Es pot realment ensenyar l’ètica?

Al maig de 2014, al Centre per l’Ètica en la Societat (Center for Ethics in Society, a Stanford) es va celebrar, amb motiu del seu 25è aniversari, un debat sobre aquest tema. Gairebé per casualitat he arribat a el vídeo de l’acte, disponible a Youtube i que a dia d’avui ha estat vist per 2692 persones i ha rebut 12 likes, inclòs el meu.

Realment no sé com valorar aquestes dades. Personalment podria dir que un vídeo sobre un tema tan important publicat per una universitat prestigiosa i en el qual participen reconeguts experts mereixeria més interès i per tant més visualitzacions (sobre el tema dels “M’agrada” de moment no vull pensar en aquest moment per no generar una polèmica o debat col·lateral).

En tot cas, penso que és un bon element per iniciar la reflexió. I com sempre, m’agrada iniciar-lo amb una sèrie de preguntes: A algú li interessa l’ètica? La societat en general està sensibilitzada per aquest tema? De qui és la responsabilitat per una falta d’ètica en els negocis o en la vida? Algú considera que és l’escola la responsable de l’ètica dels estudiants?

Veure és aprendre

De tant en tant ens trobem alguns pares i mares (sí, els professors fem altres coses a més d’escriure articles, llibres o participar en conferències) per parlar sobre la millor manera d’educar els nostres fills. Responsabilitat que per descomptat no delego a l’escola … I cada dia sorgeixen temes interessants sobre quins elements ens poden ajudar a influir (positivament) en els nostres fills. Tots sabem que les coses, en la família i en la vida, no funcionen mai per l'”ordeno i mando” sinó que hem d’utilitzar altres mètodes, mètodes que no apareixen mai en el manual d’educació dels nostres fills.

Així, l’altre dia un pare es mostrava molt contrariat perquè el seu fill no llegia llibres. Alguns pares suggerien incentius positius: repetir postres o un nou joc per a l’ordinador. I no obstant això, jo em plantejava sobre com influir sense forçar, i ajudar a iniciar comportaments que podem considerar positius. La meva pregunta va ser la següent: Però tu llegeixes llibres en presència del teu fill? La resposta segurament ja us la podeu imaginar, i podem trobar totes les excuses que vulguem: la feina, les presses, tauletes, mòbils, ordinadors … Podem estar tot el dia connectats parlant, escrivint i interactuant amb la tecnologia, però, llegim llibres davant dels nostres fills? I si la resposta és negativa, segurament tindrem una pista sobre com podríem influir (si encara hi som a temps) en una cosa tan valuós com la lectura de llibres (encara que sigui en una tablet o lector electrònic).

Aquesta anècdota l’explico perquè són els nostres actes els que confirmen com ens veuen els altres i com interactuem amb el món. He vist pares fer aixecar als seus fills d’un seient en un transport públic per cedir-lo a una persona gran. Poques vegades veig els pares aixecar-se per fer-ho, mostrant, amb l’exemple, respecte per les persones grans o amb dificultats de mobilitat. Els nens aprenen observant, suscitant preguntes (mare, per què t’has aixecat?), Analitzant respostes i reproduint conductes.

Com ensenyar ètica

I tot això, què té a veure amb l’ètica? Realment es pot ensenyar l’ètica? Per això es van reunir aquests experts l’any 2014 i contínuament es realitzen debats sobre aquest element central de la nostra societat. L’ètica, juntament amb altres temes de sempre actualitat, com l’economia sostenible, el canvi climàtic, l’economia circular o els objectius de desenvolupament sostenible, són temes candents, sobre els quals es realitzen sessions i més sessions i a les que solen o solem acudir, els que ja estem convençuts, els que coneixem la seva importància, estem sensibilitzats i tractem de fer un món millor ajudant a difondre reptes i responsabilitats. Però, hi ha algú més? Li interessa a algú més a part dels que van? I la veritat, no estic molt segur de voler saber la resposta.

L’única manera que se m’acut d’incidir en aquest tema és fer com la mare cedint el seu seient a l’autobús, predicar amb l’exemple. I tot aquest tema, aplicat en un entorn docent com ho podem enfocar?

No entraré en la quantitat d’iniciatives, disquisicions, o corrents filosòfics relacionades amb l’ètica i la moral. Un dels moments més interessants en les classes d’ètica és quan els participants descobreixen com les seves idees sobre les possibles decisions a prendre tenint en compte criteris ètics no són compartides per altres participants. És en aquest acte de sorpresa on apareixen les primeres preguntes, que com el nen a la seva mare, els permeten desenvolupar-se, tenir idees i arguments propis i, el que és més important, compartir els seus arguments amb altres persones.

Algunes idees que ens poden ajudar a contestar aquesta pregunta són les següents idees:

• No n’hi ha prou amb tenir una assignatura d’ètica. L’ètica ha d’estar integrada en totes les decisions i àmbits dels nostres programes. En el fons, més que una assignatura hauria de ser considerada com una competència o habilitat. Una cosa que pot desenvolupar-se i exigir-se al llarg de la nostra vida personal i professional. (Nota personal: com valora un ocupador un Aprovat, Notable o Excel·lent a l’assignatura d’Ètica?).

• Combinar el nostre perfil personal i professional des del punt de vista ètic. Es pot ser ètic en la feina i no ser-ho en la nostra vida personal? O viceversa? Podem delinquir tranquil·lament amagats darrere d’una corporació, un determinat càrrec o descarregar-nos responsabilitats amb l’excusa de l’obediència deguda a un superior?

• L’aprenentatge es basa en la pràctica, d’acord amb la recreació de situacions reals o inventades, però que siguin plausibles, que puguin ocórrer de veritat en la nostra vida personal o professional.

• Així la utilització de casos, per temes complexos, o de dilemes ètics poden ajudar a desenvolupar coneixements, competències i habilitats ètiques en diferents entorns: diferents rols, sectors o països. En entorns professionals té una gran importància en la necessitat d’ajudar a formar els nostres empleats i directius sobre aquesta temàtica.

• No utilitzar els casos o els dilemes ètics com un sistema de classificació de conductes / decisions acceptables o reprotxables. Les decisions a prendre són enormement complexes i per tant, estan subjectes a una enorme gamma de grisos.

• Ensenyar als nostres estudiants a formular les preguntes adequades. El que suposa incorporar elements de pensament crític o de resolució de problemes.

• Incorporar la perspectiva multicultural. Els casos i dilemes que poden sorgir en un àmbit religiós o polític determinat no necessàriament han de coincidir en la seva anàlisi des d’altres perspectives religioses o culturals. És en la diversitat on el debat ètic es fa més ric i profund.

Les decisions ètiques

L’any 2018 es va realitzar una enquesta als Estats Units a 800 professionals sobre els seus objectius de formació als seus empleats respecte a l’ètica. La resposta de “Creació d’una cultura de l’ètica i el respecte” va ser la triada de forma majoritària per un 72% dels enquestats, seguida pel compliment de la llei i regulacions legals (un 64%) o per prevenir futurs comportaments inadequats (57%).

A més, preguntats sobre la metodologia per formar en ètica als directius, el 72% va manifestar com a mitjà triat en primer lloc, la utilització de classes o sessions presencials; un 33%, la mateixa metodologia en línia utilitzada per la resta dels empleats i un 15% una metodologia online especialment dissenyada per a aquest col·lectiu (veure gràfic següent).

Considerem que aquest tema, per la seva importància ha de ser tractat des d’una perspectiva global. El nostre enfocament d’anàlisi dels casos i dilemes morals, que desenvoluparem en un altre article, necessàriament ha de tenir un multienfocament, i necessàriament ha d’incorporar a tots aquells col·lectius que puguin sentir-se afectats per les nostres decisions. És, per tant, un enfocament stakeholders, que ens permet incorporar la complexitat, tant des del punt de vista de variables com d’efectes de les nostres decisions, en un conjunt molt ampli de col·lectius.

A més, estem molt sensibilitzats sobre l’oportunitat que ens ofereix l’entorn online. El nostre objectiu a curt termini, per poder donar una resposta afirmativa al títol d’aquest article, és la utilització de simuladors que tinguin en compte la presa de decisions ètiques. En una enquesta bastant recentment realitzada als Estats Units a representants d’institucions amb 100 o més treballadors, el 44% va esmentar sistemes d’aprenentatge en línia i un 20% la utilització de jocs i simuladors (veure gràfic següent).

La utilització dels simuladors ens permet incorporar aspectes subtils i complexos sobre els components ètics de les nostres decisions, permeten la interacció entre participants i també visualitzar la seva presa de decisions per part dels instructors o professors.

A més, el que pensem és important és que no es tracta d’un simulador ètic, és un simulador amb sensibilitat ètica però no es pot considerar un simulador ètic. I això com és possible? Doncs senzillament perquè les decisions ètiques a realitzar estan incorporades en moltes de les decisions que qualsevol persona o un directiu han de prendre en el seu àmbit personal o professional. Ja no podem posar-nos el barret ètic o no; o al·legar obediència a una empresa o als nostres caps, és l’hora d’assumir responsabilitats d’allò que fem i vam decidir en una àmplia gamma de grisos.

El nostre autobús ha arribat a la parada, és el moment d’aixecar-se i deixar el nostre lloc a altres viatgers, perquè l’autobús no arriba mai a la parada final.