L’ocupació de les persones amb discapacitat en el sector turístic

LLUÍS GARAY TAMAJÓN

/ TURISME – 30 d’abril de 2019


turismo mapa

El passat 21 de març es va presentar a la seu de la UOC a Madrid la nova Càtedra de Discapacitat, Ocupació i Innovació Social en línia, fruit de l’aliança entre la Fundació Randstad i la Universitat Oberta de Catalunya.

Es tracta d’un projecte realment interessant i amb voluntat d’impacte social del que tinc el plaer de formar part del consell assessor i que ha nascut amb l’objectiu d’indagar al respecte de la necessitat d’oferir una ocupació digna a les persones amb discapacitat, amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com aliades de primera línia. Precisament ha sigut en relació a aquest objectiu i connectat també a les meves responsabilitats com a director del grup de recerca en turisme i oci NOUTUR a la UOC que una primera indagació personal i professional m’ha portat a tenir un primer coneixement del que s’ha estudiat i que es coneix al voltant de l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat en el sector turístic, una de les activitats econòmiques que, per sí sola, genera més ingressos i també més ocupació a nivell global.

Campanyes de conscienciació per a superar prejudicis

Una primera cerca d’informació al respecte del tema ja ens ofereix un panorama clarificador al respecte: els estudis al voltant de l’ocupació de persones amb discapacitat han estat escassos en relació a una literatura tant extensa com la relacionada amb l’activitat turística, encara que s’ha de subratllar la proliferació de nous estudis en el darrers anys. En tot cas, i amb alguns antecedents previs, es pot dir que un major interès pel tema es desperta als anys noranta, quan diferents estudis ja posaven de relleu la importància de la cultura corporativa per tal de superar les barreres d’actitud, comportament i físiques per aquest col·lectiu, observant alhora la major probabilitat que aquest acabés portant a terme ocupacions poc qualificades en termes absoluts o en relació a la formació dels seus membres.

Alguns d’aquests estudis assenyalaven també l’impacte negatiu dels prejudicis entorn al col·lectiu per part dels ocupadors, en moltes ocasions causats per la manca d’informació. A més, més enllà de l’interès acadèmic, i en contra d’aquests prejudicis, una iniciativa destacada va ser la engegada en aquesta dècada per la “Marriott Foundation for People with Disabilities“, que durant prop de vint anys va portar a terme diferents campanyes de conscienciació al sector turístic demostrant els beneficis de la ocupació al mateix per a les persones amb discapacitat però també per la pròpia industria.

Impactes positius de la contractació de persones amb discapacitat al sector turístic

Ja al segle XXI, nous estudis van demostrar que al turisme s’estaven fent avenços pel que fa a la contractació de persones amb discapacitat pels seus mèrits i capacitats, destacant de manera molt especial la utilitat dels programes de formació entre el gruix dels ocupadors i treballadors al respecte de la discapacitat, encara subratllant la necessitat de disposar de més recursos i finançament per poder tirar endavant una major integració.

Mentrestant, altres resultats demostraven ja la incidència positiva en la qualitat del servei i la reducció de costos relacionada amb la contractació de persones amb discapacitat en directa relació amb la seva determinació i paciència (demostrada per sobre de la mitjana del total d’ocupats), sempre tenint però en compte les limitacions per dur a terme determinades ocupacions depenent de la discapacitat.

Al darrer lustre, noves iniciatives i referències han vingut a actualitzar aquestes idees. Entre els principals resultats trobats es pot destacar el fet que les persones amb discapacitat eren més lleials, puntuals i cooperatives que la mitjana dels treballadors, representant en aquell moment entre un 10 i un 15 per cent del total d’ocupats, un percentatge menor que a d’altres sectors. En aquest context, es destacava un nou element, el relacionat amb l’impacte positiu de les representacions de la discapacitat als propis lloc de treball i com aquestes podien ajudar a trencar barreres com les esmentades prèviament.

Al respecte sorgia una iniciativa particular ben interessant, la portada a terme pel programa documental “The Special Needs Hotel, emès pel canal públic de televisió de Nova Zelanda TVNZ al 2017. El programa feia un seguiment de les experiències de diferents persones amb discapacitat en la seva formació per treballar al sector de la hoteleria i el turisme, mostrant de manera efectiva l’adquisició de competències necessàries per aquest entorn alhora que potenciant la consciència d’independència envers els participants (persones joves amb alguna discapacitat). També mostrava les dificultats en un context encara marcat per una idea esbiaixada de “professionalitat” alhora que apuntava a la necessitat del món dels recursos humans de reconsiderar la formació ocupacional, que un futur hauria d’estar més guiada per criteris ètics i no-discriminatoris.

Les TIC, un aliat per a les persones amb discapacitat

Per finalitzar, als darrers anys la visió de la ocupabilitat de les persones amb discapacitat al sector turístic s’ha interessat també en dos elements que actualment es situen com a motors empresarials en una àmplia varietat de contextos: la responsabilitat social i l’impacte de les noves tecnologies.

Així, des de la perspectiva de la responsabilitat social s’apunta a la necessitat que les companyies formulin de manera explicita com i de quina manera s’ha de tractar la inclusió de la discapacitat en les seves plantilles, alhora que resulta indispensable comunicar els avenços al respecte i fer més visibles els beneficis derivats, tant per la companyia com pel seu entorn. El focus novament s’haurà de situar en la superació de les barreres físiques i mentals per tal de poder portar a terme aquestes iniciatives, sensibilitzant a treballadors i directius, adaptant els processos i creant incentius pel canvi. Per la seva banda, les TIC proveeixen de noves oportunitats per la formació inicial i continuada del col·lectiu, superant barreres a partir del suport a la formació en qualsevol moment i espai, amb especial utilitat en un sector com el turístic que desenvolupa tasques molt intensives en coneixement i on la creativitat, la disciplina i les habilitats socials són especialment rellevants.

En definitiva, l’interès per aquests temes ha de continuar evolucionant i donant nous passos en els propers anys. La major part d’aquests estudis i iniciatives ens ajuden a entendre que la discapacitat és part de la diversitat de les comunitats humanes i ha de deixar de considerar-se com una desviació. No tenir en consideració aquest col·lectiu implica no només una injustícia des del punt de vista social i ètic, sinó també una pèrdua d’efectius particularment valuosos per fer millorar les nostres organitzacions i el nostre entorn.

No en va, com bé assenyalen alguns dels estudis consultats, està demostrat que una major integració d’aquest col·lectiu millora la experiència turística, fent-la més diversa, humana, única i memorable.


*Lluís Garay és Doctor en Economia i director del màster universitari en Responsabilitat Social Corporativa dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) . També és director del grup de recerca NOUTUR.

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada