Nova Competitivitat en l’Entorn (Global) de Negocis

14 març, 2017

ECONOMIA – Article publicat a 14 de Març de 2017.


Des de l’entrada de la gran recessió el 2007 als Estats Units i la seva posterior propagació a la resta del món, hem viscut un període de reconfiguració i reestructuració econòmica en pràcticament la majoria de sectors i tot i que amb particularitats a diferents països, a nivell global.


És ben sabut que a Espanya i Catalunya, l’entrada de la recessió financera va dur a la caiguda del sector cabdal de la construcció, sobretot per la falta de nou crèdit, que de fet emanava a última instància del Banc Central Europeu. Ara bé, la caiguda de la construcció i tots els sectors que en depenien dins una concentració horitzontal d’empresa, no fou l’únic. És conegut com multitud de sectors, sobretot els de fort apalancament, veieren com de cop les seves necessitats de finançament es trobaren bloquejades junt amb el fet de tenir passius financers, tant a curt com llarg termini, és a dir deute, de difícil pagament donada una contracció apareguda i propagada a una velocitat insòlita dins la història econòmica de cap país, degut sobretot al factor tecnològic TIC. Exemples en són sectors com el financer, el d’agricultura, el d’energia renovable (on a més s’afegeix un nou marc legislatiu), transport o fins i tot medi ambient. Després de la tempesta però, sempre ve la calma i encara que avui en dia l’escenari econòmic és incert, sembla que vivim un moment on almenys s’ha establert l’acceptació de la nova realitat socieconòmica.

Encara que no cal deixar de banda, en aquest article no en fixarem amb indicadors com la taxa d’atur o les afiliacions a la seguretat social, aquest anàlisi el deixem per un text futur, per tant ens centrem en termes d’empresa i en particular de pime. D’acord amb el Ministeri d’Economia Industria i Competitivitat, a Espanya, la taxa neta de creació de pimes, és a dir la diferència entre altes i baixes empresarials normalitzat, o el que és el mateix, dividit pel total d’empreses que es mantenen en actiu, va passar d’una taxa interanual del 5,2% el 2006 a -3% el 2008, taxa que aproximadament es va mantenir al fins al 2013, on fou del -1.3%. No ha estat fins a 2014 on hem tornat a trobar una variació positiva en l’índex interanual de creació de pime, situat en un 2%, i que a 2015 ha estat del 1.8%. En total, durant el període de crisi més fort fins el moment, de 2007 a 2013, es va destruir una xifra propera a a 500.000 pimes, trobant-nos que de 2014 a 2015 se n’han creat unes 150.000. Cal remarcar doncs, que és a 2014 on, per primera vegada des del 2006 s’han creat més pimes que no pas destruït. Dins aquesta estadística, si bé dins el sectors de Comerç al Detall i de Serveis de Menjar i Beguda es troba la major creació d’empresa, també són on hi ha més destrucció i per tant és on trobem una taxa neta de creació de pime baixa. Ara bé, és en el sector catalogat com Altres Activitats Professionals, Científiques i Tècniques, on a 2015 trobem una taxa neta més alta, amb un significatiu 10.3%, i curiosament el segueix el sector d’Activitats de Descontaminació i Altres Serveis de Gestió de Residus, amb un 10.2%.

Cal puntualitzar que dins l’estadística anterior, al parlar de pimes queda inclosa la figura de la persona física. És a dir, la dels treballadors en el règim d’autònoms. Doncs bé, durant tot 2015 aquesta forma és la predominant en la constitució d’una empresa, mentre que la societat limitada apareix en segon lloc. Trobem que a 2015 del total d’empreses creades, un 52% són en format d’autònom, és a dir, d’un sol treballador, mentre que el 35.6% del total creat són societats limitades, deixant altres formats en uns percentatges molt menors, de més d’un ordre de magnitud.

TIC - Isopixel

Així doncs ens trobem amb una configuració de nova empresa de dimensió reduïda, dominant en la creació neta dins el global d’empresa espanyola. Anem a veure ara algunes dades rellevants d’aquestes nano i microempreses. En primer lloc, el sector d’Altres Activitats Professionals, Científiques i Tècniques, es compon per els subgrups d’activitats de I+D+i, Assajos i Anàlisis Tècnics, Activitats Científiques i Tècniques, Serveis Tècnics d’Arquitectura i Enginyeria, Activitats Jurídiques i de Comptabilitat, Activitats de Consultoria de Gestió Empresarial, Publicitat i Estudis de Mercat i Serveis Veterinaris. En segon lloc, anem a estudiar algunes xifres comptables del sector, centrades sempre a 2015. A 2015 ens trobem amb que en la mitjana d’aquesta tipologia d’empresa, l’actiu corrent és un 44.1% de l’actiu total, les existències en són un 15.4% i l’immobilitzat material un 30%. És a dir, es dedueix que entre tresoreria (o actiu de fàcil conversió en líquid) i immobilitzat es troba el gruix de l’actiu. En vista d’aquestes xifres i en vista de la composició del sector, és a dir la naturalesa del treball que es realitza dins aquest, és temptador suggerir que ens trobem amb empreses amb un fort element TIC, ja sigui en productes TIC o en ús extensiu de TIC. A més, per l’activitat desenvolupada a cada subsector, es dedueix que l’actiu generador de la cadena de valor empresarial és de fet un intangible no valorat ni en comptabilitat en cap indicador econòmic estàndard: el coneixement.

Continuant dins l’estudi, ens trobem amb que el passiu corrent respecte els recursos permanents de les empreses del sector és del 40.2%, i que l’actiu corrent respecte els deutes a curt termini és d’un significatiu 446,6%. Afegit a aquestes dades, ens trobem amb que els acreedors comercials i altres deutes a pagar representen el 129% dels deutors comercials i altres deutes a cobrar. És a dir, ens trobem amb un sector de baix endeutament i on es realitzen cobraments amb antelació a pagaments. A més, ens trobem que l’efectiu disponible és el 82.4% dels deutes a curt termini i si considerem els deutors comercials, efectiu i actiu de fàcil conversió a líquid, tenim el no menyspreable 200% de deutes a curt termini. És a dir, ens trobem amb empreses de molt baix apalancament a curt, marcat per la mesura d’aquest en un actiu que és el 189,4% de l’exigible total. Aquestes xifres marquen també un sector que comptable i estadísticament sembla optimista, més quan la xifra de negoci suposa el 62.2% de l’actiu total. Aquí trobem, però un fort efecte fiscal, proper al 36%, quan en altres formes jurídiques ens movem entre el 24% i el 30% com a màxim. Per tant, el que es conclou és que de cares a una sortida a la crisi, sobretot en l’actual necessitat i impuls, no només social i econòmic, sinó també institucional del fenomen que avui en dia es coneix com emprendre, trobem una molt bona possibilitat d’èxit envers empreses i sector com el presentats en aquest document, el sector d’Altres Activitats Professionals, Científiques i Tècniques.

L’emprenedoria és ja una realitat, no només empresarial, sinó fins i tot docent. Ens trobem que el pla docent dels actuals graus d’Administració i Direcció d’Empreses, Economia i màsters universitaris relacionats amb aquests camps contenen assignatures explícites d’emprenedoria. Fins i tot trobem màsters especialitzats en aquesta activitat. Ara bé, al emprendre cal anar amb compte, ja que per exemple en els sectors de Comerç al Detall i de Serveis de Menjar i Beguda, ens trobem amb un ràtio de naixement d’empresa quasi equivalent al de mortalitat. Per contra, el sector d’Altres Activitats Professionals, Científiques i Tècniques, s’està situant com un dels més estables. I que significa això? Pel que hem vist aquí, significa que les empreses de nova creació amb bones perspectives de futur, és a dir competitives, es caracteritzen per ser molt reduïdes, d’una sola persona o un equip reduït de persones. També, es caracteritzen per l’ús extensiu de coneixement dins la seva cadena de valor, on junt amb l’ús de TIC o productes TIC permet una reducció en la major composició del passiu, sobretot en el referent a finançament. És a dir trobem una estructura de cost òptima on a última instància s’assoleix una xifra de negoci respecte el total de l’actiu a considerar que les defineix clarament com a competitives dins l’entorn actual, més quan en aquest tipus d’empreses, degut al component digital de l’operativitat i activitat, es caracteritzen per un cost marginal baix. Fixem-nos també, que ens trobem amb un sector on el moment actual és clau, doncs es on de fet hi trobem la generació d’empreses, la fornada, esperem, de la recuperació econòmica.

Global Business - Wikimedia CommonsAfegit a l’anterior, cal dir també, que es d’esperar que la naturalesa de l’activitat del sector impliqui una operativa a nivell global. És a dir, l’activitat centrada en coneixement, més si considerem elements TIC, suposa l’accés a formats de negoci on la digitalització hi és clau i on de forma natural, es té accés a mercats i segments globals. Aquí hi trobem des del treball, la venta de fet, a diferents països per un mateix producte o servei, fins a les activitats com les relacionades amb Internet of Things (IoT). Per tant, ens trobem amb un sector on les barreres i fronteres físiques estan desapareixent dins un moviment i activitat de globalització natural a ell. A més, fixem-nos que la característica d’empreses formades per equips petits suposa que aquests no poden utilitzar temps no directament relacionats amb la cadena de valor, per tant els hi cal externalitzar activitats que són importants per l’empresa però que no són de generació de valor. Aquí és usual trobar un autònom o una empresa formada per un petit grup de persones, on la comptabilitat es troba externalitzada, així com per exemple activitat de programació web, algunes tasques administratives i d’assistència o activitat de posicionament SEO. És a dir, ens trobem amb una estructura més gran que la pròpia nano o microempresa, on de fet, amb nucli a aquesta, cada activitat externalitzada representa un node de manera que la pròpia xarxa creada és de fet una empresa. Ens trobem doncs amb l’empresa xarxa, en contrast amb la clàssica xarxa d’empresa, i de fet és existent tant a Catalunya com Espanya des dels anys 90. Aquesta és una nova estructura econòmica en creixement, trobant-se cada cop més implantada degut a la nova competitivitat que presenta dins l’escenari actual, que recordem, és encara de recessió. Notem també que en aquest breu estudi hem deixat de banda la gran empresa, típicament grans societats anònimes, ja que tot i tenir un pes econòmic, representen només un 0.1% de la distribució sectorial d’empreses de l’Estat Espanyol.

Finalment, es important recalcar que junt amb el sector d’Altres Activitats Professionals, Científiques i Tècniques, trobem una taxa neta de creació de pime igualment significativa en el sector d’Activitats de Descontaminació i Altres Serveis de Gestió de Residus. Fixem-nos com els generadors de competitivitat descrits anteriorment, coneixement sobretot, es troben també en aquest sector. Ara bé, personalment, crec que caldria reflexionar si el moment econòmic actual ens ha portat també a un tipus de nova empresa, d’emprenedoria com la de Tony Soprano, qui en principi també es trobava al sector d’Activitats de Descontaminació i Altres Serveis de Gestió de Residus… crec que no és així, per sort Barcelona i Catalunya, no són New Jersey :).


Fonts utilitzades:
Base de dades, Secretaria General i Direcció General de la Indústria i de la Pime, Ministeri d’Indústria, Economia i Competitivitat.
Las Pyme Españolas y su forma societaria, ejercicios 2010-2014 y avance 2015, Colegio de Registradores de España (2016).
J. Torrent Sellens, J. Vilaseca Requena, Principis d’Economia del Coneixement. Editorial UOC (2005).
(Visited 134 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Project Manager i Investigador en i2TIC - Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Tutor i professor dels programes Executive Education MBAs i Programes Directius de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Comentaris
Deixa un comentari