Una entrevista amb… Albert Arias Sans

TURISME – Entrevista BLOG UOC Turisme, Octubre 2016.


La ciutat de Barcelona està a punt de viure una nova i refrescant època al nivell de la governança i planificació del turisme.


Aquest mes la Julie Wilson, Professora Agregada en Turisme a la UOC, entrevista a l’Albert Arias Sans, Director del nou Pla Estratègic de Turisme de Barcelona sobre tot allò que representa aquesta nova època per a la ciutat i la seva gent.


Albert Arias Sans

Albert Arias Sans

Director del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, Direcció de Turisme i Esdeveniments, Ajuntament de Barcelona


Albert, abans que res, us vull felicitar a tot l’equip per un treball impressionant amb aquest nou pla estratègic.  En aquesta entrevista, volia parlar amb tu sobre com aquest pla representa una partida considerable dels plans estratègics de turisme previs. A nivell filosòfic, quins son els canvis d’orientació principals respecte al pla previ?

Tal i com hem fet evident moltes vegades, i així hem volgut deixar palès a la diagnosi, l’actual pla pren com a punt de partida l’anterior Pla Estratègic. Juntament amb el document Barcelona, Ciutat i Turisme elaborat a mitjans del 2015 i els compromisos de turisme sostenible i responsable signats per la ciutat, són peces fonamentals d’aquest pla. I és així, en primer lloc, perquè iniciar un procés de reflexió sense tenir en compte el llegat, com es fa massa sovint, té un cost d’oportunitat massa gran que no ens podem permetre. La feinada que es va fer en l’anterior pla va ser gegant, dos anys de treball intens i un document molt innovador, trencador i que en gran part és plenament vigent. En aquest sentit, el Pla del 2010-2015 va suposar un canvi de paradigma importantíssim. Per primer cop, va atrevir-se a trencar amb la concepció sectorial de les polítiques turístiques posant la destinació com a objecte de treball. Es parlava de garantir la competitivitat de la destinació vetllant per l’encaix del turisme a la ciutat.  I això, tenint en compte el moment i la conjuntura des de la que es va redactar, va ser molt arriscat en el seu moment.

Possiblement el que és més destacable de l’actual pla pel que fa als aspectes més conceptuals, és portar encara més lluny aquest posicionament. El que proposem és deixar de concebre el turisme com un objecte discret, com quelcom aliè i ben definit que ha d’encaixar a la ciutat, per concebre el turisme com a part inherent i constitutiva del fenomen urbà actual. La ciutat i el turisme són elements indissociables, és a dir, el turisme produeix la ciutat i, alhora, la ciutat configura les possibilitats del turisme. D’aquesta manera, la discussió no és sobre el “model turístic” desitjat sinó de la “ciutat turística” desitjada, entenent aquesta no com a contenidor dins d’una altra cosa, sinó com aquella que es configura a través de les diverses imatges, pràctiques i  activitats turístiques i que comparteix i forma part alhora d’una realitat molt més complexa, múltiple i heterogènia. El repte avui no és només com gestionar el turisme a la ciutat, sinó com gestionar la ciutat amb el turisme. En realitat estem intentar transposar la proposta teòrica de Doreen Massey a la gestió turística. Bàsicament és això.

S’acaba de publicar la diagnosi estratègica que és fruit d’un llarg procés innovador i participatiu. Quins elements destacaries de la proposta estratègica al nivell de que creus que tindran un impacte molt important a la ciutat més endavant?

En primer lloc, destacaria la voluntat generativa del Pla Estratègic com a procés de reflexió. Els resultats de la diagnosi poden semblar previsibles però el procés de construcció dels reptes i objectius ha estat un procés coral, compartit i participat. I això dóna força al resultat final.

En segon lloc destacaria el fet de redactar-lo des de la Direcció de Turisme de l’Ajuntament, fet que permet nodrir-me de la tasca excel·lent que estan duent a terme i, alhora, alinear les estratègies de totes aquelles iniciatives que s’estan posant en marxa.

En tercer lloc, pel que fa al contingut, estic molt satisfet de no caure en essencialismes ni prejudicis. És un pla que parla de la necessitat de composar la ciutat turística d’una altra manera, que hi ha molt camí per recórrer si fem les coses diferent. Hem de poder viure dignament del i amb el turisme. Aquest és el repte principal. Si el turisme no suposa un benestar per tota la ciutat, és que hem de fer les coses d’una altra manera perquè no viurem mai més sense turistes.

Junts amb l’Enric Truñó, la Maria Aballanet i l’Oriol Nel.lo, he tingut el privilegi d’estar involucrada en el procés del PET20 com a membre del Grup Assessor. Sobretot he gaudit molt amb la dinàmica del vostre equip i la orientació participativa del procés del Pla. Com has viscut personalment l’experiència de poder liderar aquest equip i estar a la vanguardia de la planificació turística en l’àmbit urbà?  

No crec que sigui vanguardista… crec que és més una evolució del que van iniciar, entre altres, l’Enric Truñó i la Maria Abellanet. És cert que hi ha moltes ciutats que ens miren i s’interessen. Però és més gratificant veure com el nostre és un posicionament molt més compartit del que sembla. De València a Amsterdam, els reptes són molt similars i les accions s’estan alineant, tenim molt a aprendre les unes de les altres, i això ho hem d’aprofitar! De fet, el dia 3 i 4 de novembre hem acollit la I Trobada de ciutats per abordar la gestió i la governança del turisme, focalitzada en la gestió dels lloguers turístics, i vam aprendre molt les unes de les altres. Va anar molt bé.

A nivell personal, em considero un privilegiat. Estar envoltat de gent potentíssima i compromesa amb la seva tasca està resultant un procés de creixement personal, laboral i intel·lectual que no havia experimentat mai. Tot i que no et negaré que trobo a faltar el temps per la lectura i reflexió que em permetia la recerca universitària… de tant en tant m’escapo a algun congrés puntual per carregar piles i recordar-me que he d’acabar la tesi… però no em queixo, m’encanta el que faig.

A partir d’ara, quins reptes consideraries entre els més difícils a l’hora d’aconseguir els objectius de la proposta estratègica per a implementar el pla?

Segurament el repte més important que tenim sobre la taula és el repte de la redistribució de la riquesa generada. I això passa per garantir, per sobre de tot, la possibilitat de viure a la ciutat turística garantint condicions de treball dignes però també reduir la pressió en el mercat immobiliari. En el moment en el qual marxar dels barris és una obligació i no una opció, perdem la centralitat, perdem la possibilitat de negociar l’espai urbà, perdem el dret a la ciutat. Però en contra del que es pot percebre, la voluntat no és atacar el turisme sinó fer-lo servir com a palanca de canvi per garantir aquests drets, per enfortir relacions, per millorar condicions de vida, per fer que passin altres coses.


Julie Wilson - Turisme - UOCJULIE WILSON

Professora agregada als Estudis de Turisme – Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


 

About Economía y Empresa

Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) /

Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *