Els treballadors creatius i els llocs turístics

29 maig, 2018

TURISME – Article publicat a 29 de Maig de 2018 (Versió en CatalàVersió en Castellà).


Sovint es parla dels llocs turístics com a punts negres en l’organització del mercat laboral i com a focus de contractació de persones amb baixa qualificació i escassa motivació. No obstant, existeix una tendència molt menys coneguda com és l’atracció de treballadors creatius en espais turístics, fet que es pot explicar per una combinació de factors: la presència d’algun dels elements de creativitat al territori (concentració de talent, tolerància i tecnologia) i/o pels factors d’atracció residencial soft o hard (existència de llocs de treball, accessibilitat, qualitat i abundància d’habitatge, qualitat de vida percebuda, etc.).


A Catalunya, per exemple, se sap que un dels efectes de la desconcentració demogràfica metropolitana ha tingut com a efecte la deslocalització dels treballadors creatius on els municipis turístics del litoral hi juguen un paper preeminent com a captadors nets d’aquests treballadors entre els seus residents. Per posar un exemple, en valors absoluts, entre 2001 i 2011, els municipis turístics van augmentar gairebé 60.000 treballadors creatius, una xifra que suposa un increment del 41%. En termes relatius, el percentatge de creatius professionals i bohemis dels municipis turístics, en relació a la seva població ocupada total, era superior al de Barcelona ciutat i al del conjunt de les ciutats mitjanes i petites no turístiques catalanes.

Però, qui són els treballadors creatius i per què són importants pel desenvolupament dels territoris on resideixen? Dit d’una manera molt sintètica els treballadors creatius serien aquelles persones que acostumen a desenvolupar tasques intel·lectuals, creatives i de gestió (tot i que podem trobar persones creatives en qualsevol professió), que exerceixen la seva professió d’una manera innovadora i proactiva i són capaces d’aportar solucions a problemes de forma innovadora o de manera diferent a com ho faria la resta.

I, per què és important atreure’ls? És cert que el fet que resideixin en municipis turístics no vol dir que necessàriament també hi treballin, però sí que són una font de captació de talent per als llocs on viuen. El debat sobre aquest punt és ampli ja que per alguns autors, com Richard Florida (l’autor de la teoria de la classe creativa) la captació de talent resulta focus d’atenció per a les empreses i per a la creació de condicions d’innovació. Són aquests uns aspectes controvertits i que han generat molt a polseguera entre els acadèmics però, si això fos així, en el plantejament d’estratègies de competitivitat i de millora del teixit productiu urbanes tindria igual o fins i tot més importància esforçar-se en dissenyar polítiques per atreure aquest talent que per atreure les pròpies empreses. És a dir, si les ciutats propicien un clima humà capaç d’atreure treballadors creatius, es facilitarà també un bon clima empresarial.

Sigui com sigui, les ciutats turístiques catalanes són focus d’atracció dels treballadors creatius des de fa dues dècades. Des del meu punt de vista, l’aspecte més interessant per al debat no és tant si les ciutats i regions creatives tenen més oportunitats de creixement econòmic pel fet de tenir treballadors creatius, sinó saber per què aquests treballadors trien anar a viure als municipis turístics. Les recerques que actualment estem duent a terme sobre aquesta temàtica als municipis turístics del litoral català apunten, a manera d’hipòtesi, a la combinació de dos elements: 1) la proximitat metropolitana i la disponibilitat de parc d’habitatges; i 2) la percepció favorable de les condicions de l’entorn urbà. L’atracció de treballadors creatius forma part de la dinàmica metropolitana, no deixa de ser el resultat de la quota de desconcentració que reben els municipis turístics. Però no és suficient per explicar-ho ja que aquests municipis reben proporcionalment més residents creatius dels que els pertocarien per la seva grandària demogràfica (de fet actuen com a ciutats mitjanes) i hi ha desigualtats entre espais turístics si prenem com a referència el conjunt del litoral. La segona hipòtesi ajuda a entendre millor aquest fenomen d’atracció residencial. Les condicions de les ciutats per atreure treballadors creatius passen per ser capaces de crear un entorn urbà inclusiu, tolerant i obert i socialment divers, però també per tenir una bona qualitat de vida percebuda en un entorn urbà agradable i eficient. Aquesta hipòtesi apunta a que les ciutats turístiques estan transformant-se i de ser espais especialitzats en lleure per a l’ús temporal de visitants han esdevingut també espais urbans complexos altament apreciats per una qualitat de l’entorn molt positivament percebuda per grups socials tan exigents amb la qualitat urbana i de vida com són els treballadors creatius.


 TURISMO – Artículo publicado a 29 de Mayo de 2018 (Versión en CatalánVersión en Castellano).


A menudo se habla de la actividad turística como punto negro en la organización del mercado laboral y como foco de contratación de personas con baja cualificación y escasa motivación. No obstante, existe una tendencia mucho menos conocida como es la atracción de trabajadores creativos en espacios turísticos, lo que puede explicarse por una combinación de factores: la presencia de alguno de los elementos de creatividad en el territorio (concentración del talento, tolerancia y tecnología) y/o por los factores de atracción residencial soft o hard (existencia de puestos de trabajo, accesibilidad, calidad y abundancia de vivienda, calidad de vida percibida, etc.).


En Cataluña, por ejemplo, se sabe que uno de los efectos de la desconcentración demográfica metropolitana ha tenido como efecto la deslocalización de los trabajadores creativos donde los municipios turísticos del litoral juegan un papel preeminente como captadores netos de estos trabajadores entre sus residentes. Por poner un ejemplo, en valores absolutos, entre 2001 y 2011, los municipios turísticos aumentaron casi 60.000 trabajadores creativos, una cifra que supone un incremento del 41%. En términos relativos, el porcentaje de creativos profesionales y bohemios de los municipios turísticos, en relación a su población ocupada total, era superior al de Barcelona ciudad y en el del conjunto de las ciudades medianas y pequeñas no turísticas catalanas.

Pero, ¿Quiénes son los trabajadores creativos y por qué son importantes para el desarrollo de los territorios donde residen? Dicho de una manera muy sintética, los trabajadores creativos serían aquellas personas que suelen desarrollar tareas intelectuales, creativas y de gestión (aunque podemos encontrar personas creativas en cualquier profesión), que ejercen su profesión de una manera innovadora y proactiva y son capaces de aportar soluciones a problemas de forma innovadora o de manera diferente a como lo haría el resto.

Y, ¿por qué es importante atraerlos? Es cierto que el hecho de que residan en municipios turísticos no quiere decir que necesariamente también trabajen allí, pero sí son una fuente de captación de talento para los lugares donde viven. El debate sobre este punto es amplio ya que para algunos autores, como Richard Florida (el autor de la teoría de la clase creativa) la captación de talento resulta un foco de atención para las empresas y para la creación de condiciones de innovación. Son estos unos aspectos controvertidos y que han generado mucho revuelo entre los académicos pero, si esto fuera así, en el planteamiento de estrategias de competitividad y de mejora del tejido productivo urbanas tendría igual o incluso más importancia esforzarse en diseñar políticas para atraer éste talento que para atraer las propias empresas. Es decir, si las ciudades propician un clima humano capaz de atraer trabajadores creativos, se facilitará también un buen clima empresarial.

Sea como sea, las ciudades turísticas catalanas son focos de atracción de los trabajadores creativos desde hace dos décadas. Desde mi punto de vista, el aspecto más interesante para el debate no es tanto si las ciudades y regiones creativas tienen más oportunidades de crecimiento económico por tener trabajadores creativos, sino saber por qué estos trabajadores eligen vivir en los municipios turísticos. Las investigaciones que actualmente estamos llevando a cabo sobre esta temática en los municipios turísticos del litoral catalán apuntan, a modo de hipótesis, a la combinación de dos elementos: 1) la proximidad metropolitana y la disponibilidad de parque de viviendas; y 2) la percepción favorable de las condiciones del entorno urbano. La atracción de trabajadores creativos forma parte de la dinámica metropolitana, en el sentido de que no deja de ser el resultado de la cuota de desconcentración que reciben los municipios turísticos. Pero no es suficiente para explicarlo ya que estos municipios reciben proporcionalmente más residentes creativos de los que les corresponde por su tamaño demográfico (de hecho actúan como ciudades medianas) y hay desigualdades entre espacios turísticos si tomamos como referencia el conjunto del litoral. La segunda hipótesis ayuda a entender mejor este fenómeno de atracción residencial. Las condiciones de las ciudades para atraer trabajadores creativos pasan por ser capaces de crear un entorno urbano inclusivo, tolerante y abierto y socialmente diverso, pero también por tener una buena calidad de vida percibida en un entorno urbano agradable y eficiente. Esta hipótesis apunta a que las ciudades turísticas están transformándose y de, ser espacios especializados en ocio para el uso temporal de visitantes, se han convertido también en espacios urbanos complejos altamente apreciados por una calidad del entorno muy positivamente percibida por grupos sociales tan exigentes con la calidad urbana y de vida como son los trabajadores creativos.

(Visited 58 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Director del Grau en Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
Comentaris
Deixa un comentari