Festes i festivals d’estiu: El refrescant èxit social d’una proposta cultural

TURISME – Article publicat el 5 de juliol de 2015 al diari La Mañana


Un indicador clar del fet que ens endinsem en l’estiu és la proliferació de festes i festivals que es despleguen pel panorama cultural i de lleure català. Aquests esdeveniments prenen formats i manifestacions variadíssimes que inclouen propostes de festivals de gran pressupost que aposten per suplir la finalització de la temporada d’òpera i la programació teatral (com ara el Festival de Peralada), festes de promoció de productes locals on es barreja tradició, identitat local i mercadeig (com pot ser la Festa de la Cirera de Torrelles de Llobregat), festivals urbans de gran abast (com el Grec de Barcelona) o manifestacions de cultura popular que són impulsades, amb el suport de l’administració local, per associacions i entitats locals (n’és el cas de l’Aquelarre de Cervera) o per institucions culturals (per exemple, la Festa de la Música a Lleida).

Festes i festivals representen alguna cosa més pel territori que la posada en escena d’una programació cultural i/o festiva per al consum cultural o pel manteniment de la tradició local. És ben cert que generen innegables efectes de tipus econòmic. A les comarques de Lleida esdeveniments com la Fira Tàrrega atreuen 140.000 visitants i genera un impacte econòmic estimat en sis milions d’euros cada any. No obstant, l’èxit d’un esdeveniment no es mesura només amb indicadors econòmics que permeten avaluar la seva contribució al desenvolupament local, sinó que també aporten molts elements intangibles que fan que el manteniment continuat d’una celebració permeti generar un rèdit social al territori. Dit d’una altra manera, també les celebracions i esdeveniments locals de petit format que passen desapercebuts pel gran públic poden actuar com a plataformes per a reforçar el sentiment de comunitat de la població resident.

Festes i festivals d'estiu: El refrescant èxit social d'una proposta culturalL’èxit social d’un esdeveniment pot ser mesurat en funció de quatre paràmetres bàsics. En primer lloc la seva capacitat per incidir sobre el que podem anomenar el sentit de la identitat local. Molts esdeveniments són manifestacions de la identitat col•lectiva (o més sovint l’expressió d’algun dels col•lectius) i això els converteix en peces clau per reforçar l’esperit de comunitat i l’orgull cívic del col•lectiu o del grup social concret que ho organitza. Un segon tipus de pòsit social derivat de les celebracions és generat per la millora del sentiment comunitari. Un recent estudi portat a terme pel Laboratori del Nou Turisme de la UOC sobre la creació de capital per part dels esdeveniments catalans així ho corrobora. Una de les conclusions d’aquest estudi posa de manifest que l’organització d’esdeveniments a Catalunya representa una excel•lent punt de partida per a la cohesió social ja que les xarxes de relació social que es generen (abans, durant i després de la celebració) permeten cimentar alguns elements del capital social, com ara la confiança, el compromís, la participació o el respecte mutu, entre els membres que hi participen. Un bon exemple d’això és la Festa del Caragol que cada any organitza la FECOLL, on més enllà del caràcter gastronòmic de la celebració del que es tracta és de tenir una oportunitat per fer una trobada intergeneracional de familiars i d’amics.

Un tercer element important per a l’èxit social és la capacitat que els esdeveniments tenen per fomentar el sentit del lloc. Això s’aconsegueix fonamentalment quan la celebració és capaç de millorar el prestigi i la imatge del lloc on es celebra. Això és especialment important en destinacions turístiques o ciutats que volen reinventar-se ja que els permet singularitzar l’oferta i atreure nous visitants i inversions (Temps de Flors a Girona). Però també és crucial en localitats no turístiques que amb determinats esdeveniments (posem per cas la trobada de campaners a Os de Balaguer) veuen augmentar el seu reconeixement extern i millorar l’autoestima i l’orgull local a partir d’una celebració i, per què no dir-ho, també els permet tenir els seus minutets de promoció indirecta a TV3.

El quart i darrer element a tenir en compte és el sentiment de benestar entre la comunitat local. Alguns aspectes de la celebració d’esdeveniments són autèntiques bombes de rellotgeria carregades d’impactes socials positius. La capacitat de les festes i festivals per generar socialització, per manifestar la identitat d’un grup social o del conjunt de la comunitat local són valors potents que arrelen en el sentiment dels agents locals i permeten implicar els participants en els assumptes locals, acostar l’accés a la cultura o millorar la relació entre els membres de la comunitat local.

Com a resum de tot el que acabem d’exposar una reflexió final. En un món on les forces globals cada cop actuen amb més fermesa i semblen constrenyir les oportunitats de decidir localment, un fenomen en aparença tan insignificant com el manteniment dels esdeveniments festius i culturals és capaç d’estimular, espontàniament, mecanismes de cohesió social i de generar narratives d’identitat basades en elements de la manera de viure, la cultura i la història local que acaben reforçant la competitivitat de les localitats on es duen a terme. Plantejar les festes i festivals com a estratègia per fer ciutat és una opció sana, barata i divertida que hauria de captar més l’atenció dels gestors urbans, culturals i turístics del nostre país.


Francesc Gonzàlez Reverté - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)Francesc González Reverté. És geògraf i professor al Grau de Turisme i al Màster de Turisme Sostenible i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És també coordinador del Grup de Recerca Laboratori del Nou Turisme de la UOC on desenvolupa diferents línies de recerca sobre esdeveniments turístics, noves tecnologies aplicades al sector turístic i sobre turisme responsable. És autor de diferents articles i llibres sobre turisme en revistes especialitzades, entre els quals: Ciudades Efímeras. Transformando el turismo urbano a través de la producción de eventos.


About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *