídeo, ha representat durant els darrers anys un nou model de negoci digital que ha estat àmpliament adoptat pels consumidors.

Tot i això, podríem afirmar sense por d’equivocar-nos que l’any 2020 ha estat “l’any” de les plataformes de streaming de vídeo. En particular, Netflix representa un exemple paradigmàtic d’empresa que ha aprofitat el confinament com a oportunitat de negoci. La marca va captar globalment 15,77 milions de subscripcions durant els tres primers mesos del 2020 i, posteriorment, 10,09 milions entre els mesos d’abril i juliol del mateix any (Forbes, 2020).

No obstant això, aquest ritme de creixement s’ha vist alentit notablement des del darrer trimestre del 2020 i s’ha accentuat encara més durant el 2021. Això és degut, no només a la flexibilització de les mesures anti-COVID implementades a nombrosos països com Espanya, sinó també a la intensa activitat competitiva a la qual Netflix ha de fer front. Fa poc més de dos anys, nous actors com Disney+, Apple TV+, HBO Max, etc., van irrompre al mercat de les plataformes de streaming encoratjats per l’èxit que Netflix estava assolint (Forbes, 2021).

Si centrem la mirada a Espanya, Netflix és el líder indiscutible des que va aparèixer al nostre país fa cinc anys. A més, no només ha contribuït a la producció pròpia i difusió de sèries i pel·lícules en parla anglesa, sinó que també ha obert les portes a la difusió global de productes en altres idiomes que, d’una altra manera, mai no haurien tingut tantíssim èxit fora dels seus països. S’estima que, per a l’any 2028, la inversió de la marca en la creació de contingut nou serà aproximadament de 26.000 milions de dòlars anuals (Fortune, 2020).

Espanya ha estat un dels països beneficiats, amb el blockbuster “La casa de papel”, que “rescatada” per Netflix, estima que la seva quarta temporada ha estat visualitzada per més de 65 milions de persones (La Vanguardia, 2021).
Segons la consultora Digital TV Research, Netflix va acumular el 2020 el 42,8% de la quota de mercat (4,1 milions de subscriptors), d’un total de 9,7 milions de clients consumidors d’aquest tipus de continguts en streaming al nostre país; seguit molt de lluny pels seus competidors directes Disney+ i Amazon Prime amb un 12.8% respectivament (Expansión, 2020).

Això corroborant, a més, que fins i tot en aquesta nova normalitat, el consum de continguts en aquest format ha arribat per quedar-s’hi, accelerant-ne el procés d’incorporació i normalització com a part de les activitats d’oci regular dels espanyols. La consultora estima un creixement del 75.1% en el nombre total de subscriptors i arribar als 17 milions d’usuaris a Espanya, dels quals preveu que Netflix acumularà el 36.4% (6,2 milions de subscriptors) (Expansión, 2020).

Aquest és un exemple claríssim de com una variable exògena, en aquest cas la pandèmia global de la COVID-19, ha estat capaç d’impulsar el procés de transformació del comportament del consumidor en un model de negoci digital, ja per si mateix prometedor.

Fonts d’informació:

BBC News Mundo. El mapa que muestra dónde han fallecido las víctimas de covid-19. BBC News Mundo (2 de març de 2020) [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://www.bbc.com/mundo/noticias-51705060

CNMC. Nota de prensa de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia.  CNMC (8 de gener 2021) [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://www.cnmc.es/prensa/ecommerce-2T-20210108

FITZGERALD, Toni. Netflix Subscribers Are Still Growing Slightly, But For How Long?. FORBES (21 de juliol 2021) [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://www.forbes.com/sites/tonifitzgerald/2021/07/21/netflix-subscribers-are-still-growing-slightly-but-for-how-long/?sh=1a4b843e4ce7

GARCÍA BARROS, Susana, et al. La adaptación de los animales al medio. Qué aspectos consideran los estudiantes de Primaria y Secundaria. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias. [en línia] [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://rodin.uca.es/xmlui/handle/10498/25596

GIMFERRER, Pere Solá. Netflix revela nuevos datos de consumo y corona ‘Los Bridgerton’ y ‘La casa de papel’. LA VANGUARDIA (28 de setembre 2021) [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://www.lavanguardia.com/series/20210928/7751669/netflix-audiencias-los-bridgerton-la-casa-de-papel.html

INE. Indicador de Confianza Empresarial (ICE). Módulo de Opinión sobre el Impacto de la COVID-19. INE (21 de gener de 2021) [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://www.ine.es/daco/daco42/ice/ice_mod_covid_0121.pdf

MORRIS, Chris. Netflix will spend over $17 billion on content in 2020: Analyst. FORTUNE (6 de gener 2020) [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://fortune.com/2020/01/16/netflix-spending-content-2020-17-billion/

PRIETO, M. Netflix, inalcanzable también en España. EXPANSIÓN (30 d’octubre 2020) [Consulta: 6 de novembre 2021]. Disponible a: https://www.expansion.com/economia-digital/companias/2020/10/30/5f96c807e5fdea28548b4594.html

WALSH, Joe. Netflix Subscriber Growth Slows After Surging During Pandemic. FORBES (20 d’octubre 2020) [6 de novembre 2021]. Disponible a: https://www.forbes.com/sites/joewalsh/2020/10/20/netflix-subscriber-growth-slows-after-surging-during-pandemic/?sh=fce791d244e5