Com afronten els diaris tradicionals la irrupció de la premsa digital?

4 octubre, 2018

EMPRESA – Article publicat a 4 d’Octubre de 2018.


L’any 2009, el professor Javier Díaz-Noci, escrivia que s’havia iniciat el camí cap a la completa digitalització i substitució de la premsa en paper, i que per tant aquest ja anava arribant al final de la seva història. En el seu article, apuntava que els avenços tecnològics farien que l’any 2018 el volum de negoci digital superés el del paper imprès.


I és que amb la irrupció dels noves tecnologies en aquest segle vint-i-u sembla que canviarà molt les coses entre els negocis tradicionals. De fet, Sergio Manaut de media-tics, ja posava de relleu el 2014, que els diaris tot i guanyar lectors, havien de ser capaços de trobar un model de negoci rendible en l’era digital. Segons l’Associació Mundial de Diaris i Editors de Noticies (WAN-IFRA), en el període 2007-2014 han augmentat els lectors de diaris un 4,2% a nivell mundial, però els ingressos publicitaris de la premsa escrita han patit un descens del 40,6% en el mateix període.

El Catedràtic de Periodisme Jesús Canga (UPV), afegeix un nou factor a tenir en compte per la industria de la informació, les noves generacions. Segons ell, es produeix una desafecció de les noves generacions cap als diaris tradicionals fent que la seva rendibilitat disminueixi dràsticament.

Si ens centrem en l’Estat Espanyol, José Sanclemente (eldiario.es), l’any 2017 apuntava que els diaris impresos patien una baixada de lectors del 9% respecte del 2016, i que acumulava un 55% en la darrera dècada. També apunta que la premsa escrita només ingressa en publicitat el 30% del que ingressava fa una dècada. De fet comenta que tot i que els ingressos de les capçaleres digitals (dels diaris impresos) han augmentat un 20% (el 2016), aquest increment no és suficient per compensar la pèrdua de rendibilitat de la premsa escrita.

Tot aquest panorama descrit de la premsa tradicional, em porta a preguntar com s’han vist afectada l’estructura econòmica d’aquestes empreses, ja que ho hauria d’haver fet de forma important. Sembla evident que la baixada de lectors en paper, juntament amb la baixada de publicitat de la premsa escrita hauria d’haver produït canvis en les empreses editores. Si bé és cert que han augmentat els lectors de premsa digital i ha augmentat la publicitat en els mitjans digitals, tot apunta a que no ho ha fet prou com per compensar la baixada del paper.

Per intentar respondre a aquesta pregunta, s’han buscat els principals diaris tradicionals generalistes de l’Estat Espanyol, i analitzat la seva evolució a nivell econòmic dels darrers anys.

Amb aquesta finalitat s’han considerat els diaris generalistes que acumulen més lectors l’any 2017, que són:

Gràfic 1: principals diaris de premsa generalista de l’Estat Espanyol per nombre de lectors (statista 2017)
Gràfic 1: principals diaris de premsa generalista de l’Estat Espanyol per nombre de lectors (statista 2017)

Entre tots ells l’any 2017, acumulaven més de 4,3 milions de lectors.

Tot seguit es procedeix a buscar les dades econòmiques a través de la base de dades SABI, i concretament ens fixarem en els ingressos d’explotació i el personal contractat. Malauradament no es disposen de dades actualitzades per El Períodico de Caralunya, pel que no el podrem tenir en compte per a l’anàlisi econòmica. Utilitzem per a l’estudi econòmic les dades del període 2009 – 2017, ja que d’aquesta manera disposem de dades per a tota la resta d’empreses.

Si prenem el 2009 com a any base, i el comparem amb l’any 2017, veiem que pel període 2009 a 2017 s’han vist reduïts els ingressos d’explotació per a tots els diaris al voltant d’un trenta per cent de mitjana. El que menys reducció ha obtingut és La Razón amb un -15,70% i el que més reducció ha patit és l’ABC amb una -47,55%.

Per altra banda també s’observa com tots els rotatius han reduït les seves plantilles, també al voltant d’un trenta per cent de mitjana. L’any 2009 ocupaven a 2.389 persones i el 2017 a 1.695. En aquest cas el que menys ha reduït la seva plantilla és El Correo, amb un -9,33%, i el que més l’ha reduït ha estat El País amb un -33,53%.

Veiem ara l’evolució dels ingressos d’explotació per aquest període:

Gràfic 2: Evolució ingressos d’explotació, període 2009 - 2017 (Font: SABI)
Gràfic 2: Evolució ingressos d’explotació, període 2009 – 2017 (Font: SABI)

S’observa com la disminució des de l’any 2009 és constant any rere any fins a l’any 2017, i no sembla que hagi d’aturar …

Què ha passat amb el personal contractat?

Gràfic 3: Evolució personal contractat, període 2009 - 2017 (Font: SABI)
Gràfic 3: Evolució personal contractat, període 2009 – 2017 (Font: SABI)

Doncs que hi ha dos períodes clarament diferenciats. Durant el període 2009 – 2013 es va produir una forta reestructuració del personal contractat reduint la plantilla pràcticament un trenta per cent. A partir d’aquí s’inicia un període de certa estabilitat fins el 2017, on s’observa que pràcticament es manté la plantilla.

Per tant sembla que els editors, el 2009, van decidir iniciar un procés d’adaptació de les seves plantilles d’acord amb les baixades d’ingressos que es preveien.

S’entén doncs, que els principals editors de la premsa escrita tradicional han fet passos per adaptar-se a la nova situació.

Però serà suficient? … jo crec que no. S’ha de seguir analitzant !!!

(Visited 101 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctor en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya. Màster en Direcció Fiscal i Financera de l'Empresa per la Universitat de Barcelona. Expert en compromís organitzatiu, comptabilitat financera, comptabilitat de costos, sistemes de gestió empresarial, anàlisi financer i ètica empresarial. Membre del grup de recerca Mel (Management & eLearning) reconegut per e-Learn Center-UOC (eLC). Els seus principals interessos de recerca són el Compromís Organitzatiu dels treballadors amb la seva organització, els sistemes de control de gestió així com l'impacte de la docència en línia en les capacitats professionals.
Comentaris
Deixa un comentari