‘Free riders 3.0’

TURISME – Article de Joan Miquel Gomis publicat a  El Periódico (CATES) a 13 de Juny de 2017.


Algunes innovacions disruptives, més que tecnològiques, són juridicofinanceres


D’origen anglosaxó, el concepte de ‘free rider’ s’utilitza des de fa dècades en àmbits com l’economia i la ciència política per referir-se a la figura de qui es beneficia d’un bé o servei, generalment públic, sense contribuir al seu manteniment. Un exemple clàssic és el de la persona que viatja en transport públic sense bitllet. Però hi ha altres casos que mostren la transversalitat del fenomen. Un ‘free rider’ podria ser, entre molts altres, el treballador que es beneficia de les millores laborals que puguin obtenir els sindicats als quals no està afiliat, el pacient que abusa de la gratuïtat de les medecines, les persones que evadeixen impostos o les que (sovint molt a pesar seu) actuen en l’economia submergida

Les teories sobre aquest fenomen són complexes. Tant com els grups d’individus en què es desenvolupen. Es considera que com més reduït és un grup, més difícil és que el ‘free rider’ passi desapercebut. I a la inversa. Per això, qüestions com la globalització (que tendeix a eliminar fronteres per a la lliure circulació de capital i de béns i serveis, encara que no de persones) afegeix elements que situen la dimensió del problema a escala mundial. Exemples com l’existència de paradisos fiscals, són també molt il·lustratius del grau de sofisticació que pot adquirir la figura del ‘free rider’ i de la rellevància que per afrontar aquest problema assumeixen els poders públics en el seu objectiu democràtic de defensar el bé comú. Encara que en massa ocasions, com ens demostren casos pròxims de trista actualitat, els que haurien de vetllar per aquest bé no només no actuen, sinó que incentiven o directament participen i es lucren amb aquest tipus d’activitats.

metro barcelona

L’avenç tecnològic introdueix elements que accentuen la complexitat del fenomen. Ningú mínimament informat pot dubtar dels efectes que la denominada quarta revolució industrial pot tenir en les nostres vides, amb la irrupció d’innovacions que aplicades racionalment haurien de facilitar millores en les condicions de vida dels humans. Innovacions disruptives que en el camp de la intel·ligència artificial i la seva utilització en els més variats àmbits, com la robòtica, plantegen un escenari que, mal resolt, pot posar en dubte aspectes estructurals del sistema de distribució social. En aquest entorn s’identifiquen conflictes d’interessos entre actors econòmics tradicionals que perden protagonisme i els emergents que en guanyen. S’imposa un canvi de regles global molt difícil d’aplicar per la velocitat d’aquest avenç tecnològic i la diversitat de les normativa internacionals. Camp adobat per a aquells que, en aquest trànsit, aspiren a obtenir benefici de les llacunes legals existents. Lluny del ben comú, s’emparen més que en disrupcions tecnològiques, en innovacions juridicofinanceres per extreure i deslocalitzar beneficis de la comercialització de béns i serveis bàsics locals (energia, transport, vivenda…) en qualsevol part del planeta. És el sofisticat ‘free rider’ 3.0.


Joan Miquel Gomis

JOAN MIQUEL GOMIS

Professor dels Estudis d’Economia i Empresa. Director del Programa de Turisme – Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


About Economía y Empresa

Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) /

Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *