Turisme col•laboratiu? Què tal si millor parlem de cooperativisme o capitalisme de plataforma?
17 maig, 2018
TURISME – Article publicat a 17 de Maig de 2018.
L’economia col·laborativa és un àmbit socioeconòmic basat en una sèrie d’elements unificadors com són: les possibilitats que les noves plataformes tecnològiques permeten a l’hora de generar relacions econòmiques entre iguals i generar noves lògiques de consum, treball o govern; la compartició dels recursos enlloc de la seva possessió; i el mitjà que representen les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’hora d’accedir a aquests recursos.
L’economia col·laborativa és un àmbit socioeconòmic basat en una sèrie d’elements unificadors com són: les possibilitats que les noves plataformes tecnològiques permeten a l’hora de generar relacions econòmiques entre iguals i generar noves lògiques de consum, treball o govern; la compartició dels recursos enlloc de la seva possessió; i el mitjà que representen les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’hora d’accedir a aquests recursos.Dins de l’àmbit socioeconòmic que representa l’economia col·laborativa, cal diferenciar molt clarament entre dues vessants que en caracteritzen el seu rol o no transformador, social i solidari:
- La vessant procomú. És un subàmbit que es basa en una nova forma de producció i consum que parteix de les tecnologies de la informació i la comunicació, proposant però la cooperativització d’aquestes plataformes tecnològiques. Des d’aquesta perspectiva es proposen alternatives en cadascun dels punts de conflicte o tensió on es troben immerses avui la majoria de plataformes. És a dir, gran part dels esforços van destinats al fet que aquest espai de satisfacció de necessitats no es converteixi en un mercat absolutament desregulat i subjecte a uns nivells d’acumulació de poder i riquesa desproporcionats per part de les grans plataformes, sinó en àmbits de treball, consum… cogovernats pel conjunt d’usuaris, treballadors i prosumidors, des d’un enfocament d’aportació al comú i no tant des d’una perspectiva eminentment utilitarista. Forma part de la vessant procomú el cooperativisme de plataforma. Aquest proposa una economia col·laborativa que combina el millor de les plataformes digitals amb els següents deu principis cooperativistes: la propietat col·lectiva de la plataforma; el pagament decent i la seguretat de renda; la transparència i la portabilitat de les dades; l’apreciació i el reconeixement del valor generat; les decisions col·lectives en el treball; un marc legal protector; la protecció transferible dels treballadors i la cobertura de les prestacions socials; la protecció enfront de les conductes arbitràries en el sistema de rating; el rebuig a la vigilància excessiva en el lloc de treball; i el dret dels treballadors a desconnectar.
- En contraposició a la vessant procomú de l’economia col·laborativa trobem la vessant corporativa. Està vinculada a un relat neoliberal que argumenta que aquesta economia permet augmentar la competitivitat i fer més eficients els mercats, motiu pel qual sol rebre també el nom de capitalisme de plataforma. És una nova forma de producció i consum que parteix de les tecnologies de la informació i la comunicació, però sense especificar valors ni criteris de funcionament. Respon a lògiques estrictament mercantils, tant des d’un punt de vista de finançament (sovint amb fons d’inversió i capital risc) com d’organització interna i repartiment d’excedents. Malgrat que sobre el paper promou allò col·laboratiu, la seva principal motivació és l’interès propi, ja que es mou sobretot per la utilitat de les plataformes i no tant pels valors que hi ha darrere.
Tal i com s’apunta en l’article “La forma de consumir evoluciona: Consumo colaborativo en el ámbito del turismo”, escrit per Judit Barullas i publicat el 12 d’abril d’enguany en aquest mateix blog, l’economia col·laborativa en el sector turístic (o turisme col·laboratiu) ha emergit amb molt empenta sobretot gràcies al creixement de plataformes que han popularitzat el terme “compartir” per a definir el seu projecte, tot i que amb un propòsit merament de lucre. En aquest mateix article s’apunta també a la necessitat de diferenciar entre les plataformes d’allotjament turístic sense afany de lucre, on la propietat s’intercanvia o els viatgers són acollits en el sofà de casa (plataformes sharing) i la moneda de canvi és la confiança (com per exemple Knok) o l’hospitalitat (com per exemple Couchsurfing), de les plataformes on l’espai privat és llogat comercialment (les anomenades plataformes pseudo-sharing, com seria el cas d’Aribnb). El motiu de perseguir aquesta diferenciació és que els problemes recents d’algunes plataformes turístiques amb afany merament de lucre, que es consideren part de l’economia col·laborativa, no han fet més que propagar una mala imatge d’aquest àmbit socioeconòmic com a conseqüència dels desafiaments legislatius i els conflictes ocasionats en els darrer anys entre les parts interessades.
En base a tot l’anterior, i a títol personal, considero que caldria ser molt curosos a l’hora d’emprar el terme “economia col·laborativa” d’una manera tant trivial com s’està duent a terme avui en dia. En particular, i en el cas de l’àmbit turístic, caldria diferenciar molt clarament el que és un turisme col·laboratiu des de la vessant procomú, com seria el cas de Knok i Couschsurging, del que és un turisme col·laboratiu des de la vessant corporativa, com seria el cas d’Airbnb. Considero que no és vàlid, ni molt menys, emprar el mateix terme “economia col·laborativa” en dos subàmbits socioeconòmics tant distants i oposats entre sí a nivell de principis. Potser hauríem de deixar de parlar d’economia col·laborativa en general, i centrar-nos més en els principis que les diferents tipologies d’aquesta promouen, ja sigui parlant de cooperativisme de plataforma o de capitalisme de plataforma. Intentar aglutinar el cooperativisme i el capitalisme dins d’un mateix paraigües resulta, com a mínim, sorprenent. El cooperativisme, com a moviment de l’economia social i solidària, té com a eixos vertebradors la gestió democràtica i participativa, l’orientació a les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat. Res més lluny de la realitat capitalista del sistema socioeconòmic predominant.
Per a concloure, i des del meu punt de vista, algunes organitzacions estan emprant el terme “economia col·laborativa” amb l’afany d’aparentar quelcom que dista molt del que realment són, del que realment promouen, generant tant engany com confusió. Es tracta d’una estratègia de màrqueting en tota regla. Potser ha arribat l’hora d’anomenar les coses pel seu propi nom, pel que són i pel representen, no pas pel que volen aparentar ser. Al cap i a la fi, no tot s’hi val per a captar usuaris o, amb un llenguatge més capitalista, no tot s’hi val per a captar clients…!!!
