Destinacions Turístiques Intel·ligents

TURISME – Article publicat a 7 de Gener de 2017.

Les destinacions turístiques intel·ligents (DTI) estan de moda. Tothom en parla com una via per donar resposta a la revolució digital en turisme. Però actualment hi ha molt pocs projectes en marxa i encara es pot considerar que són unes desconegudes. Aquesta contribució pretén detallar què són i que no són les DTI i explicar de quina manera poden canviar la manera de fer turisme a mesura que es vagin implantant.

Què són les DTI (i què no són)?

No s’han de confondre amb l’ e-turisme, un tipus de turisme orientat a posar en contacte consumidors i empreses a través de mitjans tecnològics com els webs i orientat a la comercialització. A diferència de l’ e-turisme les DTI es centren en el turisme intel·ligent, el qual requereix la integració digital de la tecnologia en tot l’ecosistema turístic i incidint sobre totes les fases de la creació de l’experiència turística.

Una DTI tampoc no és una ciutat intel·ligent (smart city). Si bé les DTI s’inspiren en les smart cities difereixen dels objectius ja que les primeres es centren en satisfer les necessitats dels turistes mentre que les segones enfoquen la seva missió en la governabilitat i la qualitat de vida dels residents.

Com s’entén la tecnologia en les DTI?

Al contrari del que es pot pensar inicialment la tecnologia és un instrument més que una finalitat en les DTI. Això no vol dir que la tecnologia jugui un paper secundari ja que és imprescindible per a generar estratègies de competitivitat a partir del turisme intel·ligent, però els objectius de l’aplicació de tecnologia a les DTI són millorar l’aplicació dels principis de sostenibilitat, la innovació i la qualitat de vida en els llocs turístics. Els experts consultats en un Delphi pel grup de recerca del LNT opinen que la tecnologia és menys important (3,61 sobre 5) que la sostenibilitat (3,96) com a estratègia central de les DTI

Components tecnològics d’una DTI

Tanmateix la tecnologia és essencial per a les destinacions turístiques ja que permet la seva conversió en funció de dos paràmetres: la ubiqüitat (infraestructures i dispositius mòbils), i la connectivitat en temps real que permet la interacció en temps real entre turistes, proveïdors i entorn i una gestió més eficient de la informació.

Els elements claus de la tecnologia per a una DIT són: 1) L’Internet de les Coses (objectes connectats entre sí de forma generalitzada i permanentment i que ofereixen informació, automatitzen processos o controlen fluxos de tal manera que permeten la creació de sistemes de bases de dades gegants o Big Data); 2) els serveis al núvol (proveeixen d’accés a dades, aplicacions i software a través d’Internet que poden ser descarregades pels usuaris a través dels seus dispositius mòbils); i 3) Els serveis d’Internet per a usuaris finals (serveis i aplicacions que s’ofereixen als turistes en els seus dispositius mòbils).

Opcions de competitivitat d’una DTI

Les DTI ofereixen avantatges de competitivitat respecte a les que no tenen estratègies de TI basades en: la diferenciació i singularització de l’oferta i noves maneres d’interpretar el producte, nous models de negoci així com una nova manera de generar experiències turístiques i gestionar la destinació d’una manera més efectiva a partir de la millor informació.

La co-creació de valor en l’experiència turística s’aconsegueix amb la participació de turistes, empreses i residents en la creació de productes turístics. Per exemple iniciatives d’economia col·laborativa on els residents fan de guies locals o turistes que participen en activitats creatives a la destinació.

Els nous models de negoci es basen en la innovació i la tecnologia (per exemple l’ús de realitat augmentada) i aprofitant la informació que ofereixen els propis turistes per a personalitzar serveis i productes.

Noves maneres de gestionar la destinació a partir d’un ús més eficient i transparent de la informació, la col·laboració i l’aprenentatge col·lectiu.

L’ús de la tecnologia per millorar els processos de sostenibilitat a la destinació (SIG per a controlar el trànsit, tracking de turistes amb wi-fi, ús de sensors per controlar la contaminació, sistemes de gestió de les destinacions, etc.)

Problemes i riscos associats a les DTI

La visió utòpica i optimista de les DTI sovint correspon a un discurs tecnològic allunyat d’un plantejament social. Cal tenir en compte alguns problemes que afecten tant a la manera com es pot desplegar una DTI com als efectes contraproduents que pot tenir la implementació d’estratègies de TI.

1. No hi ha una sola estratègia existent. Cal un canvi de mentalitat i una capacitat pressupostària fora de l’abast de moltes destinacions. Si bé les ciutats i les destinacions grans ho tenen millor com ho podran fer els pobles i destinacions més petites?

2. La privacitat es veu molt afectada en un context de despreocupació que fa que els turistes facilitin les seves dades personals fàcilment a canvi de la prestació d’un servei a través del seu dispositiu mòbil.

3. Es desconeix realment què vol al demanda a nivell tecnològic i fins quin punt la tecnologia afecta la seva experiència turística i satisfacció d’una manera important. Les generacions no digitals tenen les mateixes percepcions que els milenials?, els homes que les dones?, els turistes anglosaxons que els mediterranis? Els agrada als turistes l’automatització dels processos de cerca d’informació que els ajuda a prendre decisions o prefereixen decidir per ells mateixos?

4. Existeix una escletxa digital entre empreses tecnològiques i tradicionals? Les empreses intermediàries aprofitara l’ús de les noves tecnologies en la comercialització de destinacions per a guanyar pes a les DMO en el procés de decisió dels turistes?

5. Les DTI encara són una minoria de projectes pilot tant a nivell del món (pocs països) com d’Espanya (poques destinacions amb projectes pilot), Alguns d’aquests projectes encara estan en vies de consolidació o no tenen una preocupació tecnològica clara. No se sap la seva rendibilitat econòmica ni social

Conclusió

Les DTI ofereixen uns patrons de canvi molt atractius per a organitzar noves estratègies de competitivitat turística, però caldrà veure, a mesura que es vagin consolidant els projectes iniciats, fins quin punt poden superar els entrebancs i reptes i permeten amortitzar socialment i econòmicament les seves propostes.