Turisme per a la cohesió social amb un enfocament de gènere

Com més viatjo més m’adono dels impactes que genera el turisme a escala social i cultural en els diferents països que visito, especialment en contextos tradicionals i rurals. Els impactes econòmics del turisme són més clarament mesurables i han estat estudiats de forma comuna en el món acadèmic i del desenvolupament, però els impactes de l’activitat turística a la cultura i societat dels llocs on es desenvolupa poden ser fins i tot més importants.

Això és especialment rellevant en contextos i països on el turisme és naixent i es desenvolupa d’una forma accelerada i en paral·lel amb un procés de pau i de transformació postconflicte, ja que el turisme té lloc en aquests països d’una forma més sobtada i les transformacions i impactes que genera es poden percebre més ràpidament. Exemples de països on el turisme s’ha desenvolupat d’aquesta manera accelerada poden ser el cas de Colòmbia, que ha vist les xifres de turisme créixer vertiginosament durant el recent procés de pau que ha transformat el país, o Timor Oriental, el país més jove del continent asiàtic que va aconseguir la independència d’Indonèsia el 2002 després de molts anys de guerra civil on veure estrangers era molt poc freqüent fins fa pocs anys.

El turisme com a eina d’empoderament de les dones: El cas de Timor Oriental

Un dels impactes socials que considero especialment rellevant en aquest tipus de contextos postconflicte és com el turisme afecta la incorporació de les dones a la vida econòmica, social i política. Molt habitualment sentim comentaris del tipus “Turisme és una carrera professional per a dones” o “el turisme genera més oportunitats per a dones que per a homes”, però és el turisme efectivament una forma de generar més oportunitats per a les dones?, les dones que treballen en turisme realment perceben els beneficis del sector com a positius per a elles? Algunes investigacions estudien aquestes àrees, però hi ha molt més camp d’investigació obert per a comprendre com el turisme fa efecte i genera oportunitats per a nosaltres. És cert que el turisme dóna feina a més dones que homes a escala internacional, i es considera en general com una eina per a l’empoderament de les dones, però també pot generar desigualtats i barreres per a elles en els contextos on es desenvolupa que haurien de ser tingudes en compte per avançar cap a un model de turisme veritablement sostenible i inclusiu.

Aquestes són algunes de les qüestions que he tractat en la investigació de fi de Màster en Turisme Sostenible i TIC, a través d’anàlisi qualitativa al país asiàtic més jove, Timor Oriental, on les dinàmiques de gènere han estat molt tradicionals fins ara i estan canviant de forma ràpida per adaptar-se a la nova estructura de país. A Timor el turisme és encara molt naixent, però podria ser un dels eixos principals per al desenvolupament econòmic i social. Actualment el país rep aproximadament 50 mil turistes anualment i el turisme contribueix aproximadament a l’1,5% de PIB, de manera que el país encara es troba bastant lluny dels seus competidors i països veïns asiàtics (Indonèsia, Filipines) en termes de xifres.

Segons The Asia Foundation, la majoria dels visitants a país vénen Austràlia, Indonèsia i Portugal, i la majoria dels visitants a país vénen per visites de negocis (40%), mentre que el 30% vénen a fer turisme únicament i 24% visiten a amics i família. Els punts d’interès turístic més populars al país són les seves platges (per a activitats com el busseig i el snorkel), la cultura i història, i les activitats relacionades amb la natura com el senderisme.

La necessitat de la professionalització de la feina turística

El turisme podria ajudar a revertir alguns dels reptes principals als quals les dones s’enfronten en l’actualitat al país, com són l’embaràs prematur (més del 50% de les dones d’edats entre 15 i 18 anys tenen fills), els estigmes i rols socials que les dones tenen en les comunitats rurals, les dificultats a què les dones es troben per accedir a l’educació (incloent-hi en turisme), i els reptes en matèria de seguretat (amb violència i trauma prevalent a causa del conflicte recent, múltiples casos d’assetjament sexual, i amb 3 de cada 5 dones havent patit violència domèstica i / o sexual alguna vegada a la vida). Malgrat les barreres, les dones a Timor tenen un esperit carregat d’energia i una visió de creixement que pot convertir-les en protagonistes del turisme i permetre que aprofitin els beneficis socials i econòmics del desenvolupament turístic per a empoderar-se, però en tractar-se d’un sector nou al país considero que el procés de planificació turística hauria de dotar-se d’un enfocament de gènere per poder facilitar l’apoderament de les dones des del començament de la participació de les dones en el turisme.

Un exemple d’accions que proposo en la meva investigació que podria fer front a les barreres que presenten les dones en el turisme a Timor Oriental és la professionalització de la feina turística. Molts negocis turístics al país són negocis domèstics i les dones fan moltes de les tasques relacionades amb el turisme en aquests negocis, però no reben retribució ni reconeixement pel seu treball, ja que s’entén que aquestes tasques són una extensió de les seves funcions de cura tradicionals. A més, el treball turístic a vegades afegeix tasques addicionals en el dia a dia de les dones, que necessiten conciliar el seu treball en turisme amb les seves responsabilitats familiars com són criar els seus fills (a Timor la mitjana de fills per família és de 5 aproximadament), per la qual cosa seria necessari que hi hagi un fort focus en l’educació, a través de l’impuls de l’accés a educació vocacional en turisme i la conciliació familiar, especialment a les zones rurals de país.

En definitiva, qualsevol projecte de desenvolupament en turisme en el context de Timor Oriental hauria de presentar metodologies de planificació juntament amb una anàlisi de gènere per comprendre i facilitar l’apoderament de les dones. Crec que l’enfocament de gènere en turisme no és només necessari per al context de Timor Oriental sinó que també hauria de ser una filosofia o forma de veure la realitat aplicable al turisme en el seu conjunt en qualsevol context en desenvolupament, que doti el turisme d’un caràcter que va més enllà dels beneficis i impactes merament econòmics, i que proporcioni una forma de veure el sector com una eina social que atorga oportunitats per a la cohesió i la incorporació de les dones en les àrees productives i les estructures socials i culturals dels llocs on el turisme té lloc.

Fonts d’información:

Cabasset-Semedo, Christine. 2018. “Thinking about Tourism in Timor-Leste in the Era of Sustainable Development. A Tourism Policy Emerging from Grass-Roots Levels.” In East-Timor : How to Build a New Nation in Southeast Asia in the 21st Century?, Carnets de l’Irasec, ed. Frédéric Durand. Bangkok: Institut de recherche sur l’Asie du Sud-Est contemporaine, 213–32. http://books.openedition.org/irasec/678 (May 25, 2019).