Mercat laboral i turisme

TURISME – Article de Joan Miquel Gomis publicat a  El Periódico (CATES) a 19 de Juliol de 2016.


El model turístic, reflex de la governança d’un territori, fixa el format dels seus llocs de treball


La transversalitat és una de les característiques definitòries de les activitats turístiques. Tal és la seva rellevància i complexitat que sovint es produeixen confusions al definir l’abast dels límits del turisme com a sector. Des del punt de vista de l’oferta és relativament fàcil identificar els atributs essencials de les empreses i organitzacions que formen part, per exemple, del sector de l’automòbil o el químic. Però, donada la seva heterogeneïtat, resulta complex reunir aquests atributs comuns per a l’àmbit del turisme. Una fórmula útil per aproximar-se a aquesta realitat la facilita el canvi de la perspectiva que proporciona la substitució de l’anàlisi de l’oferta pel de la demanda. Es tracta de centrar l’estudi en el mesurament del comportament (i específicament de la despesa) que els turistes realitzen en un territori per avaluar el seu impacte i delimitar l’abast del sector i la seva influència real en aspectes tan rellevants com el mercat laboral. Un indicador bàsic per mesurar els beneficis socials reals d’una activitat econòmica en un determinat territori.

D’aquesta manera, juntament amb les activitats considerades pròpies del turisme, com és el cas de l’hoteleria o la intermediació, podem també constatar com una part significativa de la despesa dels turistes es dirigeix a altres activitats en proporcions dispars com passa en l’àmbit del transport amb les aerolínies. Però també en el cas del servei públic de metro o el privat de taxi, per exemple a Barcelona, que tenen com a principals clients els residents locals, però en el volum de vendes del qual el pes dels ingressos generats pels turistes és molt significatiu. I el mateix ocorre en determinats àmbits del comerç, l’oci o la cultura. Fins i tot entre proveïdors industrials o agrícoles com els productors de cervesa que també consumeixen els turistes, a vegades en excés. Activitats econòmiques en què influeix el turisme i entre les quals s’identifica un ampli i variat ventall de condicions laborals.

Tourist_attractionsEn aquest context, ¿de què depèn la qualitat o precarietat del mercat laboral d’una determinada societat? Més enllà dels evidents factors vinculats a l’entorn econòmic i d’aspectes com els seus nivells de productivitat, de manera simplificada podríem assenyalar diversos condicionants: la seva fragilitat o fortalesa institucional, la seva justícia, els principis d’equitat que la regeixen, la seva transparència… En definitiva, de la seva maduresa democràtica, del grau d’orientació de la governança al bé comú. Per això no és el mateix parlar de condicions laborals a Suècia o a Àustria, que fer-ho a Qatar, als Estats Units, a bona part dels països dels països del sud o a Catalunya.

Donada la seva transversalitat, el model turístic és el fidel reflex del sistema de governança d’un determinat territori. Un escenari en què identifiquem dos extrems. Per un costat, el model de governança ideal integrador que potencia els criteris de sostenibilitat, no tan sols econòmica, sinó mediambiental i social. Un model que incentiva la creació de valor afegit en tots els processos de producció de serveis, en què la formació juga un rol rellevant, amb una planificació que contempli la conciliació dels interessos de la iniciativa privada (amb més orientació al curt termini) i els del bé comú i la seva irrenunciable visió de llarg termini per la qual ha de vetllar el poder públic. En aquest escenari, el turisme pot actuar com a eix vertebrador d’activitats econòmiques i llocs de treball que faciliten avantatges competitius de les seves sinergies. No només les ja conegudes com el comerç o el moviment firal. També i fonamentalment les relacionades amb el consum de proximitat tant de productes agraris com industrials. Un model que persegueix una idea, una marca (¿utòpica?) de territori en què es puguin identificar (o gairebé) residents i visitants a la vegada.

A l’extrem oposat hi ha el model desintegrador que representaria just el contrari. Clara orientació a la rendibilitat basada en la producció a baix cost, obviant criteris de sostenibilitat ambiental i social. Visió a curt termini amb descoordinació entre interessos públics i privats. Llocs on la imatge turística projectada és oposada a la real, en la quall turistes i residents viuen en mons paral·lels.

Entre aquests dos extrems hi ha una àmplia gamma de grisos, múltiples combinacions possibles, a vegades barrejades en un mateix territori. Convé identificar en quin punt es troba cada destí i planificar, a partir d’aquí, les estratègies que amb més eficiència facilitin la distribució de la riquesa que genera el turisme. Una reflexió que donada la precarietat laboral creixent es pot traslladar a la resta de sectors.


Joan Miquel Gomis

JOAN MIQUEL GOMIS

Director del Programa de Turismo – Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


 

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *