El vehicle elèctric (I): Cobalt, l’or blau
21 agost, 2018
El vehicle elèctric no és tan dolç ni tan sostenible com sembla. Per un costat, tenim els vehicles elèctrics amb bateries que poden ser híbrids o completament elèctrics i, per altre costat, tenim els basats en tecnologia d’hidrogen, i els dos conceptes ens enfronten a nous problemes de sostenibilitat i ambientals.
Estem acostumats a demonitzar el vehicle basat en el petroli perquè necessita un recurs limitat, el combustible, que embruta el medi ambient i no és sostenible a llarg termini. Com a solució se’ns presenta el vehicle elèctric en un futur sostenible però dissortadament també presenta problemes. Per exemple, el vehicle elèctric requereix bateries i aquestes requereixen cobalt i liti, minerals amb reserves mundials insuficients per a una demanda global.
Per produir les bateries d’un vehicle elèctric calen molts kg de cobalt i qualsevol anunci d’increment de producció de vehicles elèctrics dispara el preu d’aquest. Fent un càlcul simple amb el parc mundial de vehicles és impossible que hi hagi cobalt per substituir-los tots i com és un bé escàs l’increment de la demanda dispara el preu: el cobalt s’ha convertit en el nou petroli.
Si observem l’evolució del preu del cobalt a partir de juny del 2016 el creixement és exponencial, un creixement que s’estimula cada cop que s’anuncia un nou llançament de vehicle elèctric. En març del 2016 Tesla anuncia el Model 3 i en setembre del mateix any BMW anuncia l’E-Mini i l’e-X3.
El preu ha crescut des dels 21.800 $ per tona fins a assolir els 95.000 $ per tona (en el dia d’avui), el preu més elevat des de 2010 que va ser l’any que va introduir-se la seva cotització en la borsa de metalls de Londres i es preveu que la demanda mantindrà el creixement.
La República Democràtica del Congo és el país amb major quantitat de reserves de cobalt, té el 60% de les reserves mundials. Un país amb altes taxes de corrupció i on una cinquena part s’extreu de forma artesanal amb explotació infantil, tal com denuncia Amnistia Internacional, on indica que només Apple i Samsung SDI han pres mesures adequades per respectar els drets humans en l’extracció d’aquest metall ferromagnètic; la resta d’empreses simplement han pres algunes mesures o cap, però en conjunt els fabricants prenen posicions per intentar obtenir bons preus per subministraments de cobalt a llarg termini.
Si el problema ja és greu, hi ha un actor que genera una demanda creixent, la Xina. Set dels deu majors productors en la República Democràtica del Congo són propietat xinesa que, a més, emmagatzema el cobalt. Aquest país es posiciona com una de les principals demandes mundials, no només per fabricar ordinadors portàtils i telèfons mòbils, sinó també amb la intenció de competir amb la resta de fabricants de vehicles del món i fins i tot posicionar el país asiàtic com líder mundial.
Però no oblidem que la història ens ha mostrat repetides vegades que les bombolles exploten, sinó que li diguin a Thomas Malthus, el creixement exponencial de la demanda de cobalt hauria de col·lapsar-se per l’oferta aritmètica però la trampa malthusiana va ser errònia al no considerar la resta de factors i hauria de passar el mateix amb el cobalt. Sembla que vénen bateries sense cobalt però això ho comentaré en un altre moment per no sortir-me del tema.
Es cerquen solucions al problema de com reduir el cobalt en les bateries, la cerca de nous materials per fabricar bateries, noves tecnologies com el vehicle d’hidrogen o simplement compartir l’escàs recurs (sharing) semblen solucions viables. Veurem què passa, però el temps sempre acaba suavitzant els problemes.
Moltes gràcies per compartir aquesta informació, és un article molt interessant!
Muchas gracias por esta información, es muy interesante y de gran utilidad!