Turisme, turistes i la diada de Sant Jordi a Catalunya: entre orgull i angúnia

TURISME – Article publicat a 19 d’Abril de 2018.


Quins significats simbòlics i materials té la diada Sant Jordi per a tu? Per a molta gent, la resposta és fàcil – una expressió de tres elements claus: la cultura (els llibres), l’amor (la rosa) i la identitat catalana. Un triangle equilibrat i ben bonic. Però si a aquest triangle hi afegíssim el menú especial de dinar de Sant Jordi (en un restaurant preferiblement local i on es mengi mínimament bé…), més l’escapada romàntica amb la parella en un hotel d’encant (si la diada cau en cap de setmana… o no)? I si després hi suméssim l’interès turístic de Sant Jordi com a espectacle i la seva projecció internacional a aquesta barreja d’elements ‘claus’? Potser aleshores aquell triangle equilibrat i delicat començaria a veure’s afectat.


Com et sents quan veus un/a turista al teu poble / barri contemplant el paisatge efímer d’un dia de Sant Jordi, amb una cara intrigada i plena de curiositat de ‘què deu voler dir tot això’?  És un sentit d’orgull cívic local o un atac d’ansietat?

Però m’estic avançant. En primer lloc, hauria d’haver-te preguntat com et fa sentir formar part d’una diada de Sant Jordi. Paradetes de llibres i de roses sobre un llenç de les quatre barres – el 23 d’abril llueix colors, sensacions i emocions. De fet, si ens limitéssim a parlar de la dimensió sensorial de l’espectacle riquíssim que representa aquesta diada a Catalunya, ja seria realment incomparable. Però qui hagi viscut de prop una diada de Sant Jordi a Catalunya sap que és molt més que merament un festival folklòric que complau els cinc sentits. Està inextricablement vinculat amb la identitat catalana a base d’un patrimoni tradicional evocatiu i integralment important per a Catalunya. A més a més, l’associació amb els enamorats i l’intercanvi de les roses i els llibres li consoliden la dimensió afectiva i la màgia particular que posseeix, fent que sigui valoritzat tant per les parelles com pels amants de la lectura.

Efectivament, durant un dia cada abril, la Diada de Sant Jordi permet que els residents d’un lloc es comportin més aviat com si fossin turistes al seus propis municipis (tal com assenyala en Lloyd, 2002). Aixequem el cap i mirem els nostres pobles amb uns altres ulls, amb una mirada diferent de com si anéssim cap al despatx. El fet de sortir al carrer, quedar amb els teus, passejar, anar a dinar i passar una bona estona mirant / comprant llibres i roses no només ‘fa barri’ sinó que ens permet adonar-nos de com de bonic és el lloc on vivim, tot vestit de senyeres, llibres i roses (literalment en el cas de la Casa Batlló l’any passat); o bé com diu en David Harvey – ens deixem intoxicar per la festivalització de l’espai.

Fins aquí, tot genial. I és cert que fins fa uns anys, l’evolució de la diada de Sant Jordi havia seguit una trajectòria força orgànica com a expressió popular socio-cultural, però cada vegada més s’estan veient canvis (alguns subtils; altres no tant). Mica en mica, la dimensió comercial i internacional de la diada de Sant Jordi ha anat a més. Sabem que els paral·lelismes entre els significats romàntics de Sant Jordi i els del dia de Sant Valentí no es dibuixen fàcil ni còmodament, i sempre hi ha hagut un cert nivell de rebuig del 14 de febrer com a celebració sobre-comercialitzada i implantada a Catalunya. En canvi, Sant Jordi s’ha vist com el dia dels enamorats de veritat, amb els seus gestos amorosos més subtils i, per tant, més autèntics i més sincers. No obstant, el gest romàntic d’anar a dinar el 23 d’abril amb la parella tampoc s’ha salvat de la comercialització. En molts restaurants, la diada de Sant Jordi s’ha apuntat a la festa dels menús especials, a preus diguem-ne ‘elevats’, d’aquells que es veuen en abundància per cap d’any i el dia de Sant Valentí i que tendeixen a augmentar la sensació d’experiència empaquetada.

Escapades Sant Jordi. Font: petitsgranshotelsdecatalunya.com

Més enllà d’aquesta competència percebuda entre el cor vermell de Sant Valentí i la rosa vermella de Sant Jordi, podem dir que ja existeixen alguns altres conflictes existencials a l’hora de parlar del sentit de propietat de Sant Jordi. Efectivament, aquests conflictes també es basen en la seva comercialització, i fins i tot en la seva relació amb el turisme. Veiem algun problema en  compartir l’encant i escampar la seva màgia particular una mica? En teoria, no. Sempre que se senti un element d’orgull en veure que la gent que visita Catalunya estan gaudint de l’espectacle singular que representa el 23 d‘abril i sobretot, que l’essència de Sant Jordi no es vegi afectada.

Quins són aquests nous elements que s’estan veient pels volts del 23 d’abril? Aquí per una banda podem parlar de la internacionalització de la diada de Sant Jordi i per l’altra, de la seva dinamització / comercialització en l’àmbit més aviat local. També s’han promogut desplaçaments en forma d’escapades romàntiques, que impliquen unes mobilitats nacionals cada vegada més amples. Ara hi donarem un cop d’ull.

 

Sant Jordi i l’Escenari Global

 

La promoció de la diada de Sant Jordi a l’exterior s’ha dut a terme fa molt de temps i es planteja com a bona manera de difondre la cultura catalana i destacar l’oferta turística / patrimonial de Catalunya, per tal de generar demanda turística. Aquest any, amb la intenció d’internacionalitzar la diada de Sant Jordi, la Generalitat de Catalunya ha organitzat vàries activitats dins dels actes programats en el marc de “2018 Any Europeu del Patrimoni Cultural”. Amb la intenció de donar a conèixer internacionalment la tradició de la rosa i el llibre per Sant Jordi, s’han organitzat accions com:

  • Meet the press: una trobada entre periodistes, en la qual els professionals locals acompanyaran els seus companys de fora de Catalunya al llarg del dia de Sant Jordi per donar-lo a conèixer de primera mà. Després recorreran diferents escenaris de llibres al llarg del territori català.
  • Concurs internacional d’aparadors de llibreries, organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya als principals mercats emissors. Aquesta actuació es reforçarà per una estratègia de promoció en xarxes socials, amb votacions en línia i sorteigs d’estades a Catalunya.
  • Campanya de dinamització a les xarxes socials a nivell mundial.

A més a més, segueixen havent-hi també moltes celebracions de Sant Jordi arreu del món, a vegades mitjançant les delegacions internacionals de la Generalitat de Catalunya (per exemple, a França) i a vegades per motius més micro-individuals, com per exemple al Japó. Fins a quin punt aquestes celebracions acaben generant visites turístiques a Catalunya és més aviat difícil a quantificar, però podem suposar que té algun efecte en aquest sentit.

 

Sant Jordi i l’Àmbit Local

 

En molts contextos locals a Catalunya hi ha una programació cultural / popular que acompanya la diada (a vegades impulsada pel sector públic, a vegades per a les associacions de comerciants i entitats socials i culturals). Aquí no hi ha res nou – fins un punt això sempre s’ha vist – però últimament està en augment i a més, amb senyals que hi ha una certa promoció turística al darrera.  No és sorprenent que el sector turístic vegi potencial en la diada de Sant Jordi, i aquest interès s’ha materialitzat de diverses maneres.

L’enfocament en la majoria dels casos ha estat la dinamització d’espais públics, per a emmarcar l’esdeveniment amb un fons visual ric en colors i sons (tornem-hi amb la festivalització), a més d’estimular el consum local durant aquell dia (als restaurants, llibreries, equipaments culturals, monuments). Olesa de Montserrat, per exemple, a més d’activitats literàries, destaca la seva gastronomia local i convida a “un dia amb diferents activitats, també, com el lliurament de premis del concurs infantil i juvenil de conte i narració breu en català, en el qual participen alumnes de les escoles del municipi; tallers infantils i estands d’entitats; ambientació musical, i tastets de la nostra cuina a càrrec de restaurants olesans”.

Escapades Sant Jordi. Font: petitsgranshotelsdecatalunya.com

Això sí, gairebé sempre es dóna el màxim de protagonisme al llibre, donat que la diada de Sant Jordi també és el dia internacional del llibre. Moltes entitats de gestió turística publica inclouen la diada a la seva agenda d’activitats, convidant tant la ciutadania com els visitants a gaudir dels actes i de l’encant, i fins i tot s’hi involucren de forma més directa, muntant paradetes de venda de llibres de temàtica turística (es fa per exemple a Subirats i Lleida). Enguany, com cada any, l’Ajuntament de Barcelona col·laborarà en la gran diada del llibre amb activitats literàries i cíviques.

A part de les parades de llibres, un dels elements més visibles d’aquesta dinamització de l’espai públic consisteix en l’organització de rutes i itineraris literaris, com per exemple les rutes proposades per femturisme.cat, irbarcelona.cat i Turisme de Barcelona. Una altra novetat en els últims anys és la promoció de paquets i estades / escapades ‘romàntiques’ en el marc de la diada de Sant Jordi, com per exemple fan des de l’empresa petitsgranshotelsdecatalunya.com i el proveïdor d’allotjaments turístics yays.com (en aquest cas, fins i tot enfocat en mercats internacionals).

 

“Les millors ofertes i escapades per celebrar un Sant Jordi romàntic a Catalunya…  Per a celebrar un Sant Jordi inoblidable, regala a la teva parella una rosa, un llibre… i una escapada romàntica en algun dels nostres hotels amb encant!” (petitsgranshotelsdecatalunya.com)

 

L’ús de l’espai públic per a la celebració de Sant Jordi sense dubte consolida la relació estreta entre els barris / municipis i els seus residents – tot ‘fent barri’. Però en quin moment el consum turístic (i pseudo-turístic) de festivals folklòrics com és la diada de Sant Jordi es converteix en una dilució del seu sentit i significat? O potser Sant Jordi és un esdeveniment força més resilient del que ens adonem, capaç de resistir la dilució?

La presència elevada de visitants, com ben bé sabem, pot afectar aquesta relació entre llocs i residents de diferents maneres. En realitat, la reacció a la presència del turisme (o millor dit, als seus efectes més visibles) va des de l’orgull local cívic i el goig de compartir la diada amb la gent que l’està vivint per primer cop, fins al rancor, la intolerància i els crits de turismificació del patrimoni intangible. S’ha de dir també que la percepció de la comercialització, l’aglomeració i el consum turístic de Sant Jordi no significa el mateix en una gran ciutat que en un poble rural.

Sigui quin sigui el context geogràfic, a l’època actual, és discutible que la Diada de Sant Jordi sigui realment un festival que cal defensar d’una onada de comercialització i turismificació. Hi ha arguments per al sí i per al no.

 

“Cada vegada més, el sentit profund de la diada de Sant Jordi, una cita tradicionalment marcada pel seu caràcter social i cultural, es veu difuminat per l’afany comercial.”  (Capdevila, 2017).

 

Sempre se sentiran algunes veus que xiuxiuegen sobre la comercialització de Sant Jordi com a festival de caire folklòric i adverteixen del seu consum per ‘finalitats turístiques’. Però bé, sembla que encara existeix una certa resiliència; un cert nivell d’orgull local cívic a l’hora de veure un/a turista amb la boca oberta i somrient en trobar-se amb un espectacle realment bonic que tan bé expressa l’essència de la catalanitat. I no oblidem-nos de l’escala relativament petita de l’interès turístic com a part proporcional de la intensitat dels fluxos de gent. Aquells visitants que s’encreuen amb una diada Sant Jordi en plena marxa per casualitat no són responsables de les aglomeracions que es veuen a les Rambles, la Rambla Catalunya i el Passeig de Gràcia, per exemple.

Com pot anar tot això en el futur? En el context dels llocs on més conflicte s’observa, potser és el moment d’obrir un diàleg sobre com es podrien harmonitzar els patrons de mobilitat particulars del 23 d’abril (per exemple, mitjançant una redistribució estratègica dels autor/es més conegut/des que signen llibres, per tal d’equilibrar les aglomeracions en els llocs de més concentració). Però a la vegada, segurament tenim l’idea que no s’hauria de tocar la natura ‘orgànica’ de la distribució geogràfica més aviat espontània d’aquesta diada. En aquest sentit, és interessant (i tranquil·litzador) que el nou Pla Estratègic de Turisme de Barcelona (PET2020) no hagi tingut expressament en compte cap paper ‘estratègic’ per a la diada de Sant Jordi a l’hora de parlar de turisme a la ciutat de Barcelona, implicant una necessitat de respectar la forma orgànica i espontània de Sant Jordi a la ciutat.

Probablement el repte és semblant al que ja persisteix des de fa molt de temps en molts contextos turístics i en molts grans esdeveniments – com gestionar l’espontaneïtat sense que deixi de semblar espontani (un oxímoron evident, s’ha de reconèixer…), i com reconciliar tots els interessos i preocupacions que ens envolten cada 23 d’abril a Catalunya. De totes formes, la convivència entre aquests diferents ‘móns’ de Sant Jordi és clau, i el sentit comú i el seny també ho són.


 

Fa quasi dues dècades que la barcelonina d’adopció Dra. Julie Wilson segueix encantant-se cada 23 d’abril amb la diada de Sant Jordi. És professora agregada en els Estudis d’Economia i Empresa i membre del grup de recerca NOUTUR (Noves Perspectives en Turisme i Oci) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els objectius de la seva activitat investigadora actual inclouen l’evolució de l’espai turístic (tant urbà com rural), els impactes de l’economia col·laborativa a l’espai turístic i el paper de la cultura i la creativitat en el desenvolupament del turisme.

 


Julie Wilson - Turisme - UOCJULIE WILSON

Professora agregada als Estudis de Turisme – Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

 


 

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *