L’efecte financial sharing economy

31 octubre, 2017

EMPRESA – Article publicat a 31 d’Octubre de 2017.


El sharing economy (consum col·laboratiu) és un concepte que es basa en la comunitat “Peer-to-Peer”  i és un dels factors més importants que influeixen en la transformació de la indústria, i principalment la indústria financera. Aquesta transformació es doble: per una banda, les parts financeres es poden localitzar i interactuar entre ells (fins ara és el banc que fa d’intermediari entre les parts, prestador i prestatari per exemple); i per altra banda, els costos associats amb transaccions monetàries digitals són menors. Això facilita l’aparició de diverses plataformes col·laboratives que ofereixen serveis  fins ara prestats únicament per institucions financeres.


Gràcies a l’avenç de la tecnologia, les persones poden connectar-se, comunicar-se i intercanviar fàcil i ràpidament. Cada dia apareixen noves apps que contacten persones amb similars interessos, les quals intercanvien béns i/o serveis amb la finalitat d’un benefici mutu. Iniciatives col·laboratives com Airbnb i Uber han demostrat que poden desafiar els models de negoci existents.

I el mateix està comença a passar en el sector dels serveis financers. Exemples d’això en són: LendingClub o Crofun, per finançament, o o Friendsurance o Inspeer per assegurances.

LendingClub o Crofun, entre d’altres, són plataformes de finançament col·lectiu amb la finalitat de finançar o bé, o obtenir fons per a projectes. És una app que connecta inversors amb emprenedors que volen dur a terme els seus projectes. Donat a que no hi ha intermediaris, el cost del préstec es més baix, i al mateix temps es poden oferir rendiments atractius pels seus inversors.

D’altra banda, Friendsurance, per exemple, és una iniciativa alemanya que permet als usuaris contractar l’assegurança a un cost menor que si es fa a través d’una empresa d’assegurances. Seguint el principi bàsic col·laboratiu, agrupen clients o usuaris amb característiques similars que fan el pagament d’una prima anual. Una petita part de la prima es destina a comprar una assegurança stop-loss (pèrdua limitada). A final d’any, si no hi ha hagut cap incident, se’ls hi retorna la part restant de la prima a cada un dels usuaris. En cas que hi hagi hagut algun incident, es retorna el romanent. Aquetes plataformes també tenen cobert el fet que les primes pagades no cobreixin la totalitat dels danys. En aquest cas, utilitzen l’assegurança stop-loss. Així doncs, els usuaris d’aquestes plataformes de consum col·laboratiu sempre gaudeixen d’una cobertura total i mai paguen més del necessari.

Recentment, amb l’aprovació de Facebook (FB) com a institució monetària electrònica, passa a ser considerada plataforma de consum col·laboratiu doncs permet fer transferències nacionals o internacionals sense cost addicional.

FB ja compta amb Facebook Payments als Estats Units on només marcant el símbol $ en el Messenger es poden fer transferències o donacions totalment gratuïtes a altres usuaris. Cal tenir en compte, que les entitats financeres cobren comissions per fer transferències a altres comptes bancaris, principalment a d’altres països. El Banc Mundial (World Bank) ja va manifestar en el seu moment, que era totalment inapropiat que per fer una transferència de 200$ a un altre  país, s’hagi de pagar per aquest servei 50$. Facebook ofereix aquest servei d’enviament de diners a països estrangers totalment gratuït als seus usuaris de USA, tot i que l’empresa n’assumeix el cost ara per ara. Per tant, es probable que a la llarga, aquest cost es traslladi al consumidor però en tot cas, de ben segur que no serà tan elevat com el que cobren actualment les entitats financeres.

A la llarga, tota aquesta evolució o revolució de consum col·laboratiu en l’àmbit financer, podria fer que les entitats financeres i d’assegurances acabessin sent uns simples proveïdors invisibles, on tota la interacció amb els clients – pagaments, comerç electrònic i la banca diària- es portés a terme a través dels sistemes o plataformes digitals.

Si considerem que en un termini de 5 a 6 anys pràcticament tothom tindrà accés a internet, aquest factor pot suposar un canvi revolucionari en les formes de pagament. De manera que, podria ser que el diner físic i les targetes de crèdit o dèbit acabessin desapareixent. De fet, en els darrers any, pel nou any Xinès que es costum regalar diners, els asiàtics han preferit usar el WeChat (equivalent al Whatsapp aquí), per regalar diners als amics, coneguts i familiars, enlloc de fer servir el sistema tradicional de sobres vermells en paper.

(Visited 36 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya UOC. Experta en mercats financers, capacitació financera, banca electrònica, ètica i finances, i e-learning.
Comentaris
Deixa un comentari