Dues dones referents: Joan Robinson i Elinor Ostrom

6 març, 2019


DIA INTERNACIONAL DE LA DONA – 8 de març de 2019

El món de l’Economia ha estat tradicionalment dominat per homes, almenys pel que fa a noves teories i models per analitzar aquesta ciència. Però són moltes les dones que han fet investigacions i molt poques les que han estat reconegudes pel seu treball.

Així, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, des dels estudis d’Economia i Empresa hem volgut fer una semblança de dues dones que creiem que han aportat contribucions importants i innovadores en el camp de l’economia i per ser referents en la lluita per la igualtat.

Joan Robinson

joanrobinson
“El propòsit d’estudiar economia no és adquirir un conjunt de respostes preparades per a les preguntes econòmiques, sinó aprendre a evitar ser enganyats pels economistes”.

Joan Violet Robinson va ser una economista anglesa post-keynesiana i una de les principals figures del pensament econòmic del segle XX. Va ser una de les primeres dones en obrir-se pas en el món de l’Economia acadèmica, una disciplina tradicionalment marcada pels homes. Robinson constitueix un paradigma d’economista heterodoxa, que no acceptava cap teoria com a dogma i les seves teoritzacions van reunir elements de les més diverses escoles.

Els articles, llibres i investigacions de Joan Robinson s’agrupen en tres àrees fonamentals: la competència imperfecta, la teoria keynesiana i al voltant de l’acumulació de capital.

Una breu biografia

Provinent d’una família de classe mitjana, va néixer el 1903 a la ciutat anglesa de Camberley. Va estudiar economia en el Girton College de la Universitat de Cambridge entre 1921 i 1925. Després de graduar-se es va casar (de soltera seu cognom era Maurice) i va viure a l’Índia durant quatre anys.

De tornada a Londres, Robinson va desenvolupar la seva vida professional a Cambridge, on va ocupar el lloc de professora el 1931, i de catedràtica d’economia entre 1965 i 1971. El 1975 va ser proclamada Dona de l’Any als EUA, el 1979 va ser la primera dona que va aconseguir una beca d’investigació al King’s College i tot just quatre anys després, el 5 d’agost de 1983, va morir a Cambridge. Encara que mai va guanyar el Premi Nobel d’Economia, els economistes de tot l’espectre polític van pensar que mereixia aquest nivell de reconeixement.

Principals treballs i contribucions

Una de les seves primeres i més notables contribucions a l’economia va ser el seu llibre “Economia de la Competència Imperfecta” (1934), que dicotomitza l’economia entre competència perfecta i monopoli absolut i que es considera una de les bases de l’anàlisi de les estructures de mercat .

Va contribuir a la famosa obra de Keynes “Teoria General de l’ocupació, l’interès i els diners” (1936). I el 1956 va publicar el que s’ha considerat el seu treball més important, “L’Acumulació de Capital”, el títol del qual és un homenatge a la important economista marxista Rosa Luxemburg.

El treball de Joan Robinson va ser innovador en temes tan importants com l’estudi de la competència i de la manca de competència, els monopolis, el creixement i el paper del capital en aquest impuls i, fins i tot, en les condicions de desenvolupament dels països menys desenvolupats. També es considera a Robinson com una pedagoga de l’economia i el seu treball i prestigi va establir noves àrees d’investigació per economistes posteriors.


Elinor Ostrom

elinorostrom
“Quan el món que estem tractant d’explicar i millorar, no queda ben descrit per un model simple, hem de continuar millorant els nostres marcs i teories”.

Elinor Ostrom, la primera dona en rebre el Premi Nobel de Ciències Econòmiques (2009), va ser al llarg de moltes dècades una important líder en el camp dels estudis socioeconòmics i ambientals. El seu treball constitueix una formidable aportació a la recerca d’alternatives a l’explotació dels recursos naturals d’ús comú que es troben en risc d’esgotar-se i, alhora, contribuir al desenvolupament de les comunitats indígenes i rurals que depenen dels sistemes i recursos naturals.

Una breu biografia

Elinor Clara Awan va néixer el 1933 a Califòrnia durant la Gran Depressió econòmica. Es va graduar en Teoria Política a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA) el 1954. Anys més tard, es va doctorar a la mateixa Universitat i va conèixer el que seria el seu marit, Vincent Ostrom. Junts van crear el “Taller de Teoria Política i Anàlisi de Política Pública” a la Bloomington School de la Universitat d’Indiana, per investigar com les comunitats han evitat la tragèdia dels béns comuns. Aquest workshop busca, a més, desenvolupar una teoria sobre la forma en què les persones poden autoorganitzar-se i autogovernar-se.

El 2009 va rebre el Premi Nobel d’Economia, compartit amb Oliver E. Williamson, per “la seva anàlisi de la governança econòmica”, especialment dels béns comuns, i perquè les seves investigacions van establir com una sèrie de forces, més enllà de les del mercat i els Estats, poden generar una cooperació organitzada de grups que utilitzen recursos comuns. La economista va morir el 12 de juny del 2012 als 78 anys.

Principals treballs i contribucions

Elinor Ostrom va escriure “El govern dels béns comuns” (1990), en el qual proposa una idea evolutiva de la cooperació en contraposició a “La tragèdia dels comuns“, de Garrett Hardin (1968). El text d’Ostrom suggereix que no hi ha ningú millor per gestionar sosteniblement un recurs d’ús comú que els propis implicats. Però per a això han d’existir condicions de possibilitat: disposar dels mitjans i incentius per fer-ho, l’existència de mecanismes de comunicació necessaris per a la seva implicació, i un criteri de justícia basat en el repartiment equitatiu dels costos i beneficis.

El 2012 la revista Time la va incloure entre les 100 persones més influents del món, per la influència i el rigor de les seves teories en la gestió sostenible dels recursos per grups de gent corrent.

La distinció amb el Premi Nobel va ser també entesa com un reconeixement implícit del valor del capital humà i del capital social de moltes comunitats indígenes i rurals que tenen les seves pròpies formes d’organització social, política i productiva.

(Visited 422 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari