Blockchain per a un Airbnb realment col·laboratiu

3 desembre, 2018

No hi ha cap tipus de dubte: Airbnb ha sacsejat el mercat dels allotjaments turístics i, en particular, l’àmbit de l’anomenat turisme col·laboratiu.


Durant els darrers anys, Airbnb s’ha venut tot prometent una sèrie d’avantatges i beneficis als dos grans grups d’agents involucrats en aquest mercat: en primer lloc els hostes, que poden trobar una gran varietat d’habitatges sovint molt més econòmics que els hotels, alhora que viure unes experiències úniques de la mà dels propis residents del lloc de destí; i en segon lloc els amfitrions, que poden guanyar uns diners extres oferint una part o la totalitat dels seus habitatges, alhora que conèixer nova gent i noves cultures.

No obstant, sota l’etiqueta d’economia col·laborativa, qui més hi ha guanyat ha estat el propi Airbnb, monopolitzant el mercat, centralitzant el poder i cobrant unes comissions per tota transacció duta a terme a través de la seva plataforma. Si bé és del tot lícit fer negoci i obtenir rendibilitats, potser no ho és tant fer-ho sota l’etiqueta de la col·laboració.

És Airbnb una plataforma d’economia col·laborativa?

Airbnb, com a plataforma tecnològica que facilita el contacte entre persones amb necessitats complementàries, segueix el mateix tipus de funcionament que la majoria dels negocis del pensament econòmic més clàssic. En particular, fomenta tant la centralització del poder com la desalineació d’interessos entre els diferents agents implicats: l’empresa, que ofereix un producte o un servei; els accionistes, que aporten un capital a l’empresa; i els consumidors, que adquireixen els productes o els serveis oferts per aquesta.

Sota aquest model de funcionament, és fàcil detectar una sèrie de tensions entre els objectius i els interessos dels diferents agents, la qual cosa acaba derivant en una competitivitat constant entre ells:

  • Per un costat, l’empresa i els seus directius persegueixen oferir un producte o un servei de qualitat i al major preu possible per tal de garantir la sostenibilitat econòmica al llarg del temps, fet que sovint pot requerir d’inversions que facin disminuir els seus beneficis. Aquest fet no està del tot alineat amb els interessos dels accionistes de l’empresa, que persegueixen la maximització d’aquests beneficis i, per tant, la maximització de la seva distribució en forma de dividends. Una primera tensió té lloc, doncs, entre l’objectiu de creixement a mitjà i llarg termini que persegueixen l’empresa i els seus directius, i l’objectiu de distribució de beneficis al més curt termini possible que persegueixen els accionistes.
  • Per una altra banda, els consumidors persegueixen adquirir productes o serveis de qualitat i al menor preu possible. Aquest fet no està gens alineat amb els interessos de l’empresa i els seus accionistes. Una segona tensió té lloc, doncs, entre l’objectiu dels qui tenen poder de decisió sobre l’empresa (els directius i els accionistes) i els qui no tenen cap tipus de poder de decisió sobre ella, més enllà de decidir si consumir o no els seus productes o serveis (els consumidors).

Apostar per l’economia del token

La tecnologia blockchain ofereix, precisament, una solució a aquesta centralització del poder i a aquesta manca d’alineació entre els objectius dels diferents agents implicats. Alhora que, en lloc de fomentar la competitivitat entre aquests, en promou la seva col·laboració.

Per a aconseguir-ho, la tecnologia blockchain es nodreix dels tokens i de l’anomenada economia del token. Un token és una unitat de valor que una organització crea per a governar el seu model de negoci o donar més poder als seus usuaris per a interactuar amb els seus productes o serveis, al mateix temps que facilita la distribució i el repartiment de beneficis entre tots els seus accionistes.

L’economia del token es basa, entre d’altres, en passar d’organitzacions amb el poder totalment centralitzat, a organitzacions autònomes descentralitzades (DAO, de l’anglès decentralized autonomous organizations). És a dir, passar a organitzacions on no hi ha un grup de propietaris, sinó que tots els participants implicats en són propietaris. I, per tant, on tots els participants tenen la capacitat de prendre decisions sobre el futur d’aquestes. La tecnologia blockchain, a través dels tokens i la token economia, permet fusionar els tres agents implicats en un de sol: un actor que forma part de l’empresa, al mateix temps que n’és accionista i consumidor.

En el cas particular d’un Airbnb que funcionés com a DAO, emprant tokens sobre la tecnologia blockchain, nosaltres com a participants tindríem una triple funció: seríem accionistes, doncs podríem comprar els seus tokens i participar en qualsevol presa de decisió que fos necessària dur a terme; seríem part de l’empresa, doncs podríem proposar o implementar millores de la plataforma existent o noves línies de negoci, previ consens per part de la totalitat dels tenidors de tokens; i seríem consumidors, doncs podríem allotjar-nos en els habitatges d’altres participants o bé oferir els nostres habitatges a aquests.

En qualsevol d’aquestes tres funcions, el nostre objectiu i el de qualsevol altre participant seria sempre el de fomentar el creixement de la plataforma, la consolidació de l’empresa al llarg del temps i la revalorització del preu dels tokens. Al cap i a la fi, pel fet de tenir tres funcions diferents, tindríem la necessitat de satisfer els objectius de totes elles alhora. I, per tant, tindríem la necessitat de col·laborar amb la resta de participants per tal de poder avançar plegats cap a l’assoliment del mateix objectiu. Estaríem, doncs, davant d’un Airbnb realment col·laboratiu. Res més lluny de la realitat…!!!


Per a l’elaboració d’aquest article, el seu autor s’ha inspirat en:
  • La conferència “La blockchain como tecnología para la transformación de la sociedad y los negocios” (https://www.youtube.com/watch?v=TDse5_tTWLo) impartida per Sebastián Valdecantos durant la jornada “Una introducció multidisciplinària a la tecnologia blockchain” duta a terme el passat 18 de juny a la Universitat Oberta de Catalunya.
  • La conferència “Decentralized funding and the new corporate structure” (https://www.youtube.com/watch?v=ZiimIJnVXxU) impartida per Brendan Blumer durant la jornada “London Fintech Week 2017 about Decentralized Autonomous Corporations”.

 

(Visited 44 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Director del Màster universitari de Sostenibilitat i Gestió de la Responsabilitat Social dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Doctor en Desenvolupament Local i Cooperació Internacional per la Universitat Jaume I. Els seus interessos en recerca són les monedes complementàries, l'economia social i solidària, el desenvolupament local i sostenible, i la tecnologia blockchain.
Comentaris
Deixa un comentari