La llarga distància a baix cost

TURISME – Article de Joan Miquel Gomis publicat a  El Periódico (CATES) a 20 d’Abril de 2017.


El naixement d’aerolínies com Level desafia les bases tradicionals del model de transport.


Des que Easyjet i Ryanair van expandir el concepte de baix cost, a Europa s’ha especulat amb la possibilitat que aquest format es traslladés als vols de llarga distància. Una opció sobre la qual aquestes companyies, tan proclius a l’optimisme empresarial, no s’han mostrat entusiastes. Com ja s’ha assenyalat, entre els eixos d’aquest model figuraven inicialment la seva aposta pels aeroports secundaris, o de primer nivell en hores baixes, i l’externalització del màxim nombre de processos de producció possibles per minimitzar una estructura de costos fixos que inclouen sous més baixos que els de la mitjana del sector. Una proposta que introduïa també l’externalització i la flexibilitat en serveis com el càtering a bord.

A aquests factors se’ls en afegien dos més també bàsics: operacions punt a punt en els seus vols sempre de curta o mitjana distància (per volar amb un mateix model d’avió amb el seu conseqüent estalvi en manteniment i reduir el consum de nits d’hotel de la tripulació) i la comercialització a través d’internet. Així, deixant de costat les seves implicacions socials, Easyjet i Ryanair apareixien en posicions destacades en els índexs de productivitat del sector, molt per davant de companyies tradicionals com Iberia o British, el nucli d’IAG.

Level Plane¿Per què Easyjet i Ryanair no han fet el salt a la llarga distància i ara ho fa IAG amb Level? Fidels al seu model, han considerat que el salt al llarg radi els obligaria a trencar amb l’essència d’alguns dels factors clau del seu èxit, assumint excessius riscos. Semblava consolidat un escenari a Europa on el model de baix cost s’imposava en els vols de curta i mitjana distància. El llarg radi es deixava en mans dels grans grups que unien sinergies en aliances per aprofitar economies d’escala amb operacions en xarxa que alimentessin connexions més complexes i teòricament més rendibles.

Després de diversos rumors sobre la implantació del baix cost en la llarga distància, el 2014 es van realitzar les propostes de la islandesa Wow i la noruega Norwegian. Quan encara no han consolidat la seva oferta, apareix la competència d’IAG amb Level. Amb una capacitat financera que li pot fer resistir un previsible període inicial de pèrdues, l’objectiu de Level és situar-se com a primera companyia de baix cost en llarga distància.

La xarxa de connexions de Vueling i el seu centre d’operacions a Barcelona (pol d’atracció turística de primer ordre) són avantatges. Com a reptes, la capacitat per traduir a la llarga distància els factors d’èxit del model de baix cost intraeuropeu. Sense oblidar variables com el preu del combustible (favorablement baix els últims anys) i la reacció de la competència en aquest mercat, especialment el de les aerolínies del Golf que, com Qatar, Emirates o Etihad, mesuren la seva productivitat en petrodòlars.


Joan Miquel GomisJOAN MIQUEL GOMIS

Professor dels Estudis d’Economia i Empresa. Director del Programa de Turisme – Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *