Destintermediació turística i blockchain: tornar a començar?

TURISME – Article publicat a  1 de Maig de 2018 (ES).


A les portes de la quarta revolució industrial. Destintermediació turística i blockchain: tornar a començar?


En paraules del professor d’Economia de la UOC, Joan Torrent, els economistes evolucionistes –els quals es dediquen a analitzar els canvis estructurals que afecten a la societat- encara no han acreditat l’existència d’una quarta revolució industrial. A l’espera de la consolidació d’aquesta progressiva mutació, sí s’ha acreditat, no obstant això, la vigència d’una denominada nova era digital. En aquesta fase, l’emergència de les tecnologies actuals superen a les inicials basades en un internet no tan interactiu, dinàmic i mòbil. Inteligencia artificial, big data, impressores 3D, realitat augmentada, geolocalització, robòtica, internet de les coses o blockchain…. són alguns dels elements que configuren aquesta infraestructura tecnològica que està cridada a transformar radicalment la societat.

El turisme, òbviament, és un dels àmbits afectats per aquesta ja visible revolució amb múltiples efectes sobre la seva activitat. I en aquest context, com ja va passar amb l’arribada d’internet a l’àmbit dels negocis a mitjan de la dècada dels 90 del passat segle, el concepte d’intermediació torna a estar al centre del debat, més enllà del turisme. Amb la irrupció de la xarxa, es vaticinava l’inici d’un procés de desintermediació que havia de culminar en un escenari en el qual proveïdors del sector (bàsicament hotelers i companyies aèries) podrien fer realitat el somni de poder comercialitzar els seus serveis directament al consumidor final sense dependre d’operadors intermedis.

Hipermediació

Però, com he comentat en diversos fòrums, lluny de confirmar-se aquesta tendència, observem que la intermediació turística va caminar cap a la hipermediación. Efectivament, la irrupció d’internet va impactar en l’estructura de la intermediació turística provocant canvis significatius i processos d’adaptació (de reintermediació) que no tots van poder superar. Intermediaris tradicionals com a agències de viatge o organitzacions com els GDS (sistemes globals de distribució) amb les seves plataformes tecnològiques segueixen operant amb formats que incorporen models actualitzats per al seu encaix en aquest nou entorn (on emergeixen amenaces com les del NDC, New Distribution Capability). Mentre, els proveïdors han vist néixer i créixer a gegants com Expedia i Priceline, símbols de la hipermediació juntament amb Google, que deixen el somni de la desintermediació només a l’abast d’aquells que són capaços de crear una oferta extremadament diferenciada de la competència. I tot en un entorn en el qual, Easyjet i Ryanair, les companyies que van ser presentades inicialment com el paradigma de la desintermediació amb els seus revolucionaris models de baix cost i el seu provocatiu menyspreu cap a la funció dels agents de viatge, sospiren avui per consolidar-se com a plataformes de, precisament, intermediació que al costat dels seus bitllets aeris comercialitzen allotjaments, paquets turístics, lloguer de cotxes…

En els darrers temps, aquesta hipermediació ha anat encara més enllà amb el desenvolupament imparable de les anomenades economies de plataforma. Els casos més representatius d’aquest fenomen estan lligats al turisme (Airbnb) i el transport (Uber). Tots dos han lliurat una batalla comunicativa-conceptual (que estan perdent i per tant readaptant) per intentar consolidar en l’opinió pública dues idees adulterades sobre les quals obtenir profit, adjudicant-se drets però eludint obligacions. La primera, que les seves organitzacions estaven basades genuïnament en l’economia col·laborativa, la desmenteix la realitat que presenta a plataformes sustentades en el capital risc que, en nom de la globalització i l’avenç tecnològic, situa el seu afany de lucre per sobre de les normes de poders públics locals, regionals o estatals democràticament establerts. La segona està relacionada directament amb el concepte d’intermediació, que adquireix una nova dimensió en aquesta nova era digital. Una de les estratègies que aquestes plataformes han utilitzat per eludir bona part de les seves responsabilitats (laborals, fiscals, jurídiques ,…) als territoris en els quals operen ha estat al·legar que les seves organitzacions actuen com a meres intermediàries. La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Uber desmenteix aquest supòsit. Després d’una denúncia presentada per Elite Taxi en un jutjat de Barcelona, la justícia europea concloïa que Uber és una empresa de transport i no una simple plataforma digital. “El servei prestat per Uber no es limita a un servei d’intermediació”, assenyalava una nota de premsa del propi TJUE sobre el cas que també estimava que “aquest servei d’intermediació forma part integrant d’un servei global l’element principal del qual és un servei de transport i, per tant, que no respon a la qualificació de servei de la societat de la informació sinó a la de servei en l’àmbit dels transports”.

Blockchain

En aquest context emergeix la tecnologia blockchain que ha estat definida com disruptiva i identificada, entre altres aspectes, per la seva capacitat de generar processos de desintermediació en els més variats sectors. Actua com una cadena de blocs que funciona com una base de dades descentralitzada que garanteix la seguretat de les transaccions que registra (encara que no la seva transparència si es consideren les particularitats de la paradigmàtica bitcoin). Per això, es presenta com una amenaça per als intermediaris que basen el seu avantatge competitiu en el segell de confiança que imprimeixen en les seves operacions. És el cas dels bancs, que amb aquesta tecnologia poden perdre rellevància en operacions financeres en les quals actuen com a valedors que certifiquen les seves garanties.

Aquesta funció, per si sola, no representaria cap amenaça per a l’intermediari turístic. Al contrari, podria reforçar el seu rol en la cadena de distribució. Per això no és d’estranyar que grans operadors del sector, com TUI, estiguin invertint en aquesta tecnologia. L’element clau per dilucidar els efectes d’aquesta tecnologia en la intermediació turística del futur és la seva capacitat per aglutinar, ordenar i posar a l’abast d’un usuari de qualsevol racó del món l’oferta global disponible per a la seva reserva immediata, com fan avui plataformes del perfil de Booking. I caldrà analitzar si poden aconseguir el nivell de personalització i especialització que avui ofereixen intermediaris més tradicionals. Hi ha experts que garanteixen que amb la intel·ligència artificial això serà possible, encara que no a curt termini. I assenyalen que la tecnologia blockchain es troba avui com la d’internet en els negocis l’any 1995, és a dir, en els seus orígens. Efectivament, moltes de les previsions que es realitzen avui sobre la intermediació recorden a les d’aquells anys sobre la mateixa qüestió.

Davant la magnitud dels canvis que l’avenç de la tecnologia facilita, resulta molt arriscat realitzar previsions a mitjà i llarg termini sobre el perfil de les organitzacions que, en funció del seu rol (com el de la intermediació) poden desaparèixer, readaptar-se o emergir. Només ens queda l’anàlisi objectiva i permanent de la realitat per a la presa de decisions amb la informació adequada per afrontar els reptes que es plantegen amb mentalízate oberta. Així de fàcil. Així de difícil.


JOAN MIQUEL GOMIS

Professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), investigador de Noutur i director de Oikonomics.

 

 

 


About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

One Comment

  1. Pingback: Destintermediación turística y blockchain: ¿volver a empezar? – Economia i Empresa – Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *